Nou escut del Club Escacs Amposta

El proper any, 2023, el Club Escacs Amposta complirà 75 anys. Una de les iniciatives que ens hem proposat per celebrar l'efemèride és la de renovar la identitat corporativa de l'entitat, el seu escut o logotip.

El primer logotip del que tenim constància el vaig trobar al fons Machado. És molt primerenc ja que no tenim més constància que aquest document on es va estampar la tinta. Destaca la referència al local (i que va ser-ne la seu social durant molt temps) on es va fundar l'entitat el 31 d'octubre de 1948, el Bar Nuri.

Aquest segell creiem que va servir per rubricar els documents de l'entitat durant la seva primera dècada d'existència, però possiblement no va ser l'escut ni emblema del club.

Junt al paper on hi ha el segell anterior, trobem l'escut històric del Club Escacs Amposta: les dues torres d'escacs simbolitzant els dos pilars del pont penjant i, al mig, el nom de la nostra ciutat:

Segons ens consta a l'entrevista de l'any 2013, el Sr. Felip Luna (soci fundador de l'entitat) aquest segell va acompanyar el Club Ajedrez Amposta ben aviat des de la seva fundació. No recordava ben bé qui va ser-ne l'autor, però creia que va poder ser-ne el Sr. Juan Folia (un dels fundadors del club), que era delineant a l'Ajuntament d'Amposta, i que el Sr. Joaquín Roig (també fundador i que tenia una llibreria al carrer Major) va ser el que es va encarregar de buscar una empresa que fabriqués el segell (des de la seva llibreria va fer segells per a l'Ajuntament i moltes empreses i associacions ampostines).

L'any 1981 va haver-hi una escissió generacional entre els integrants del club, i els joves de l'entitat van separar-se del Club Ajedrez Amposta i van fundar el Grup Escacs Amposta. Per les informacions que m'ha arribat, l'autor del logotip va ser Jose Luís Alucha:

Afortunadament, l'any 1985 els dos clubs acostarien posicions i es fusionarien de nou. La nova entitat agafaria l'escut clàssic dels escacs ampostins però tindria el nom en català:

Aquest escut apareixeria a les planelles dels anys 80 i 90, si bé al peu de la torre principal apareixeria l'anotació: "Fundat l'any 1948".

L'any 2005, després d'un seguit de divergències internes, el club deixaria de tenir activitat. L'any 2007 hi hauria un intent infructuós de recuperar-lo, però sense èxit. L'any 2012, després de una reunió al local que el club tenia assignat a la planta -1 de la biblioteca d'Amposta si es reflotaria l'entitat. Uns mesos després, i amb l'objectiu de modernitzar la imatge gràfica del club, es renovava el logotip per una imatge molt simplificada del pilar o contrafort del pont, dintre d'un quadra, que simbolitzava un escac, una de les 64 caselles del tauler d'escacs.

L'escut era l'escac quadrat blanc, amb el text i el dibuix en negre. El seu negatiu, amb fons negre i text i dibuix en blanc, donava l'altre color del tauler d'escacs.

Han passat gairebé 10 anys i des de la junta del Club Escacs Amposta hem considerat adient renovar i actualitzar la imatge corporativa de la nostra entitat. El 2023 celebrarem el 75è aniversari començaran, i el logotip lluirà durant tot aquest any un element afegit per remarcar i anunciar l'efemèride, que a partir de l'any 2024 desapareixerà i deixarà el nou escut que us presentem a continuació:

El logotip ha confeccionat una dissenyadora gràfica de la nostra ciutat, Vanesa Cervera (enllaç a web).

Desitgem que el nou escut ens acompanyi molts anys!

1948-2023: 75 anys del Club Escacs Amposta

La propera temporada serà un any de celebració per al Club Escacs Amposta, ja que celebrarà el seu 75è aniversari. La nostra entitat es va fundar el 31 d'octubre de 1948 al bar Fidel, i durant l'any 2023 tenim la voluntat d'organitzar un seguit d'actes per donar rellevància a l'efemèride.

Un grup de socis del club -obert a tots els que desitgin participar- estan organitzant i treballant en el 75è aniversari. Una de les iniciatives es fer una recopilació de fotografies de la història del club. 

A sol·licitud de la nostra entitat, la Regidoria de Cultura ha fet un buidat de les fotografies que tenien a l'arxiu municipal (per Festes Majors d'Amposta l'Ajuntament encarregava cada any un reportatge fotogràfic de les activitats que s'organitzaven) i també dels articles que la Revista Amposta ha anat publicant al llarg dels anys vinculats al Club Ajedrez Amposta (denominació de l'entitat fins l'any 1984) primer i del Club Escacs Amposta després (a partir de 1985).

A continuació us fem una petita mostra de les imatges que ens han fet arribar:

Simultànies d'Arturo Pomar a la plaça de l'Aube, any 1973
Font: Ajuntament d'Amposta

Article a la Revista Amposta, 1973

Font: Ajuntament d'Amposta

Partit a 10 taulers, amb triangular Amposta - Benicarló - Ulldecona, any 1988
Font: Ajuntament d'Amposta

Campionat escacs infantil per Festes Majors d'Amposta, any 1998
Font: Ajuntament d'Amposta

El Club Escacs Amposta demana la col·laboració de totes aquelles persones que puguin tenir fotografies relacionades amb la nostra entitat de qualsevol època, o inclús alguna experiència o anècdota, a compartir-les amb nosaltres per tal de poder fer una publicació de la història del club durant el proper 2023. Ens podeu contactar a club.escacs.amposta@gmail.com o per les xarxes socials.

