divendres, 20 de març de 2020

Escacs per superar el confinament

La crisi sanitària ha paralitzat la nostra societat, i els escacs no han estat menys: el Campionat de Catalunya d'edats i la Lliga Catalana d'Escacs s'han ajornat indefinidament...

Però la nostra afició és de les poques en les que es pot competir per Internet!

Per aquest motiu el Club Escacs Amposta organitza diferents torneigs durant el dia via la plataforma www.lichess.org:



Els torneigs són els següents:


12:00h - Campionat d'escacs sub12, per a jugadors de 12 anys o menys

15:00h - 
Campionat d'escacs sub08, per a jugadors de 12 anys o menys

18:00h - Campionat d'escacs sub12, per a jugadors de 12 anys o menys

20:00h - Campionat absolut d'escacs, obert a totes les edats


L'enllaç el pengem una hora abans a les xarxes socials del nostre club:





Si voleu participar-hi, demaneu-nos la contrasenya per missatge privat!


diumenge, 8 de març de 2020

Crònica de la ronda 8: Amposta 3 - 7 Vilafranca

AMPOSTA 3 - 7 VILAFRANCA “A”
Per Josep Sánchez Mayor


Un cop viscuda l'experiència de jugar en l'Arxiu Comarcal del Montsià en la ronda anterior, tocava tornar al nostre "oracle", el Casino d’Amposta, on rebíem per segon any consecutiu a la "colla castellera" de Vilafranca -un altre cop disfressats d'escaquistes- i que tan bon record ens va deixar l'any passat, quan en la darrera jornada va cedir el punt que necessitàvem per mantenir-nos en la categoria.

Tot i que "Sa Majestat Carnestoltes" ja havia fet la seva feina fa dues setmanes, no era mala idea tornar a disfressar-nos de castellers, representa'n als temibles "Braus d'Amposta", que tant d'èxit ens va donar, i que podia tornar a sorprendre i atemorir als bons i autèntics castellers.

El repte es repetia: dos equips amb el mateix objectiu de carregar simbòlicament cadascun el "castell" més difícil que hi ha, al "deu de deu sense folre ni manilles", i altre cop l'experiència i fortalesa dels "xiquets" castellers de la comarca de l'Alt Penedès, els tornava a fer favorits. El premi: assegurar la permanència en la nostra categoria, la Segona Divisió, que sembla feta a mida per nosaltres, i que seria molt trist i injust perdre-la.




La situació de l'equip en aquesta última ronda no era angoixosa com l'any passat, però si compromesa, ja que necessitàvem treure un punt entre les dues jornades que falten per salvar-nos d'una més que possible promoció. La derrota ens obligaria a anar a guanyar, o empatar com a mínim, la següent i última ronda a casa del Vilafranca, on el seu segon equip ens estaria esperant també amb l'aigua al coll.

La situació del nostre visitant, el primer equip del Vilafranca, tampoc era per tirar coets: amb mig punt més que nosaltres, en tenien prou amb treure mig més en les dues rondes que falten; però si perdien aquest matx, a l'última jornada rebien al Catalunya "B" lluitant també per fugir de la promoció, i una hipotètica derrota, ara amb els barcelonins, els podia condemnar.

Però davant aquest repte en què els dos equips ens jugàvem molt, el respecte, la concòrdia i al fair-play sempre va estar present, amb l'única objecció de què es van oblidar de portar una mica de vi, saben que a casa nostra aigua mai hi falta. Però això no ho tenim en compte, acostuma a passar sovint.

I a la crida va respondre l'equip més "brau" possible, confiant que podíem repetir la gesta de la temporada passada (pensar que seria fàcil hauria estat una frivolitat que podíem pagar molt cara) per la qual cosa calia posar-nos les piles i anar a totes.




Per la seva part els "verds" de Vilafranca s'ho havien pres molt seriosament. No volien repetir la mala experiència de l'any passat, i van venir super reforçats per recuperar el prestigi perdut, tan, tan reforçats, que no li van fer falta ni la colla dels diables, ni els gegants, ni els gegantons ni els capgrossos.

