La següent entrevista es va dur a terme principalment el 23 d'agost de 2013, si bé hi va haver una nova reunió el 30 d'agost per tal de resoldre dubtes i possibles errades i ampliar alguns aspectes. Aprofito per donar el més sincer agraïment a la família Luna, tant al pare -protagonista de l'entrevista- com al seu fill, Agustí Luna, per haver-me ajudat a fer-la possible.
El Sr. Felip Luna guardava algunes planelles de les partides que va disputar com a jugador del Club Ajedrez Amposta, pel què n'intercalarem alguna d'elles per fer més amena la lectura, si bé no corresponen a cap esdeveniment que es comenta durant l'entrevista.
Donada la seva extensió, partirem en tres parts l'entrevista.
+ Enllaç a la segona part de l'entrevista
______________________________________________________________________________________________
Amposta, 23 d’agost de
2013, prop de l’Ajuntament,
a escassos 50 metres de la Plaça de Fidel (antiga Plaça
de l’Aube)
[Ferran
Torta] Entrevisto al Sr. Felip Luna
Escrihuela, soci fundador del Club Ajedrez Amposta. M’he desplaçat a casa seva
i he rebut una afectuosa acollida d’ell i la seva senyora. Moltes gràcies per
rebre’m Sr. Luna.
[Felip
Luna] Moltes gràcies a tu noi.
[T] Si m’ho permet, quants anys té vostè? I
quants en tenia quan es fa fundar el Club?
[F.
Luna] Tinc 83 anys, vaig néixer el juliol
de 1930. L’any de la fundació tenia 18 anys. Vaig ser soci del club des de la
seva fundació fins el 2006 i com a jugador vaig estar actiu fins a finals dels
anys 70.
[T] Segons es recull a la documentació que tenim
al Club d’Escacs tot va començar amb unes simultànies el setembre de 1948 al
Casino d’Amposta...
[F.
Luna] Si, van venir dos grans jugadors
del moment, campions d’Espanya. Un era el famós Arturo Pomar i
l’altre el campió vigent, Francisco José Pérez.
Les seves simultànies van impactar molt als jugadors ampostins i ens va
mentalitzar que hauríem de formar un club, com ja tenien en altres pobles.
Crec
recordar que Francisco José Pérez tenia relació amb el metge Pujol d’Amposta, el
qual era un bon jugador d’escacs però que la seva professió no li va permetre
mai jugar com a soci.
Abans
d’aquelles simultànies es jugava a escacs als diferents bars d’Amposta. Jo
anava al de Fidel, a la plaça de l’Aube, per amistat amb ell i per proximitat.
[T] En l’acta de fundació del Club s’explica que
van rebre una invitació del Club Ajedrez Ulldecona per a celebrar un encontre a
20 taulers el 20 d’octubre de 1948. Les noticies que tinc d’aquell enfrontament
són contradictòries, ja que en l’acta de fundació diu que van perdre 16½ a 3½,
mentre que en el llibre que es va fer el 1998 per al 50é aniversari del club es
diu que van guanyar. Me sabria dir quina versió és la correcta?
[F.
Luna] Doncs la veritat es que no, d’això ja fa 65 anys i si t’he de ser sincer
no me’n recordo. Si que et puc dir que vam anar 5 o 6 cotxes i que ens vam
desplaçar a Ulldecona amb molta il·lusió.
En
aquell moment a Ulldecona hi havia moltíssima afició als escacs. Ells van ser
els que ens van contagiar i motivar a nosaltres per a fundar el club.
Felip Luna en unes simultànies a Ulldecona contra Arturo Pomar el 8 de maig de 1965
El Gran Mestre està a punt de fer el moviment en blanques a Felip Luna.
A la dreta del Sr. Luna, a l'esquerra de la fotografia, hi ha assegut un altre jugador
ampostí, també soci fundador, un pensatiu Secundino Serret.
[T] Recorda qui van ser els presidents?
[F.