Finalment, volem agrair a la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta per la seva col·laboració amb nosaltres i la seva cerca de fotografies en el seu arxiu i articles a la Revista Amposta, i en especial a la regidora Inés Martí.

Exposició "El pont penjant d'Amposta. Iconografies per a una ciutat"

El divendres dia 30 d'octubre de 2015 es va inaugurar al Museu de les Terres de l'Ebre l'exposició "El pont penjant d'Amposta. Iconografies per a una ciutat".

 "El pont penjant d'Amposta. Iconografies per a una ciutat"

« Aquesta exposició, organitzada per l'Ajuntament d'Amposta i el Museu de les Terres de l'Ebre amb motiu de la celebració del Centenari de la col·locació de la primera pedra del pont consta de textos, documents, obres d’art i objectes que inclouen, obres d'art, cartells, postals, logotips, audiovisuals i objectes originals, que tenen com a nexe d’unió mostrar com el caràcter i la iconografia del pont Penjant s’integra d’una manera constant en els fets col·lectius i individuals de la població.

El pont Penjant no només ha estat i és un símbol per a Amposta, sinó que va esdevenir en el seu moment una infraestructura bàsica en les comunicacions entre Barcelona i València. En la primera meitat del s. XX, va constituir un element cabdal per a la transformació i el creixement de les comarques de l’Ebre, El pont penjant és, a més, una obra d’enginyeria excepcional.

Per tots aquests motius, el pont penjant és també un element valuós del patrimoni cultural català, i en aquest sentit, cal remarcar que des d’aquest mes d’octubre forma part dels 150 elements més importants del patrimoni industrial de Catalunya.

Pere Luque - tècnic de difusió

Museu de les Terres de l'Ebre »

El Club Escacs Amposta ha participat en aquesta exposició tot aportant els diferents logotips de la nostra entitat: el fundacional i els nous del club i de l'escola d'escacs. El pont d'Amposta ha estat present a la nostra entitat des de la seva fundació l'any 1948, bé sigui com a emblema o segell, o bé com a marc de fons de la primera seu del club al Bar Nuri (conegut popularment com "de Fidel") emplaçat a la plaça de l'Aube o de Fidel amb les vistes privilegiades al pont penjant.

A sota a la dreta el logotip de l'Escola d'Escacs Amposta, junt amb algunes

de les iconografies més boniques del pont penjant d'Amposta

Va ser finalment el logotip de l'Escola d'Escacs Amposta el que va ser escollit per representar els diferents segells d'entitats de la societat ampostina que utilitzen el Pont Penjant com emblema. Es per tots nosaltres un orgull i satisfacció participar en aquesta exposició i ser seleccionats com una de les iconografies més representatives ja que , en diferents formats segons l'època històrica del club, el Club Escacs Amposta sempre ha lluït el Pont Penjant en el segell de la nostra entitat!

 

Ampostins contra Anatoli Kàrpov, campió del món

Anatoli Kàrpov va néixer el 23 de maig del 1951 a Zlatoust (antiga Unió Soviètica) i va ser el mestre nacional més jove de la URSS el 1966 als 15 anys. Des d'aquell moment la seva carrera seria gairebé meteòrica ja que aconseguiria el títol de Mestre Internacional tres anys després i el 1970 obtindria el títol de Gran Mestre. El 1975 assoliria el títol de campió del món després de la no presentació del genial però controvertit Bobby Ficher, títol que ostentaria fins el 1985, quan seria superat per un jove Garry Kaspàrov (amb qui s'enfrontaria durant més d'una dècada en una rivalitat tant gran i apassionant com poques en la historia dels escacs i de l'esport).

Cal remarcar que Anatoli Kàrpov està considerat un dels 10 millors jugadors de tots els temps, però l'entrada del blog d'avui no pretén explicar la seva biografia sinó explicar-vos que en diverses ocasions va jugar una partida contra escaquistes ampostins...

La primera de la qual en tinc referència és a Tortosa, el 27 de maig de 1976, on va jugar contra dos il·lustres jugadors del Club Ajedrez Amposta: Secundino Serret i Manuel Méndez:

Secundino Serret amb la mà alçada a punt de fer la seva jugada. Al seu costat, al centre de la imatge, Manuel Méndez (el qual ens ha cedit la fotografia). Tortosa, 27 de maig de 1976

Com sol passar amb les simultànies, el GM Anatoli Kàrpov va derrotar els dos ampostins (* EDITAT.- El Sr. Serret va fer taules! -veure nota al peu de l'entrada-). Però anys més tard, el Club Escacs Amposta es prendria la revenja... El 19 de setembre de 1998, per les festes de Santa Tecla de Tarragona, l'ampostí  David Miralles (el jugador que li dóna la mà a Kàrpov) va ser l'únic  jugador de les simultànies que el va vèncer.

Simultànies de A. Karpov a Tarragona. Foto cedida per David Miralles.

Tarragona, 19 de setembre de 1998

Tenim pendent aconseguir la partida de D. Miralles, però per ara us facilitem la partida de Manuel Méndez contra Kàrpov, on el GM rus no li va donar moltes oportunitats i va fer valer el seu estil sòlidament posicional, sense riscos però anant augmentat la pressió poc a poc, però amb una ràpida i efectiva reacció quan el rival comet el més mínim error. Aquest estil de joc de Kàrpov va ser descrit dintre del món dels escacs com l'ofegament que practica una "boa constrictor" a les preses que captura...