El matx va tenir la mateixa lectura dels últims compromisos: una arrancada molt sòlida per apuntalar el "castell", bones expectatives per culminar-lo i quan l'enxaneta comença a preparar-se per pujar, el castell fa fallida. Això dit en clau castellera queda bastant clar, però si ho traslladem al llenguatge escaquístic la traducció seria que les dues primeres hores mantenim ferm el pols en les partides, a la tercera hora ja es donen els primers resultats que firmen igualtat, i a partir d'aleshores comença a trontollar el "castell", comença a trontollar l'equip, fins a ensorrar-se de manera irremeiable.

L'equip del Vilafranca, que potser en mig punt en tenia prou, se'n va portar el punt sencer. El seu "ofici" i experiència de moltes lluites guanyades va quedar aquest cop patent i no va donar marge pels dubtes, i el seu "castell" aquest any si, el va culminar amb fermesa i autoritat.




De les partides ressaltar l'única victòria per part nostre, de Josep Chavarria, les taules de Pedro Zurano, de Robert Roiget que continua imbatut, d'Agustí Luna i de Nèstor Biosca. La part positiva, els resultats dels altres equips que juguen en la mateixa lliga que nosaltres, és a dir, els que lluiten per conservar la categoria, i que es podria dir, que ens han "afavorit". L'empat del Vilafranca "B" combinat amb la derrota del Catalunya "B" davant del Terrassa “B”, ens dóna moltíssimes possibilitats de dependre de nosaltres si guanyem la propera jornada al Vilafranca "B", inclusiu amb l'empat podria ser suficient, però en menys garanties, tenint en compte que el Catalunya "B" i el Terrassa "B" tenen molt difícils els seus compromisos.

Però la tasca no serà gens fàcil. El Vilafranca "B" que disposa d'un equip força compacte i en forma, lluitarà per aconseguir almenys el mig punt de la tranquil·litat, que lluny de les places de promoció i descens, per al que ens caldrà presentar el millor equip possible si volem treure un resultat positiu amb certes garanties.





Per al que respecte als equips "B", "C", "D" i "E" victòries sense pal·liatius de tots tres. De vint partides jugades, divuit guanyades i unes taules, demostrant una superioritat envejable i que l'escola funciona. Si som capaços de "contagiar-nos" de la seva força i del seu tarannà victoriós, diumenge que bé no podem defraudar.





Endavant i força Amposta!

diumenge, 1 de març de 2020

Crònica de la ronda 7: Amposta 3½ - 6½ Catalunya B

AMPOSTA 3½ - 6½ CATALUNYA "B"
Per Josep Sánchez Mayor

Després de les tres victòries inicials de l'equip que convidaven a somiar, el nivell de la nostra categoria ens va ensenyar les urpes amb tres derrotes seguides, posant les coses al lloc que es presumia un cop vam conèixer el calendari pels volts de desembre.

En aquesta setena ronda no valia badar ni relaxar-nos. Havíem de posar-nos les piles i concentrar-nos per treure endavant un bon resultat, amb l'objectiu de fugir de qualsevol fantasma que posés en perill la nostra continuïtat a la Segona Divisió. I aquest cop el nostre equip sí va respondre a la crida davant el desafiament. Tot i les limitacions, l'equip presentat conformava la columna vertebral d'enguany, i això ja donava certes garanties tant d'esperança com d'èxit.



Ara el rival de torn era el Catalunya "B", que com nosaltres també compartia el mateix objectiu, però que -amb un calendari menys afortunat- venia amb més necessitat de punts, ja que tot i tenir un equip molt compacte es jugarà totes les seves opcions a les tres últimes rondes, on s'ho jugarà el tot per al tot.