Luna] El primer president va ser Julio Rams. Fidel Font mai va ser-ho, però sempre
va fer de secretari, ja que la seva feina al bar no li permetia dedicar temps
al càrrec de president.
El
club d’escacs sempre ha tingut pujades i baixades, encara que s’ha de
reconèixer que Fidel Font i el seu treballador, David Almo, sempre el van
mantenir viu.
Els
primers 10 o 15 anys hi havia moltes ganes de jugar, eufòria es podria arribar
a dir. Inclús hi havia gent que es disgustava perquè no hi havia prous places
per a tots i es quedava sense jugar. En aquells anys Amposta tornava a ser el
que era abans de la guerra. S’havia recuperat el futbol (no es va jugar durant la Guerra Civil) i les altres
aficions que tenia la gent era el cine i els bous que es podien fer per festes
majors o dels barris, pel què els escacs van agafar molta força. Recordo un
xicot, que es deixa Royo i crec que era de Camarles o una mica més amunt, que
venia en bicicleta (inclús sent de nit!) a Amposta per a jugar; al final fitxaria
pel Tortosa.
Més
endavant, cap als anys 60, va haver-hi un moment de baixada quan els més grans,
Rams, Izquierdo i Arrufat, van deixar de jugar, i els més joves festejàvem i no
ens era tant fàcil organitzar-nos per anar a jugar fora. En aquells moments no
es competia com a club, però es seguia jugant al Bar Nuri, el bar de Fidel.
Aquesta
mala època de declivi va durar 4 o 5 anys, fins que Bausili (no et sabria dir
el nom) va ser president i va tornar a donar molta activitat al club. Amb
Bausili van deixar d’haver-hi socis col·laboradors i només vam quedar els socis
jugadors, els que volíem competir.
Secundino
Serret també va ser president més endavant.
[T] Quins campionats feien?
[F.
Luna] Normalment jugàvem al bar. Els torneigs oficials del club eren el
campionat social i els triangulars de festes. Més endavant vam participar als
campionats de Catalunya per equips (a vegades ens vam haver de desplaçar a la
demarcació de Barcelona inclús) i alguns de nosaltres vam jugar en campionats
individuals.
El
campionat social es jugava per la nit al bar de Fidel. A l’estiu es jugava fora
(a la plaça) i al hivern dintre, amb els problemes de soroll que això implicava
[se’n riu al recordar-ho] ja que hi havia els clients, gent jugant a
cartes...
En
els triangulars de festes majors s’invitava al Benicarló i a l’Ulldecona. Érem
10 per equip i 5 jugadors de l’Amposta jugaven contra el Benicarló i uns altres
5 contra l’Ulldecona; i els 5 restants de l’Ulldecona i el Benicarló jugaven
entre si. Així estàvem tots barrejats i al final es sumaven els punts de cada
equip i guanyava el que més punts havia fet.
Recordo
que un any va tornar a venir Francisco José Pérez [el jugador que havia vingut el setembre de 1948 amb
Arturo Pomar] i pel matí va fer unes
simultànies a cegues i per la tarda va fer d’àrbitre al triangular que
l’Amposta jugava contra el Benicarló i l’Ulldecona. D’aquell dia recordo que
vaig jugar contra Badoch i que la partida es va fer molt i molt llarga. En
aquells temps quan la majoria de partides s’havien acabat l’àrbitre passava i
decidia el resultat de les que quedaven en vista de la posició que hi havia [decidia si guanyaven blanques, negres o eren taules]. En veure la meva posició l’àrbitre, Francisco
José Pérez, me va preguntar com pretenia guanyar-la i jo li vaig explicar els
moviments que tenia previst jugar; després d’escoltar-me em va donar la raó i
va decidir que jo era el guanyador d’aquella partida.
Una
altra anècdota que recordo dels campionats triangulars va ser jugant contra el
Benicarló. El nostre primer tauler era Fidel i li va tocar jugar contra
Grisogeno, el campió provincial de Castelló. La partida va tenir molta
expectació (era el primer tauler!) i Fidel el va guanyar. Però la cosa no va
quedar aquí. Quan van venir a Amposta van tornar a jugar tots dos i... el va
tornar a guanyar! Fidel era un gran jugador...