[Event "Simultànies"] [Site "Tortosa"] [Date "1976.05.27"] [White "Kàrpov, A."] [Black "Méndez, M."] [Result "1-0"] 1. c4 e6 2. d4 d5 3. Nc3 Bb4 4. Nf3 Nf6 5. e3 O-O 6. Bd3 Nc6 7. O-O h6 8. a3 dxc4 9. Bxc4 Bd6 10. b4 Re8 11. b5 Nb8 12. e4 Be7 13. Qb3 c6 14. a4 cxb5 15. axb5 b6 16. e5 Nfd7 17. Ne4 Bb7 18. Re1 Nf8 19. Ba3 Bxe4 20. Rxe4 Ng6 21. Bc1 Nd7 22. Rg4 Ndf8 23. Be3 Kh8 24. g3 f5 25. exf6 Bxf6 26. Rd1 Qc8 27. Re4 Rb8 28. h4 Kh7 29. h5 Nh8 30. Qd3 Kg8 31. d5 Rd8 32. Qb3 Qd7 33. Kg2 e5 34. d6+ Nf7 35. Nxe5 Bxe5 36. Rxe5 Re8 37. Rxe8 Rxe8 38. Bd5 Qf5 39. Bc6 Rd8 40. Rd5 Qe6 41. Bf4 Nxd6 42. Bxd6 Rxd6 43. Rxd6 {(si 43. ... Dxb3, 44. Ad5+ i la torre pot capturar fàcilment els peons del flanc de dama negre)} 1-0

Planella de la partida signada per Kàrpov:

 

________________________________________________

Agrair al Sr. Manuel Méndez i a la seva senyora per facilitar diferents fotografies i planelles de partides d'escacs, magnífics documents que ens ajuden a conèixer i recordar una part de la historia del Club Escacs Amposta.

________________________________________________

* EDITAT núm. 1.- La filla del Sr. Secundino Serret, la Sra. Lidia Serret Redó, s'ha posat en contacte amb el Club Escacs Amposta per comunicar que el seu pare va fer taules amb el campió del món del moment, A. Kàrpov. Gustosament editem i fem constar la referència ja que aquest fet implica que en els matx particulars amb el gran mestre rus els ampostins estant empatats a 1½! Esperem tenir sort i poder recuperar la planella de la partida.

________________________________________________

* EDITAT núm. 2.- En David Miralles ens ha fet arribar la seva partida contra Karpov! En David ens comenta el següent sobre ella:

«La meva impressió durant la partida -i sempre que me l’he mirat després- era que amb 23.f5 m’hauria matxacat, i que enlloc d’això després de 23.Aa4, De7 ja estic millor jo. Realment al final de la partida [gracies al] joc per la columna f i les diagonals contra el seu rei (...) em va sortir una partida rodona. Espero que us agradi.»

La partida us la copio a continuació:

[Event "Simultànies Santa Tecla"] [Site "Tarragona"] [Date "1998.09.19"] [White "A. Karpov"] [Black "D. Miralles"] [Result "0-1"] [ECO "C77"] [PlyCount "66"] 1. e4 e5 2. Nf3 Nc6 3. Bb5 a6 4. Ba4 Nf6 5. Qe2 d6 6. c3 b5 7. Bb3 Be7 8. a4 Rb8 9. axb5 axb5 10. d4 exd4 11. cxd4 d5 12. e5 Ne4 13. Nc3 Nxc3 14. bxc3 Bf5 15. O-O O-O 16. Bf4 Qd7 17. Ra6 Nd8 18. Bg5 Bxg5 19. Nxg5 h6 20. Nf3 Ne6 21. Nh4 Bh7 22. f4 b4 23. Ba4 {(Aquí és possiblement Karpov hauria d'haver jugat directament 23. f5)} Qe7 24. f5 Qxh4 25. fxe6 fxe6 26. Rxf8+ Rxf8 27. g3 Qg5 28. cxb4 Qc1+ 29. Bd1 Be4 30. Rxe6 Bf3 31. Qc2 Qe3+ 32. Qf2 Qxf2+ 33. Kxf2 Bg4+ 0-1

El Club Escacs Amposta al Diari de Tarragona

Arran del Circuit de Ràpides d'Escacs de les Terres de l'Ebre, on vaig contactar amb el Diari de Tarragona per publicar els resultats dels diferents torneigs i de la general, la periodista Vicky Maigí ens va proposar fer-nos una entrevista per tal d'explicar les activitats i al història del Club Escacs Amposta.

Van arribar les preguntes, es van enviar les respostes, i va ser així com el passat diumenge 12 d'octubre, a secció "Gent de l'Ebre", a publicar-se el següent article:

Per facilitar la lectura us copio a continuació el text amb les altres imatges que els vaig fer arribar.

El  Club Escacs Amposta (en aquell moment Club Ajedrez Amposta) es va fundar el 31 d’octubre de 1948. La fundació va anar lligada a la recuperació de la vida social a Amposta després de la Guerra Civil i la postguerra i, a més dels escacs, van ser moltes entitats que es fan fundar o recuperar en aquell context històric. Es jugava a escacs al bar de Fidel -primera seu del club- situat a la plaça de l’Aube, a la vora el riu Ebre. En aquesta plaça el Club Escacs Amposta jugava amb altres equips en encontres a 10 o 20 taulers. Normalment s’invitava al Benicarló i l’Ulldecona (en d’altres) i després se’ls tornava la visita. 

Amposta - Benicarló a principis dels anys 60

A principis dels setanta -encara al bar de Fidel- en club va viure la seva època daurada amb la visita de grans jugadors d’escacs de renom nacional jugant simultànies per festes majors d’agost. Va ser quan Arturo Pomar, Pepita Ferré (campiona d’Espanya), Juan Manuel Bellón, ..., van jugar contra els aficionats ampostins a la Plaça de l’Aube.