L'anècdota de la jornada la va protagonitzar el local de joc. Per circumstàncies de mobilitat d'un dels jugadors del Catalunya B, en aquesta ocasió la sala de joc es va traslladar a l'edifici de l'Arxiu Comarcal. Aquest lloc suposava una estrena, ja que mai cap dels equips de l'Amposta l'havia fet servir, I va ser una agradable sorpresa conèixer-lo i gaudir d'unes magnífiques instal·lacions, que per la seva amplitud i lluminositat demostraven una total aptitud per jugar als escacs, deixant evidència de què pot ser una alternativa de futur molt interessant, si per necessitats o preferència així es requereix.


Local de joc de la 7a ronda

Però aquest diumenge no era el nostre dia. El cel mig ennuvolat de bon matí s’ha anat ennegrint, afegint fred, igual que la nostra sort amb un matx que teníem a l'abast, amb partides que haurien hagut de sumar, en comptes de restar. El resultat ho diu tot, i l'única explicació és aquella que diu "escacs són escacs..."

La primera partida en finalitzar ha estat la d'Agustí Luna que, amb les peces negres, ha neutralitzat la iniciativa blanca signant unes taules interessants per a l'equip, que en aquells moments oferia bones perspectives.




Després d'una tacada, s'han signat les taules en la partida de Robert Roiget i a continuació s’ha consumat la victòria del David Miralles, que ha gaudit d'un atac imparable d'aquells que fan afició. Però l’ha seguit la derrota de Néstor Biosca, en una partida que se li ha girat quan semblava que podia guanyar. El marcador reflectia un 2 a 2, i les sis partides que restaven oferien molt bones vibracions.

I coses dels escacs... el que subscriu aquesta crònica -amb la partida igualada- arrisca perquè creia amb la possibilitat de guanyar, i obvio una resposta que fa que abandoni sense cap possibilitat de reacció. Si sorprenia la definició de la meva partida, tampoc deixava de sorprendre la derrota de Xavier Abarca, quan semblava que el seu fort atac podia ser definitiu, però incomprensiblement se li girava la partida i se'ns esfumava el punt. Això suposava un 2 a 4 a favor dels visitants, i el matx començava a trontollar.



Aleshores quatre partides quedaven en joc. La de Pedro Zurano que mantenia la iniciativa i pressionava al contrari a jugar amb molta cura; la d'Anselm Espuny amb final taulífer amb alfils de diferent color; la de Josep Chavarria que amb molta manca de temps lluitava per intentar guanyar, quan les taules per repetició les tenia segures; i la del Daniel Rius que amb posició una mica millor, buscava vies per debilitar al contrari i aconseguir un punt molt valuós.

La resposta del desenllaç no va trigar. En Josep Chavarria escurat de temps va a per totes per intentar guanyar, i paga les conseqüències debilita'n la seva posició fins al punt que no pot impedir una xarxa de mat que li prepara el contrari. Càstig injust a una partida que mereixia com mínim el mig punt.

Amb el 2 a 5 la partida de l'Anselm se signen taules amb resignació, davant la impossibilitat de treure fruit a un final impossible de guanyar.

El matx estava ja decidit a falta de les dues últimes partides, i després de jugar una estona i veien que no tenia sentit allargar una lluita sense grans avantatges, se signen les taules per les dues, estalvia'n energies per la setmana vinent que bona falta faran.




Amb aquest resultat, el Catalunya cobra "vida", i més si assoleixen una victòria davant el Terrassa "B" la setmana vinent. De ser així ens obliga a puntuar davant el Vilafranca "A", sobretot per evitar patir la darrera jornada on, tot i que estaria tot per decidir, ja no dependríem solament de nosaltres.


L'altra cara de la moneda ens l'ha donat l'equip "B" guanyant al Riu Sénia Benicarló amb un partit amb pinta de final anticipada que podria decidir el campionat.



