Grans resultats del Club Escacs Amposta al campionat d'edats de Terres de l'Ebre

El dissabte 29 de febrer Amposta ha estat seu del Campionat de Catalunya d'escacs per edats, fase de Terres de l'Ebre, organitzat per la Federació Catalana d'Escacs. Aquest torneig aplegava les categories del sub12, sub10 i sub08 de la nostra demarcació. La jornada (composta de dues rondes) va anar precedida per les disputades a Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) i Roquetes (Baix Ebre). A més, el campionat coincidia amb al Lliga Territorial d'escacs que organitzen els consells esportius de Terres de l'Ebre, que per segon any consecutiu no s'han organitzat conjuntament (tots els jugadors de la mateixa categoria en un mateix grup) però sí simultàniament en una mateixa seu.

El triomf més destacat a estat a la categoria sub08, on Climent Ferré s'ha imposat amb 6 punts de 6 possibles. Al tercer escalafó del podi l'ha acompanyat Biel Falcó, amb 4 punts. El segon lloc ha estat pel rapitenc Jon Pastor, amb 5 punts.

Amb Climent, és el tercer any consecutiu que un ampostí es proclama campió de sub08, després d'Alejandro Sánchez l'any 2018 i Josep Marsal l'any 2019.

A la categoria sub10 els jugadors del Club Escacs Amposta també van tenir una destacadíssima participació, amb el segon i tercer lloc del podi: Alejandro Sánchez va ser segon i Pol Jordana tercer. El campió va ser el jugador del  CE Tortosa Xavier Mompel, que va fer ple de victòries.

A més, valorem moltíssim que hem col·locat 6 jugadors entre els 10 primers classificats.

Finalment a la categoria sub12, on teníem menys representants, Lázaro Navarro i Ian Porres es van quedar a les portes del podi, al ser 7é i 8é respectivament. 

Cal felicitar als tres jugadors que van ocupar al podi: David Teply (Ruy López)  i dos jugadors del Peó Vuit: Bernat Térmens i Eloi Mestre.

La jornada va comptar amb el patrocini de la Granja Ferré, que va oferir una oferta especial de la dotzena d'ous a 1€.

El més sincer agraïment al nostre patrocinador i a la regidoria d'esports de l'Ajuntament d'Amposta per la presència dels seus dos regidors i per la cessió de l'annex al poliesportiu per poder dur a terme l'activitat.

   

Amposta acull per tercer any consecutiu la darrera jornada de la fase prèvia a Terres de l'Ebre del Campionat de Catalunya d'Escacs d'Edats

La nostra ciutat acollirà una edició més la jornada de cloenda del Campionat de Catalunya d'Escacs d'Edats, fase prèvia a Terres de l'Ebre.

La sala de joc serà l'annex al poliesportiu, al qual s'accedeix pel carrer França. La prova aplegarà un centenar de jugadors que competeixen al campionat d'edats més rellant de la Federació Catalana d'Escacs i també a la prova de la Lliga Territorial d'Escacs que organitzen els consells esportius de les Terres de l'Ebre.

Els nostres jugadors competiran les dues rondes per ocupar les primeres places de la classificació.

A sub08 l'ampostí Climent Ferré lidera la classificació, però el segueixen de prop els seus companys Biel Falcó, Miquel Jordana i Gerard Tallada, entre altres:

A sub10 el nostre club té 5 jugadors entre els 6 primers. Alejandro, Pol i Júlia tenen 3 punts, Guillem i Josep Marsal 2½ i Marta Serra amb 2, entre altres:

I finalment a sub12 els ampostins més destacats, i amb opcions a tot, són Lázaro Navarro (3 punts), Ian Porres (2½) i Aina Trullenque (2 punts), entre altres:

A més, per a l'organització d'aquesta jornada contem amb el patrocini de la "Granja Ferré" una empresa local amb vinculació passada i present amb el Club Escacs Amposta.

Crònica de la ronda 6: Santa Coloma de Queralt 8 - 2 Amposta

SANTA COLOMA DE QUERALT 8 - 2 AMPOSTA
Per Josep Sánchez Mayor

Hi ha dies que val la pena matinar i aquest era un d'ells. L'excursió a Santa Coloma de Queralt bé valia la pena. El viatge tenia un munt d'al·licients: el trajecte cap al nord de la comarca de la Conca de Barberà és molt agraït pels paisatges i si la música del cotxe acompanya, per llarg que sigui el camí, acaba fent-se curt.

Un al·licient molt important era donar la sorpresa i treure almenys mig punt per garantir la permanència, objectiu possible davant un equip que encara que podia demostrar fortalesa en els cinc primers taulers, en els cinc últims acostumen a donar facilitats.