Simultànies del GM Arturo Pomar, agost de 1973

El punt neuràlgic d’un club d’escacs és el dia en el que tots els seus aficionats queden per jugar a la seu social de l’entitat, i a Amposta aquest dia ha estat, durant els darrers 25 anys, els dissabtes per la tarda. A més, altres activitats del club són el campionat social que es juga cada temporada per mantenir i saber el nivell dels jugadors -que canvia a millor o a pitjor amb el pas dels anys- i la participació al campionat de Catalunya per equips. Però també hi ha més iniciatives que apropen el club d’escacs a la seva ciutat, com són fer classes d’escacs als xiquets i xiquetes (i la seva participació en els torneigs d’escacs escolars) i celebrar campionats per les festes majors. Aquest agost, per festes d’Amposta, el nostre club va organitzar tres proves: un de ràpides a 5 minuts, un torneig infantil i un campionat de partides més lentes.

També organitzem competicions en les altres festivitats d’Amposta, com són les Fires i la Festa del Mercat a la Plaça al maig: al desembre celebrem un campionat de ràpides, la “Copa de Fires”, i al maig organitzem una competició avaluable per la Federació Catalana d’Escacs consistent en 7 partides en un dia (torneig actiu), i que la primera edició d’aquest 2014 va rebre molt bona acollida amb 42 participants. Vista la bona acceptació vam decidir muntar un campionat més gran: el primer Open Internacional d’escacs Amposta, memorial José Balagué. Aquesta competició, vàlida a nivell internacional, es va jugar a finals de juliol i va comptar amb la presència de diversos jugadors professionals. Però més enllà de les competicions que organitzem, el mèrit més gran que hem aconseguit és que totes les tardes entre setmana ens trobem uns quants aficionats al bar de la Lira Ampostina per jugar a escacs, de manera que a Amposta es pot jugar a escacs ¡tots els dies de la setmana! 

El Club Escacs Amposta competint a la final de la Copa de Catalunya a Sabadell, abril de 2014

El club té a hores d’ara 30 jugadors amb fitxa federativa, 12 dels quals són infantils. Aquesta temporada al campionat de Catalunya per equips juguem a primera provincial i tenim com a objectiu pujar a Preferent, on hi ha molts dels millors clubs de la província. Si alguna cosa ens ha ensenyat la història del club és que la cantera és fonamental, tant a nivell social com esportiu. Els dissabtes pel matí, durant el curs escolar, fem classes a la biblioteca “Sebastià Juan Arbó” d’Amposta. Allí ensenyem a jugar a xiquets i xiquetes de diferents edats, dels 7 fins als 14 anys. Per aquesta temporada els reptes que tenim són el d’apropar-nos als col·legis d’Amposta per oferir els escacs com activitat extraescolar i organitzar un curs d’iniciació als escacs per adults. Els jugadors d’escacs poden estar actius amb vuitanta anys o més, però si volem un club amb continuïtat i futur és bàsic que també pugi gent jove. De fet, ja tenim un primer pas fet, doncs el campió sub-14 vigent de les Terres de l’Ebre és ampostí. Altres objectius són els de consolidar els campionats que hem organitzat, especialment l’Open internacional, ja que voldríem que fos referència a nivell provincial.

Jugadors del Club Escacs Amposta, fotografia d'equip, novembre de 2013

Finalment, destacar que aquest estiu ens vam unir els diferents clubs ebrencs per organitzar el Circuit d’escacs ràpids de les Terres de l’Ebre, que va agrupar les diferents proves que es juguen i algunes de noves que s’han creat expressament. La primera edició ha aplegat 9 torneigs, els quals reunit més de 200 jugadors diferents, una mitjana de gairebé 40 jugadors per prova. I es que els escacs a la província de Tarragona, on hi ha gairebé 1000 llicències federatives, és un esport consolidat i amb molta tradició.

Agrair al Diari de Tarragona que ens hagi publicat aquest extens article, de gairebé una plana sencera, i que ens ha permès fer una reflexió del nostre passat i present, la millor manera de planificar el futur.

 

Entrevista al jugador d'escacs i expresident del club Pepito Urquizú (segona part)

Després de les  en les entrevistes amb el Sr. Felip Luna, amb l’Eloi Toldà i amb Daniel Rius, ara ha estat el torn del Sr. Urquizú. L'entrevista ve a recollir una xerrada d'una hora a casa seva, asseguts al menjador i acompanyats per la seva Sra. Manolita, que escoltava la conversa amb atenció i l'ajudava a recordar alguns noms que no li venien a la memòria. Agrair de nou la seva col·laboració.

+ Enllaç a la primera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

[T]  Qui considera que han estat els millors jugadors del club?

[P. Urquizú]  Per a mi els millors de la primera generació de jugadors van ser Fidel Font, Julio Rams (si bé quasi no vaig coincidir perquè quan ell jugava jo n’aprenia), José Balagué, Felip Luna i Sisco Martínez  (bedel de l’Institut Laboral).

Altres que també eren bons, però no tant, eren José Bausili i un jugador que es deia Caro que feia unes grans combinacions, però no va jugar molt amb l’equip perquè va marxar a viure a França. Per darrera d’ells, tot i ser bons jugadors, estàvem jo i Secundino Serret.

De la següent generació van destacar Eloi Toldà i Daniel Rius, que van ser preferents més aviat que jo. Després d’ells vindrien Josep Machado i Pere Adán Chavarría.

Pensa que hi havia molts jugadors bons a Amposta, perquè al de Fidel ens hi passaven moltes hores jugant.

El Sr. Urquizú entregant un trofeu a Fidel Font 

[T]  Ara fa just una setmana es va organitzar el memorial José Balagué. Que en recorda d'ell?

[P. Urquizú]  José Balagué va ser una bona persona i un bon jugador d’escacs. Per mi va ser el millor jugador d’Amposta. Recordo que quan el club jugava al Casino ell jugada de 1r o 2n tauler, mentre que jo jugava de 4t o 5é.