Els joves de la nostra pedrera han obtingut un resultat contundent de molt mèrit (4½ - 1½), davant als amics de Benicarló, que amb un equip fort i experimentat no esperaven ni molt menys aquest correctiu. Amb aquest resultat l'equip es proclama campió matemàticament i de forma brillant, a falta de jugar l'última ronda la setmana vinent contra el Gandesa "B", aconseguint un més que merescut ascens a la Primera Provincial la temporada vinent.



Una enhorabona per al nostre Club, per l'equip i per Daniel Rius que pot està orgullós de què la seva tasca està donant ja els seus fruits, i aquest jovent és significa com el futur de la nostra entitat. Aquest triomf també li correspon amb ell i a tots els que treballen pels escacs ampostins.

Per últim, l'equip C no ha pogut treure un resultat positiu en la seva visita a l'Ampolla, on s'ha trobat un equip molt superior que ha esvaït les esperances de donar la sorpresa, malgrat que el nostre equip ha lluitat fins al final. Enhorabona per l'esforç!


Fins molt aviat, força i sort!

dissabte, 29 de febrer de 2020

Grans resultats del Club Escacs Amposta al campionat d'edats de Terres de l'Ebre

El dissabte 29 de febrer Amposta ha estat seu del Campionat de Catalunya d'escacs per edats, fase de Terres de l'Ebre, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs. Aquest torneig aplegava les categories del sub12, sub10 i sub08 de la nostra demarcació. La jornada (composta de dues rondes) va anar precedida per les disputades a Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) i Roquetes (Baix Ebre). A més, el campionat coincidia amb al Lliga Territorial d'escacs que organitzen els consells esportius de Terres de l'Ebre, que per segon any consecutiu no s'han organitzat conjuntament (tots els jugadors de la mateixa categoria en un mateix grup) però sí simultàniament en una mateixa seu.

El triomf més destacat a estat a la categoria sub08, on Climent Ferré s'ha imposat amb 6 punts de 6 possibles. Al tercer escalafó del podi l'ha acompanyat Biel Falcó, amb 4 punts. El segon lloc ha estat pel rapitenc Jon Pastor, amb 5 punts.


Amb Climent, és el tercer any consecutiu que un ampostí es proclama campió de sub08, després d'Alejandro Sánchez l'any 2018 i Josep Marsal l'any 2019.




A la categoria sub10 els jugadors del Club Escacs Amposta també van tenir una destacadíssima participació, amb el segon i tercer lloc del podi: Alejandro Sánchez va ser segon i Pol Jordana tercer. El campió va ser el jugador del  CE Tortosa Xavier Mompel, que va fer ple de victòries.



A més, valorem moltíssim que hem col·locat 6 jugadors entre els 10 primers classificats.




Finalment a la categoria sub12, on teníem menys representants, Lázaro Navarro i Ian Porres es van quedar a les portes del podi, al ser 7é i 8é respectivament. 




Cal felicitar als tres jugadors que van ocupar al podi: David Teply (Ruy López)  i dos jugadors del Peó Vuit: Bernat Térmens i Eloi Mestre.







La jornada va comptar amb el patrocini de la Granja Ferré, que va oferir una oferta especial de la dotzena d'ous a 1€.







El més sincer agraïment al nostre patrocinador i a la regidoria d'esports de l'Ajuntament d'Amposta per la presència dels seus dos regidors i per la cessió de l'annex al poliesportiu per poder dur a terme l'activitat.





   







dimarts, 25 de febrer de 2020

Amposta acull per tercer any consecutiu la darrera jornada de la fase prèvia a Terres de l'Ebre del Campionat de Catalunya d'Escacs d'Edats

La nostra ciutat acollirà una edició més la jornada de cloenda del Campionat de Catalunya d'Escacs d'Edats, fase prèvia a Terres de l'Ebre.

La sala de joc serà l'annex al poliesportiu, al qual s'accedeix pel carrer França. La prova aplegarà un centenar de jugadors que competeixen al campionat d'edats més rellant de la Federació Catalana d'Escacs i també a la prova de la Lliga Territorial d'Escacs que organitzen els consells esportius de les Terres de l'Ebre.