També
me ve a la memòria una partida contra el Benicarló, contra un jugador que es
deia Forés. Jo vaig jugar-li P4D i a la setena o vuitena jugada vaig perdre un
peó... Però la partida va seguir i vaig acabar guanyant-la. El Sr. Forés me va
comentar que no entenia com havia pogut perdre, ja que no havia fet cap error
tàctic. Però jo li vaig respondre que efectivament no havia comés cap errada
tàctica, però si estratègica. Vaig col·locar-li una torre a sèptima i el meu
alfil amenaçant-li el seu P2AR i això va decantar la balança al meu favor.
Es
van fer algunes simultànies més amb grans jugadors. En una altra ocasió va
venir un valencià campió d’Espanya d’escacs que es deia Francisco Pérez [que era un altre jugador diferent al què hem citat
abans]. També va venir Pepita
Ferrer, campiona femenina d’escacs d’Espanya, i Juan Manuel Bellón [1974], valencià, que
també era campió d’Espanya.
Al
per equips recordo també un moment molt bo. Jugàvem a 3a divisió i ens varem
desplaçar a Reus però enlloc de ser els 10 jugadors reglamentaris només en vam
anar 7. Ho teníem molt fotut però, ves per on, vam guanyar 6½ a 3½! Les taules
les va fer David Almo, que insistia que podia guanyar-la però volíem tornar cap
a casa i al final el vam convèncer. Va ser una gran temporada per al Club
Ajedrez Amposta aquell any, ja que gràcies a aquell triomf a Reus varem guanyar
el campionat per equips de la nostra categoria i vam pujar a 2a divisió. Ens
havien de donar una copa però... encara l’esperem ara!
Games
[Event "Campionat per equips de 1a provincial"]
[Site "Reus"]
[Date "1973.11.05"]
[Round "-"]
[White "Luna"]
[Black "Monje"]
[Result "1-0"]
[WhiteElo "--"]
[BlackElo "--"]
[PlyCount "88"]
[EventDate "1973.11.05"]
[TimeControl "--"]
1.d4 d5 2.c4 Nf6 {(Gambito Dama, Defensa Marshall)} 3.cxd5 Bf5 4.Nc3 Nxd5 5.Nf3 e6 6.Qb3 Bb4 7.Nd2 {(desclava el cavall de c3 i amenaça e4, fent una "forquilla" al cavall i alfil negre)} Bxc3 8.bxc3 Nf6 {(error, el cavall hauria d'haver anat a b6)} 9.Qxb7 Nc6 {(nou error; era millor Cbd7, ja que així no es perdia peça)} 10.Qxc6+ Nd7 11.Ba3 Rb8 12.e4 Rb6 13.Qa4 Bg6 14.Bb5 f5 15.Nc4 Rb7 16.Ne5 c6 17.Bxc6 Rc7 18.Bxd7+ Rxd7 19.Rb1 1-0 (guanyen blanques)
Els
individuals eren diferents. Et desplaçaves fora i jugaves per pujar de
categoria. El meu millor any va ser quan vaig ascendir de jugador de 3a
directament a jugador de 1a! [no va passar per
2a]. Per sobre aquesta
categoria només hi havia la de preferent. Fidel no va jugar-los mai els
individuals pel que no va tenir mai fitxa de jugador de 1a categoria i sempre
va ser 3a a nivell federatiu, però es mereixia ser preferent o una categoria
més si l’havia. Qui si va ser jugador de categoria preferent va ser José
Balagué “Calçones”, junt amb Fidel un
dels millors jugadors del Club Ajedrez Amposta.
Felip Luna, al centre de la imatge, jugant al Bar Nuri el 13 de juny de 1965
Amb camisa blanca, Fidel Font, soci fundador.