Balagué me va assessorar molt (ja t’he explicat que me va ajudar a pujar a preferent), si bé vaig trigar molt a jugar una partida amb ell, o amb els que en sabien més, ja que no et podies asseure a competir-hi perquè et guanyaven molt ràpid. Havies de millorar molt com a jugador abans d’asseure’t a jugar-hi.

Al tauler de més a la dreta, el Sr. José Balagué jugant en unes

simultànies contra Pepita Ferrer, campionat d'escacs d'Espanya

[T]  Actualment els jugadors d’escacs disposen d’ordinadors i tota classe de llibres per aprendre escacs i millorar el seu joc. Quins mitjans disposaven en la seva època? I quines obertures jugava?

[P. Urquizú] Doncs tenia molts llibres i encara en conservo alguns [els agafa de la llibreria i me’ls ensenya]: «Teoría de finales de Torre», «Aperturas abiertas» de Ludek Pachman, «El ajedrez superior» de Tigran Petrosian i aquest llibre d’un jugador del que n’era i en sóc fan total: «Todas las partidas de Fischer”. En tenia més però en vaig donar a un noi d’Amposta que juga al Masdenverge, l’Anselm.

Bobby Fischer, campió mundial entre el 1972 i 1975 i, com per a molts

jugadors de la generació del Sr. Urquizú, màxim referent del món dels escacs

La veritat es que al començament de la partida i al mig joc me defensava però també patia. Ara bé, quan arribàvem al final era quan me sentia millor! Sempre he dit que veia millor els quadres buits que els plens!

En blanques jugava de rei (1. P4R o e4). I si me jugaven de rei jo, en negres, també jugava de rei (1. e4 e5). I vaig arribar a jugar el Gambit de Rei, si bé és una obertura complicada: si l’oponent no era massa experimentat el guanyaves ràpid, però si era bo... si era bo tocava patir! [el Sr. Urquizú se’n riu]

[T]  A principis dels anys vuitanta hi ha haver una escissió al Club de Ajedrez Amposta, i els joves ampostins que jugaven a escacs van marxar i van fundar un nou equip, el Grup Escacs Amposta. Què en recorda?

[P. Urquizú]  Doncs recordo que els joves van marxar i van fer nou club. Afortunadament al separació no va durar molt i al caps d’uns anys ens van tornar a unir.

[T]  Quin és el millor record o anècdota de tots aquests anys jugant a escacs?

[P. Urquizú]   De records en tinc molts. Recordo partides guanyades que vaig acabar perdent, i partides perdudes que vaig acabar guanyant. Recordo especialment una partida en negres al Vendrell, que me van jugar de dama i en 4 o 5 jugades ja estava perdut... però enlloc d’abandonar, vaig començar a jugar a l’atac, quasi d’una manera boja es podria dir i, al final, vaig guanyar!

També tinc molt bon record de la partida que vaig fer taules amb Falcó, amb la que vaig assolir l’ascens a la categoria de preferent.

Una cosa molt agradable que me ve a la memòria en relació al club són els desplaçaments. Recordo que portava el meu cotxe Citroën dos cavalls amb tres jugadors més, normalment dels joves com Pedro Torres i Pere Adán, més algun altre. Recordo que ja dintre al cotxe els deia: «Eics! Que farem avui??», i llavors cridàvem: «Avui a guanyar!!». Ens ho passàvem molt bé.

Finalment vaig deixar-me de jugar als escacs als 55 anys. Al club a hi havia joventut que jugava millor que jo i els dissabtes i els diumenges vaig dedicar-me a anar amb bicicleta. Però encara de quan en quan miro alguna cosa d’escacs. Tinc aquest tauler [m’assenyala un tauler que hi ha sobre la tauleta del menjador molt antic amb unes peces de fusta magnífiques] que me’l vaig comprar al mateix temps que els del club. Fidel se’n va encarregar de comprar-los i alguns dels socis en vam comprar un per a natros.

[T] Abans d’acabar, m’agradaria invitar-lo a un dels nostres actes de festes majors. El dia 11 d’agost, dilluns, a la Plaça del Poador organitzem el clàssic campionat de ràpides, voldria venir per fer la primera jugada del torneig? (fent un símil amb el futbol, quan es fa el servei inicial)

[P. Urquizú]   Hi tant, allí hi seré. M’ho apuntaré ara al calendari per què no se’m passi. Abans vivia a la Plaça de l’Aube, just al costat del club, i a l’estiu la meva dona Manolita podia sentir-me parlar amb els altres companys des del pis, així que serà com tornar a casa.

El Sr. Pepito Urquizú rebent la placa d'agraïment i homenatge a la seva dedicació i trajectòria 
en el Club Escacs Amposta el dia del campionat de ràpides d'escacs per festes majors d'agost de 2014 

[T] Doncs aquí acaba l’entrevista. Moltes gràcies per rebre’m.

[P. Urquizú]   Gràcies a tu per la visita i molta sort amb el club.

Entrevista al jugador d'escacs i expresident del club Pepito Urquizú (primera part)

He tingut el plaer de poder fer una altra entrevista per tal de recollir la història i sobretot les vivències del Club Escacs Amposta. Malgrat ja fa molt temps que està inactiu del club, el Sr. Pepito Urquizú encara recorda amb alegria i un somriure moltes anècdotes del club i de tots els seus jugadors.

Voldria agrair als clients del bar "El Racó del Cicliste" d'Amposta la seva col·laboració per poder contactar amb el Sr. Urquizú, ja que allí hi va a fer el cafè moltes tardes.