Els nostres jugadors competiran les dues rondes per ocupar les primeres places de la classificació.

A sub08 l'ampostí Climent Ferré lidera la classificació, però el segueixen de prop els seus companys Biel Falcó, Miquel Jordana i Gerard Tallada, entre altres:



A sub10 el nostre club té 5 jugadors entre els 6 primers. Alejandro, Pol i Júlia tenen 3 punts, Guillem i Josep Marsal 2½ i Marta Serra amb 2, entre altres:




I finalment a sub12 els ampostins més destacats, i amb opcions a tot, són Lázaro Navarro (3 punts), Ian Porres () i Aina Trullenque (2 punts), entre altres:



A més, per a l'organització d'aquesta jornada contem amb el patrocini de la "Granja Ferré" una empresa local amb vinculació passada i present amb el Club Escacs Amposta.




dilluns, 24 de febrer de 2020

Crònica de la ronda 6: Santa Coloma de Queralt 8 - 2 Amposta

SANTA COLOMA DE QUERALT 8 - 2 AMPOSTA
Per Josep Sánchez Mayor


Hi ha dies que val la pena matinar i aquest era un d'ells. L'excursió a Santa Coloma de Queralt bé valia la pena. El viatge tenia un munt d'al·licients: el trajecte cap al nord de la comarca de la Conca de Barberà és molt agraït pels paisatges i si la música del cotxe acompanya, per llarg que sigui el camí, acaba fent-se curt.

Un al·licient molt important era donar la sorpresa i treure almenys mig punt per garantir la permanència, objectiu possible davant un equip que encara que podia demostrar fortalesa en els cinc primers taulers, en els cinc últims acostumen a donar facilitats.

Després hi havia els al·licients gastronòmics. En la cansaladeria del poble -situada en els porxos de la Plaça Major- fan unes de les millors llonganisses de Catalunya (a banda d'altres embotits casolans) i valia la pena l'excursió per aprofitar i "carregar", perquè no se sap mai quan gaudiràs de la possibilitat de tornar. La restauració també ofereix qualitat a bon preu. Des de les cuines dels restaurants Cal Ton, Hostal Colomí, o fins i tot el Bar Montserrat de la Plaça Major, es poden gaudir des de boníssims plats elaborats amb receptes de l'àvia, fins a tapes per llepar-s’hi els dits. 


Local de joc: Castell dels Comtes de Santa Coloma

El local de joc està ubicat en el Castell dels Comtes de Santa Coloma, que fa funcions tan d'Àrea de Turisme com de Consell Comarcal. La planta on hi havia adaptat el local de joc no disposava de lavabos, i això obligava a fer una petita excursió a una planta inferior on hi havia una exposició d'aus autòctones de la Comarca de la Conca, i que podíem gaudir de forma gratuïta.





Però parlant ja d'escacs, el virus de sa majestat Carnestoltes va passar l'escombra pel primer equip. A causa del "carnestoltesvirus" l'equip "A" es va disfressar de "ABC". Dels deu primers titulars només tres van resistir aquest nou virus, donant cabuda a jugadors dels equips B i C que, si tenien un bon dia, podien compensar les forces i donar una sorpresa per apuntar-la en el registre de les nostres memòries. 


Partida entre el GM Xavier Vila i el MF Pedro Zurano

Igualment això tenia la seva part positiva: per una part, el nostre mestre podia comprovar l'evolució d'alguns dels seus alumnes davant l'oportunitat que tenien de jugar contra jugadors "teòricament" més forts i, per un altre, premiar a jugadors més veterans que podien gaudir de la possibilitat de donar guerra amb certes garanties. El repte estava servit. 


