AMPOSTA 3 - 7 VILAFRANCA “A”
Per Josep Sánchez Mayor
Un cop viscuda l'experiència de jugar en l'Arxiu Comarcal del Montsià en la ronda anterior, tocava tornar al nostre "oracle", el Casino d’Amposta, on rebíem per segon any consecutiu a la "colla castellera" de Vilafranca -un altre cop disfressats d'escaquistes- i que tan bon record ens va deixar l'any passat, quan en la darrera jornada va cedir el punt que necessitàvem per mantenir-nos en la categoria.
Tot i que "Sa Majestat Carnestoltes" ja havia fet la seva feina fa dues setmanes, no era mala idea tornar a disfressar-nos de castellers, representa'n als temibles "Braus d'Amposta", que tant d'èxit ens va donar, i que podia tornar a sorprendre i atemorir als bons i autèntics castellers.
El repte es repetia: dos equips amb el mateix objectiu de carregar simbòlicament cadascun el "castell" més difícil que hi ha, al "deu de deu sense folre ni manilles", i altre cop l'experiència i fortalesa dels "xiquets" castellers de la comarca de l'Alt Penedès, els tornava a fer favorits. El premi: assegurar la permanència en la nostra categoria, la Segona Divisió, que sembla feta a mida per nosaltres, i que seria molt trist i injust perdre-la.
La situació de l'equip en aquesta última ronda no era angoixosa com l'any passat, però si compromesa, ja que necessitàvem treure un punt entre les dues jornades que falten per salvar-nos d'una més que possible promoció. La derrota ens obligaria a anar a guanyar, o empatar com a mínim, la següent i última ronda a casa del Vilafranca, on el seu segon equip ens estaria esperant també amb l'aigua al coll.
La situació del nostre visitant, el primer equip del Vilafranca, tampoc era per tirar coets: amb mig punt més que nosaltres, en tenien prou amb treure mig més en les dues rondes que falten; però si perdien aquest matx, a l'última jornada rebien al Catalunya "B" lluitant també per fugir de la promoció, i una hipotètica derrota, ara amb els barcelonins, els podia condemnar.
Però davant aquest repte en què els dos equips ens jugàvem molt, el respecte, la concòrdia i al fair-play sempre va estar present, amb l'única objecció de què es van oblidar de portar una mica de vi, saben que a casa nostra aigua mai hi falta. Però això no ho tenim en compte, acostuma a passar sovint.
I a la crida va respondre l'equip més "brau" possible, confiant que podíem repetir la gesta de la temporada passada (pensar que seria fàcil hauria estat una frivolitat que podíem pagar molt cara) per la qual cosa calia posar-nos les piles i anar a totes.
Per la seva part els "verds" de Vilafranca s'ho havien pres molt seriosament. No volien repetir la mala experiència de l'any passat, i van venir super reforçats per recuperar el prestigi perdut, tan, tan reforçats, que no li van fer falta ni la colla dels diables, ni els gegants, ni els gegantons ni els capgrossos.
El matx va tenir la mateixa lectura dels últims compromisos: una arrancada molt sòlida per apuntalar el "castell", bones expectatives per culminar-lo i quan l'enxaneta comença a preparar-se per pujar, el castell fa fallida. Això dit en clau castellera queda bastant clar, però si ho traslladem al llenguatge escaquístic la traducció seria que les dues primeres hores mantenim ferm el pols en les partides, a la tercera hora ja es donen els primers resultats que firmen igualtat, i a partir d'aleshores comença a trontollar el "castell", comença a trontollar l'equip, fins a ensorrar-se de manera irremeiable.
L'equip del Vilafranca, que potser en mig punt en tenia prou, se'n va portar el punt sencer. El seu "ofici" i experiència de moltes lluites guanyades va quedar aquest cop patent i no va donar marge pels dubtes, i el seu "castell" aquest any si, el va culminar amb fermesa i autoritat.
De les partides ressaltar l'única victòria per part nostre, de Josep Chavarria, les taules de Pedro Zurano, de Robert Roiget que continua imbatut, d'Agustí Luna i de Nèstor Biosca. La part positiva, els resultats dels altres equips que juguen en la mateixa lliga que nosaltres, és a dir, els que lluiten per conservar la categoria, i que es podria dir, que ens han "afavorit". L'empat del Vilafranca "B" combinat amb la derrota del Catalunya "B" davant del Terrassa “B”, ens dóna moltíssimes possibilitats de dependre de nosaltres si guanyem la propera jornada al Vilafranca "B", inclusiu amb l'empat podria ser suficient, però en menys garanties, tenint en compte que el Catalunya "B" i el Terrassa "B" tenen molt difícils els seus compromisos.
Però la tasca no serà gens fàcil. El Vilafranca "B" que disposa d'un equip força compacte i en forma, lluitarà per aconseguir almenys el mig punt de la tranquil·litat, que lluny de les places de promoció i descens, per al que ens caldrà presentar el millor equip possible si volem treure un resultat positiu amb certes garanties.
Per al que respecte als equips "B", "C", "D" i "E" victòries sense pal·liatius de tots tres. De vint partides jugades, divuit guanyades i unes taules, demostrant una superioritat envejable i que l'escola funciona. Si som capaços de "contagiar-nos" de la seva força i del seu tarannà victoriós, diumenge que bé no podem defraudar.
Endavant i força Amposta!