Per tal de facilitar-ne la lectura s'ha dividit l'entrevista en dues parts.

+ Enllaç a la segona part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

Amposta, 4 d'agost de 2014, prop de l’Avinguda Catalunya,
a 100 metres del bar “El Racó del Cicliste”

[F. Torta] Si m’ho permet, quants anys té vostè? I durant quans anys va jugar amb l'Amposta?

[Pepito Urquizú] Ui! Molts d’anys noi! Vaig néixer el 20 de febrer de 1938, pel que ara tinc ja 76 anys. I amb l’Amposta vaig començar a jugar als 15 o 16 anys i vaig jugar amb el club fins als 55 anys.

[T] Sobre els escacs... quan vas aprendre a jugar-hi?

[P. Urquizú]  Vaig aprendre mirant les partides que es jugaven al Bar de Fidel. Amb 13 o 14 anys anava al bar a jugar a cartes amb els amics, i mirava els que jugaven a escacs amb estranyesa. I es que en veure’ls jo pensava... ¿Què és aquest joc tan estrany? Què fa aquesta gent tanta estona asseguda? No s’avorreixen d’estar tantes hores pensant?! I ho observava encuriosit fins que, a poc a poc, me van explicar com anava i finalment un dia vaig començar a jugar-hi. Sobre el 1955 o 1956, amb 17 o 18 anys, vaig fer-me soci del club i a continuació vaig fer-me la fitxa federativa. Vaig passar de no entendre res, a treure’m llicència federativa de tercera!

[T]  Sinó vaig errat, vostè va ser president durant els anys 70. Recorda qui van ser els presidents?

[P. Urquizú]  Vaig ser president durant 12 anys. Recordo com a president a Secundino Serret i, molt més tard, els germans Bayerri.

Però malgrat ser jo el president, el club el portàvem entre dos o tres persones, sobretot amb Fidel i Serret. Entre els tres fèiem pinya i ho tiràvem tot endavant, si bé s’ha de reconèixer que Fidel Font se’n cuidava de tot sense ser el president.

Jo sóc una generació posterior a la del “tio Rams” [Julio Rams, el primer president del Club Ajedrez Amposta]. De José Bausili, que va ser president després de Rams, gairebé no me’n recordo, ja que tots dos eren molt més grans que jo.

[T]  Quines seus del club d’escacs recordes?

[P. Urquizú] Bàsicament del Bar de Fidel, el primer lloc del club. Després vaig estar a l’etapa al Casino, on ja me vaig retirar, si bé sé que el club d’escacs després va anar a la Fila i que actualment està a la Lira Ampostina.

El Sr. Urquizú alçant un petit trofeu. Darrera d'ell, de dreta a esquerra,

els jugadors del club Eloi Toldà, Fidel Font, Secundino Serret i Daniel Rius

[T]  Quins campionats organitzava el club?

[P. Urquizú] El campionat Social, la copa de Nadal, la copa de Primavera, els matx de festes...

No vaig poder guanyar mai el campionat Social, però en una ocasió vaig estar a punt però me’l van robar! Secundino Serret i jo estàvem jugant sense rellotge i la partida es va allargar molt, massa. Jo tenia la partida guanyada, guanyadíssima, i aquell any havia vençut a tots els jugadors forts de l’Amposta, inclús a Balagué, i si aconseguia el punt en aquella partida era el campió social. Però clar, la partida s’havia allargat massa i David Almo, cambrer del Bar de Fidel, va agafar un got i una cullera i va cridar...

“A cada cop que doni! Feu una jugada!!”

I clar, jo no estava acostumat a jugar partides ràpides ni res similar, i a sobre tota la gent del bar va rodejar la nostra taula i va començar a parlar-ne... I jo, tot i tenir la partida més que guanyada, me vaig posar nerviós i... vaig perdre!

Per festes majors organitzàvem un triangular amb tres equips. Normalment érem l’Amposta, el Benicarló i el Tortosa, però també venien la Ràpita i l’Ulldecona.

Matx per equips per festes majors. El Sr. Pepito Urquizú

juga amb peces negres al segon tauler de la dreta.

  

[T]  I en el per equips? Contra qui jugaven?

[P. Urquizú]  En aquells temps l’Amposta jugava contra el Reus, el Valls, el Tarragona, el Tortosa... I jugàvem a 10 taulers.

[T]  I el campionat individual?

[P. Urquizú]  El campionat individual el jugaves quan volies pujar de categoria, i anàvem a l’Hospitalet, al Vendrell, ... Les partides començaven a les 9:00 i ens quedàvem allí a dinar, perquè les partides podien durar 5 hores. A vegades fins i tot s’aplaçaven i continuaven per la tarda.

Recordo una vegada que havia d’anar a jugar a Reus, a un lloc que es deia “SAFA”. I vaig agafar el cotxe i quan vaig arribar a Reus vaig començar a preguntar per la “SAFA”, i ningú sabia que era... Fins i tot vaig trobar una fàbrica que es deia “SAFA”, però clar, era diumenge i estava tancada... Finalment vaig aconseguir esbrinar que “SAFA” volia dir “Sagrada Família”, però clar, ja havia perdut la partida per temps...

A l’individual vaig pujar de tercera a segona categoria fàcilment, però de segona a primera me va costar bastant més, com a mínim dos anys. Però el que me va costar molt va ser pujar de primera a preferent... No hi havia manera! Per sort, José Balagué (el jugador al qual s’ha dedicat l’Open d’escacs que s’ha jugat recentment a Amposta) me va aconsellar i assessorar com afrontar les partides... Recordo que me deia “Pepito, tu tranquil. Tu estigues assegut i pensa les jugades i si te poses nerviós, aixecat i surt fora fins que tornis a estar tranquil. I després tornat a asseure i a pensar les jugades una altra vegada. Tu Pepito, tu tranquil...” I per fi vaig tenir sort i vaig encadenar diverses victòries i, en la partida definitiva, vaig aconseguir fer taules amb Falcó, del Tortosa, en una partida molt dura, i vaig aconseguir ascendir a preferent. Pensa que a l’individual jugaves amb gent de nivell, i que tothom buscava el mateix: pujar de categoria.