Partida entre Josep Chavarria i el MC Jordi Amigó


El partit va començar i tothom venia amb la confiança i il·lusió de donar la sorpresa. Aquestes actituds van ser evidents en les primeres hores de joc, gairebé fins a migdia. Les partides estaven igualades i, si alguna es veia inferior, compensava amb un altre que era superior. Res s'havia decidit encara quan Callau, gràcies a una badada del contrari, guanyava la seva partida. Simultàniament el que subscriu aquesta crònica signava taules, i amb el marcador d'½ - 1½ es veu factible per a nosaltres el 5 a 5 (molt interessant per nosaltres de cara a assegurar la permanència), però aquesta opció l'equip contrari no la tenia amb compte entre els objectius... I a partir d'aquí, la gran davallada.




Amb un efecte dominó les partides que estaven força igualades i amb bones perspectives d'aconseguir un resultat positiu, començaven a "volar" una darrere l'altre, tot recordant aquells ocells de l'exposició. I fins i tot es perdien aquelles que la victòria estaven a l'abast de la mà. Així el marcador es capgirava i ens castigava amb un contundent i injust 7½ - 1½ a falta de la partida de Daniel Rius, que lluitava amb peó de menys per salvar les taules. Després de molta lluita, aconseguia l'objectiu i aquestes taules tenien el regust de victòria com si d'alguna manera haguéssim salvat l'honor.



Malgrat la derrota, es va fer evident que tot i la gran superioritat del Santa Coloma de Queralt el resultat no va fer justícia als mèrits demostrats en les nostres partides. Per sort, la inicial tristesa que suposava l'escarni quedava afortunadament esvaïda durant el dinar, que va ajudar a ofegar les penes i servir per treure les conclusions més positives, lo que va fer prendre el viatge de tornada de forma molt més positiva.

La conclusió final es que hi haurà més oportunitats, i de ben segur que aprofitarem més d'una. Temps al temps!

Ara tocarà patir en les tres rondes finals. L'equip necessita mig punt per salvar almenys la promoció. Si l'equip respon a la crida hi haurà opcions. Però un excés de confiança es podria pagar molt car, pel que no valen les especulacions i ens haurem d'arremangar si volem conservar el passaport per mantenir la categoria.




Endavant i sort!

dilluns, 17 de febrer de 2020

Crònica ronda 5: Amposta 3 - 7 La Lira CE

AMPOSTA  3 - 7  LA LIRA C.E.
Per Josep Sánchez Mayor

Dia clau per mantenir les aspiracions per lluitar pel Campionat. Una victòria ens faria sentir vius, mentre que el contrari diria pràcticament adeu a qualsevol aspiració per pujar, veien el que encara resta i el nivell dels equips d'enguany.

Mentre esperàvem, a distància veiem com un estrany núvol de polsim molt sospitós s'hi ha acostava. Podria ser una tempesta de sorra? O potser, una mena de tornado que arrasa tot el que troba pel camí? O igual era una màniga marina, que havia tocat terra i enfilava cap a nosaltres de forma amenaçadora?

A mesura que s'hi ha apropava un soroll estrident l’acompanyava, el que fa que sonessin les alarmes. La resposta la vam tenir a les 9:30h, quan va fer presencia l'equip de La Lira en el nostre local, transformat amb un exèrcit encapçalat per carros blindats, artilleria pesant i tropes d'assalt.

Nosaltres davant aquell "Goliat" no fem altra cosa que buscar tira-xines pels calaixos pels racons i per tot arreu. L'únic que trobem són fulls de paper per fer avions amb papiroflèxia... ¡qualsevol idea és bona en tal d'intimidar-los!

Superat el factor sorpresa, pensem que... per "xulos" nosaltres! Calia confiar en les nostres forces per plantar cara a l'adversitat i superar aquella situació com tantes i tantes vegades, tot i que la seva munició traduïda en "Elos" és molt pesant si la comparem amb la nostra, però aquí la punteria podria tenir un factor decisiu, i nosaltres hauríem d'afinar molt més que ells si volíem sortir guanyadors d'aquest desigual combat.

Després de la treva que suposava les salutacions i "benvinguda", van començar a sonar les sirenes d'alarma. El partit començava i era hora de trobar les millors eines per contrarestar la seva superioritat. Al cap de dues hores de joc, el matx estava força igualat. L'equip es mostrava ferm i mantenia a ratlla a l'equip favorit, que veia com la seva superioritat no es veia reflectida com voldria, i començaven a caure les primeres taules. Amb un efecte dominó s'anaven signant taules en els quatre primers taulers, reflectint un 2 a 2 molt meritori en el marcador. Les altres partides tampoc mostraven signes de superioritat per cap dels equips, i si hi havia alguna un pèl inferior per part nostre, quedava compensada per la manca de temps del rival.

A la tercera hora de joc ja es començava a dibuixar de mica en mica la superioritat dels visitants. Sense miraments van fer explotar tota la seva artilleria i la seva pressió va començar a donar-li els seus fruits. Una darrere l'altre començaven a caure les partides de forma inapel·lable, i el marcador en un tres i no res ens castigava en un 2 a 7 en contra, i que decidia un matx molt més igualat del que el marcador reflectia.

En l'última partida Daniel Rius tenia la possibilitat d'arreglar el resultat, però ho tenia prou difícil davant la seva manca de temps i la pressió del seu rival que també volia sumar-se a la festa, però l'orgull del nostre Dani es va manifestar i va treure petroli del gel, deixant el marcador definitiu amb un 3 a 7 injust possiblement pels mèrits demostrats, ja que amb una mica més de sort el resultat podria haver sigut molt més positiu.

La setmana vinent excursió del primer equip a Santa Coloma de Queralt. Corbes i més corbes ja sigui pel camí que no s'acaba mai, o en el mateix local de joc on l'equip amb moltes baixes haurà de fer piruetes i contorsions per esquivar els clatellots i les porres dels "amics" de la Conca de Barberà, que encara somnia en el tren de la Promoció.

Pel que fa als equips inferiors, dir que el "B" amb la seva victòria dóna un altre pas de gegant per pujar de categoria. Al "C" que a remolc del "B" va segon demostrant la superioritat de l'Amposta en el seu grup, i per últim felicitar el "D" que amb la seva victòria ja és campió i també puja de categoria, i a l'equip "E" per quedar segon amb una gran exhibició dels equips ampostins.

Amposta B - Tortosa B 

Amposta B - Tortosa B



PARTIDES:

Pedro Zurano. Taules

Partida còmoda del nostre Mestre, que anava posant la canya i mentre esperava que piquessin, es distreia fent repàs de totes les partides. Al final ni tan sols va picar una sardina, i com es va quedar sense cucs per posar a l'ham, es va d'haver de conformar amb les taules.


Robert Roiget. Taules

Segona intervenció de Robert en el nostre equip i unes taules davant un pes pesant molt més entrenat que ell hagut compte el seu escàs ritme competitiu. La partida semblada a la de Zurano però al revés. Era el seu rival el que li posava la canya, i ell previsor, li posava una ceba que havia portat de casa. Era qüestió de veure qui la tenia més llarga. La canya clar està, si no de què estaríem parlant!?
Al final, ni un ni l'altre, taules i els dos contents...


Anselm Espuny. Taules

L'Anselm un cop més ha mostrat la seva solidesa, aquest cop en blanques i davant un altre dels pesos pesants de La Lira. Partida molt igualada que quan es va acabar el "suc", van signar les taules. Però ens queda el dubte, de si va ser per això o per què feia corrent d'aire que venia per la seva esquerra, i tota la filera amb efecte dominó va anant plegant refugiant-se amb les taules?


Josep Chavarria. Taules

Partida típica de Chavarria en negres, que acostuma a treure de polleguera al seu rival de torn. En aquest cas un pes pesant que després de donar-li moltes voltes, s'ha vist escurat de temps, i Josep potser per la "corrent d'aire" li ha proposat les taules, que sense pensar-ho acceptat.