[T]  Durant aquells temps es van organitzar nombres simultànies amb grans jugadors. Recorda quins jugadors van venir? Cada quan les feien? Com ho organitzaven?

[P. Urquizú]  Recordo que van venir-ne uns quants: Arturo Pomar (tenia 24 anys quan vaig jugar-hi), Pepita Ferré, Juan Manuel Bellón, Orestes Rodríguez, ... 

El Sr. Urquizú (mig tapat per un espectador) en el

seu torn de de les simultànies amb el GM Arturo Pomar

Crec que per fer-los venir contactàvem amb ells mitjançant la Federació i acordàvem que vinguessin un dia de les festes majors. No teníem res marcat, i els fèiem venir quan li anava bé al club.

Les simultànies es jugàvem a la Plaça de l’Aube, just davant del Bar de Fidel i de casa meva en aquell temps.

El Sr. Urquizú al centre de la imatge participant en les

simultànies de la Pepita Ferré, campionat d'escacs d'Espanya

José Balagué Jornet, jugador de ajedrez

El torneo que el Club Escacs Amposta organizará este verano reta homenaje a un de los jugadores de ajedrez ampostinos más relevantes de nuestra entidad desde su fundación el año 1948.

Personalmente no lo conocí, pero si que escuché hablar del Sr. José Balagué en mis inicios en el club cuando estábamos en el Casino Recreativo. De hecho, en las entrevistas que he realizado al Sr. Felipe Luna, a Eloi Toldà y a Daniel Rius, hablan de él y lo valoran como una gran persona y un gran jugador.

Entrega de premios, con Joaquín Roig a la izquierda
(sosteniendo un "oscar") y José Balagué a la derecha

José Balagué Jornet era un habitual jugador de ajedrez y de cartas del Bar Núria (conocido popularmente como el bar de Fidel) y, junto con muchos otros aficionados al ajedrez ampostinos, fue uno de los fundadores del Club Ajedrez Amposta el 31 de octubre de 1948.

David Almo escribiendo al fondo, Fidel Font pensativo con una mano en la barbilla,
Felipe Luna anotando la jugada sirviéndose de la caja para guardar las piezas y,
en primer plano a la derecha, José Balagué meditando la seguiente jugada.

Uno de los primeros actos que hizo el club después de su constitución fue la de organizar un campeonato social para hacer una primera evaluación interna del nivel de los jugadores de la entidad. En aquellos tiempos los jugadores de ajedrez se estructuraban por categorías, que eran 3a, 2a y, la más alta, 1a. Posteriormente, por encima de jugador de primera aparecería la categoría de “Preferente”. De resultas de ese campeonato -una liga todos contra todos- jugado entre el 1948 y 1949, José Balagué quedaría 8º clasificado y se le concedería (a los efectos de orden de fuerzas interno del club) la categoría de 1a. 

Entrega de premios, con José Balagué a la izquierda

No sería hasta los años 70 que el Club Ajedrez Amposta comenzaría a competir dentro de la Federación Catalana de Ajedrez (los ampostinos se decidieron a jugar a nivel federativo el año 1973, después de un encuentro de Fiestas Mayores a Ulldecona, viendo que los "falduts" [gentilicio de Ulldecona] si que competían) y en aquella década el Sr. José Balagué conseguiría sus mayores éxitos.

El año 1975 la Federación Catalana de Ajedrez invitaría al Club Ajedrez Amposta a jugar en 2a provincial (saltando la categoría de 3a provincial) y, aquella misma temporada, el Amposta justificaría dicha invitación al ascender a 1a provincial. Si el campeonato por equipos se disputó a fines de 75, a principios de 1976 los jugadores del Club Ajedrez Amposta -que tenían todos categoría de 3a porqué nunca habían competido a nivel federativo- fueron invitados a disputar el campeonato individual de Tarragona de 2a categoría (había un campeonato para los jugadores de 3a, otro para los de 2a, 1a y Preferente) y de nuevo fue un gran éxito para los ampostinos ya que Secundino Serret, el propio José Balagué y Eloi Toldà ascenderían a 1a (de hech, Eloi Toldà sería campeón de 2a provincial), y Pepito Urquizú conseguiría la puntuación mínima para ascender a 2a categoría.

Ficha federativa de José Balagué, años 70

El 1977, jugando ya el campeonato individual de 1a, el Sr. Balagué conseguiría ascender otra vez, siendo el primer jugador Preferente de Amposta (debe hacerse constar que el primer jugador del Club Ajedrez Amposta en ostentar la titulación de Preferente fue el Sr. Agustí Royo, pero era del municipio vecino de la Ampolla). El segundo jugador Preferente ampostino sería Joan Machado, que lo conseguiría el año 1983.

Explican los jugadores más veteranos, los cuales conocieron personalmente al Sr. Balagué, que este no tenía un conocimiento profundo de las aperturas (en aquellos tiempos era muy complicado conseguir libros de ajedrez) pero si tenía mucha intuición en el medio juego y en los finales gracias a su dilatada experiencia de años de jugar. De hecho, un de los aspectos que más se valora del Sr. José Balagué es que siempre ofreció y aceptó jugar partidas con cualquier oponente, fuera joven o mayor, novel o experto, y que nunca discutía ni divergía por el resultado de la misma.