Agustí Luna. Derrota

Avui tocava patir i l'Agustí no ha sigut l'excepció. La partida molt igualada fins al mig joc, moment en què el seu rival ha tret les seves urpes i ha començat a pressionar de forma molt persistent. Ell també ha sigut víctima del corrent d'aire, i hauria signat taules com tots els seus veïns de filera, però el seu contrincant que venia prou abrigat, no sols podia resistir el corrent, sinó que a més a més amb la seva pressió bufava i convertia el corrent d'aire en un petit tornado que ha deixat trasbalsat al nostre company. Ànims Agustí, la setmana vinent no et deixarem sol!




Josep Sánchez. Derrota

No m'agrada comentar les meves partides. Per mi totes les veig igual. Al principi controlo bé, al mig joc ja en comença a sortir la "mala gaita", i quan ja en veig millor i en bones possibilitats de treure profit dels avantatges, surt el factor "x" que en gira la partida. O m'esgarrapen mig punt, o me'l guanyen sencer. Avui m'ha tocat perdre'l sencer. Per sort no sempre surt el maleït factor, quan surt qualsevol altre el resultat acostuma a ser positiu. Avui el factor "x" no ha sigut el “corrent d'aire”, en la nostra fila no hi havia, però si l'obsessió del meu rival de treure avantatge de la posició, fins al punt d'esprémer quasi tot el seu temps. Quan ja en feia il·lusions de treure profit de la seva manca de temps davant el meu contra joc, ha vist la línia que li donava la victòria i no m'ha perdonat. Chapeau!


Néstor Biosca. Derrota

Com avui la cosa anava de pesos pesants, a Néstor també li ha tocat patir. Tot i que ha controlat bé l'obertura, i s'ha desenvolupat força bé en el mig joc, ha vist com el bon ofici del seu rival de mica en mica s’ha anat imposant, tot treien profit d'un avantatge de dos peons que no ha desaprofitat, per molt que Néstor ha lluitat fins al final. El pròxim cop millor porti les manilles, per si de cas...


Daniel Rius. Victòria

L'única victòria de l'equip de qui havia de ser? Doncs del nostre "pitoniso". De qui sinó?
Feia setmanes que venia anunciant-la i, potser per manca d'inspiració, no encertava. Però avui era el dia, i quan en un moment donat la partida se li començava a girar en contra, ha vist el 2 a 7 en el marcador en contra, ha donat un "cop de puny" a la taula, que ha trasbalsat al seu contrincant que amb torre de més s’ha vist impotent per evitar la derrota. Veure per creure!
La seva victòria li ha fet feliç per doble motiu, ja que a més de ser l'únic de l'equip en guanyar, li suposa abandonar la possibilitat de guanyar la "cullera de fusta", que tant mal de cap li donava. Enhorabona i que es repeteixi!


Xavier Abarca. Derrota

Partida d'exhibició només pels amants dels escacs. M'explico, la partida és una d'aquelles que comences a analitzar a la jugada 3, i a partir d'aquí analitzes una a una fins l'ultima, tant per blanques com per negres. En definitiva partida amb molta molla, que els dos jugadors han gaudit, però qui s'ha portat finalment el punt a la butxaca ha sigut el seu jove rival, tirant amb orris la bona feina feta del nostre Xavi.


Joan Pujol. Derrota

Estrena difícil per Joan en el primer equip. El seu contrincant veterà experimentat, li treia una diferència de "només" 190 punts d'Elo. Així i tot, Joan ha jugat sense complexos, plantant-li cara i posant-lo en compromís en certs moments de la partida, que ha hagut de concentrar-se de valent per portar la partida endavant pels seus interessos, que finalment ha pogut traduir amb victòria pel seu equip.
En qualsevol cas, Joan ha deixat bones mostres de la seva evolució, i segueix avançant en pas ferm per al camí marcat, que no es altre, que aquell que porta als èxits.