Destacó en las partidas simultáneas. En las simultáneas, en las que un gran jugador de renombre competía contra 15 o 20 rivales a la vez, el Sr. Balagué tenía mucha pericia y siempre conseguía enredar a su rival. Me consta que ganó a Arturo Pomar, Pepita Ferré e hizo tablas contra Juan Manuel Bellón. Se debe tener presente que los jugadores amateurs que conseguían un buen resultado en la simultánea eren una minoría.

De hecho, una de sus historias más recordadas y que forma parte del anecdotario del club, es cuando el Sr. Balagué ganó a Arturo Pomar. Un joven Javier Sancho estaba siguiendo los comentarios del análisis de la partida que le había ganado al Gran Maestro y el Sr. Balagué le dijo en broma... “Mira, esta jugada [la decisiva] la hice gracias a ti que me la dijiste!”, comentario que Sancho -que era muy inocente y impresionable- se creyó de inmediato. Tiempo después, Sancho iría evolucionando la anécdota y esta terminaría en forma de una rebuscada historia en la cual era el propio Javier Sancho quien había vencido a Arturo Pomar y la cual, además, no perdía la ocasión de explicarla a los jóvenes jugadores que empezaban en el club (como fue en mi caso).

Otra anécdota que vale la pena mencionar, y que demuestra su carácter jovial, fuee en las simultaneas de Pepita Ferrer, campeona de España. De nuevo, el jugador ampostino consiguió un buen resultado ganándole la partida, por lo que durante un tiempo el Sr. Balagué presumió de "ser el campeón femenino de España".

Aunque José y Consuelo no tuvieron hijos, el Sr. Balagué tenía un trato amable y simpático con los niños, y no le importaba enseñar ajedrez a un pequeño que mostrara interés por aquellas piezas que es movían por encima de un tablero. No es que hiciera escuela, pero si era su manera de hacer, cordial y participativo, de dar partida y juego a todo el mundo.

A mediados y finales de los años ochenta el Sr. Balagué ya no jugaba los campeonatos sociales del Club Ajedrez Amposta, pero si que participaba intensamente en el campeonato por equipos, defensando el 2n tablero del Amposta. De hecho, en los desplazamientos lo acompañaba su esposa, la maestra Consuelo Ferré (que tiene una escuela a su nombre), y se quedaban a comer al pueblo donde se jugaba. Poco a poco las piezas de ajedrez se quedaron dentro de la caja y José Balagué pasaba las tardes al bar de Fidel jugando a naipes (al “tresillo”) con su amigo -y muchos  otros- Julio Rams, primer presidente del Club Ajedrez Amposta.

 

Fitxa federativa de José Balagué, anys 80

Han pasado muchos años y los socios actuales del Club Ajedrez Amposta creen que es conveniente dar un homenaje a sus jugadores más brillantes e importantes. Ya el año 1998, en el 50º aniversario, se hizo un acto de reconocimiento a los fundadores de la entidad. Más recientemente, en la Copa de Ferias 2012 se entregó una placa de agradecimiento al Sr. Felipe Luna, el último de los fundadores del Club Ajedrez Amposta. Siguiendo esta inercia, el campeonato por equipos interno, la Lliga d4, se denominará a partir de ahora como memorial “Fidel Font”, en recuerdo de quien fue pieza clave y la casa del Club durante muchos años. Y en esta ocasión, se homenajea a quien ha estado un de los tableros más destacados del Club Ajedrez Amposta de todos los tiempos, José Balagué Jornet, con un campeonato con su nombre.

[Event "Campeonato local"] [Site "Amposta"] [Date "1979.12.27"] [Round "6"] [White "Balagué, José"] [Black "Machado, Joan"] [Result "1/2-1/2"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "91"] [EventDate "2013.11.09"] [TimeControl "-"] 1. d4 d5 2. c4 e6 3. Nc3 Nf6 4. e3 b6 5. Nf3 Bb7 6. Bd3 Be7 7. O-O dxc4 8. Bxc4 O-O 9. Bd3 c5 10. Qe2 cxd4 11. Nxd4 Nc6 12. Nxc6 Bxc6 13. Rd1 Qc7 14. e4 Rfd8 15. Be3 Nd7 16. Bc2 Nc5 17. h3 Rxd1+ 18. Rxd1 Rd8 19. Rxd8+ Qxd8 20. Bf4 Bg5 21. Be3 Bxe3 22. Qxe3 g6 23. b4 Nd7 24. f4 Qe7 25. Qd4 e5 26. Qc4 Bb7 27. f5 a6 28. Nd5 Qd6 29. Bb3 b5 30. Qc7 Qxc7 31. Nxc7 Bxe4 32. fxg6 hxg6 33. Nxa6 Kf8 34. Nc7 Bd3 35. Nd5 Nb8 36. Kf2 Nc6 37. a3 Nd4 38. Bd1 Be4 39. Nf6 Bc6 40. Ng4 e4 41. Ke3 Nf5+ 42. Kf4 Ke7 43. Ne3 Nd4 44. Ke5 Ne6 45. Nd5+ Kd7 46. Nf6+ {(y tras esta jugada la partida se aplazó; las negras apuntaron 46... Re7 de jugada secreta, pero la partida ya no se reanudaría y se dejaría en tablas)} 1/2-1/2

Finalmente, me gustaría dedicar unas parabras de agradecimiento a la Sra. Maria Estela Ferré, hermana de Consuelo Ferré, y que me ha facilitado las fotografías del Sr. Balagué y, como familiar, ha facultado al Club Ajedrez Amposta titular el Open Internacional de ajedrez que se organiza este verano a Amposta como a Memorial “José Balagué”.