Després hi havia els al·licients gastronòmics. En la cansaladeria del poble -situada en els porxos de la Plaça Major- fan unes de les millors llonganisses de Catalunya (a banda d'altres embotits casolans) i valia la pena l'excursió per aprofitar i "carregar", perquè no se sap mai quan gaudiràs de la possibilitat de tornar. La restauració també ofereix qualitat a bon preu. Des de les cuines dels restaurants Cal Ton, Hostal Colomí, o fins i tot el Bar Montserrat de la Plaça Major, es poden gaudir des de boníssims plats elaborats amb receptes de l'àvia, fins a tapes per llepar-s’hi els dits. 

Local de joc: Castell dels Comtes de Santa Coloma

El local de joc està ubicat en el Castell dels Comtes de Santa Coloma, que fa funcions tan d'Àrea de Turisme com de Consell Comarcal. La planta on hi havia adaptat el local de joc no disposava de lavabos, i això obligava a fer una petita excursió a una planta inferior on hi havia una exposició d'aus autòctones de la Comarca de la Conca, i que podíem gaudir de forma gratuïta.

Però parlant ja d'escacs, el virus de sa majestat Carnestoltes va passar l'escombra pel primer equip. A causa del "carnestoltesvirus" l'equip "A" es va disfressar de "ABC". Dels deu primers titulars només tres van resistir aquest nou virus, donant cabuda a jugadors dels equips B i C que, si tenien un bon dia, podien compensar les forces i donar una sorpresa per apuntar-la en el registre de les nostres memòries. 

Partida entre el GM Xavier Vila i el MF Pedro Zurano

Igualment això tenia la seva part positiva: per una part, el nostre mestre podia comprovar l'evolució d'alguns dels seus alumnes davant l'oportunitat que tenien de jugar contra jugadors "teòricament" més forts i, per un altre, premiar a jugadors més veterans que podien gaudir de la possibilitat de donar guerra amb certes garanties. El repte estava servit. 

Partida entre Josep Chavarria i el MC Jordi Amigó

El partit va començar i tothom venia amb la confiança i il·lusió de donar la sorpresa. Aquestes actituds van ser evidents en les primeres hores de joc, gairebé fins a migdia. Les partides estaven igualades i, si alguna es veia inferior, compensava amb un altre que era superior. Res s'havia decidit encara quan Callau, gràcies a una badada del contrari, guanyava la seva partida. Simultàniament el que subscriu aquesta crònica signava taules, i amb el marcador d'½ - 1½ es veu factible per a nosaltres el 5 a 5 (molt interessant per nosaltres de cara a assegurar la permanència), però aquesta opció l'equip contrari no la tenia amb compte entre els objectius... I a partir d'aquí, la gran davallada.

Amb un efecte dominó les partides que estaven força igualades i amb bones perspectives d'aconseguir un resultat positiu, començaven a "volar" una darrere l'altre, tot recordant aquells ocells de l'exposició. I fins i tot es perdien aquelles que la victòria estaven a l'abast de la mà. Així el marcador es capgirava i ens castigava amb un contundent i injust 7½ - 1½ a falta de la partida de Daniel Rius, que lluitava amb peó de menys per salvar les taules. Després de molta lluita, aconseguia l'objectiu i aquestes taules tenien el regust de victòria com si d'alguna manera haguéssim salvat l'honor.

Malgrat la derrota, es va fer evident que tot i la gran superioritat del Santa Coloma de Queralt el resultat no va fer justícia als mèrits demostrats en les nostres partides. Per sort, la inicial tristesa que suposava l'escarni quedava afortunadament esvaïda durant el dinar, que va ajudar a ofegar les penes i servir per treure les conclusions més positives, lo que va fer prendre el viatge de tornada de forma molt més positiva.

La conclusió final es que hi haurà més oportunitats, i de ben segur que aprofitarem més d'una. Temps al temps!

Ara tocarà patir en les tres rondes finals. L'equip necessita mig punt per salvar almenys la promoció. Si l'equip respon a la crida hi haurà opcions. Però un excés de confiança es podria pagar molt car, pel que no valen les especulacions i ens haurem d'arremangar si volem conservar el passaport per mantenir la categoria.

Endavant i sort!

Crònica ronda 5: Amposta 3 - 7 La Lira CE

AMPOSTA  3 - 7  LA LIRA C.E.

Per Josep Sánchez Mayor

Dia clau per mantenir les aspiracions per lluitar pel Campionat. Una victòria ens faria sentir vius, mentre que el contrari diria pràcticament adeu a qualsevol aspiració per pujar, veien el que encara resta i el nivell dels equips d'enguany.

Mentre esperàvem, a distància veiem com un estrany núvol de polsim molt sospitós s'hi ha acostava. Podria ser una tempesta de sorra? O potser, una mena de tornado que arrasa tot el que troba pel camí? O igual era una màniga marina, que havia tocat terra i enfilava cap a nosaltres de forma amenaçadora?

A mesura que s'hi ha apropava un soroll estrident l’acompanyava, el que fa que sonessin les alarmes. La resposta la vam tenir a les 9:30h, quan va fer presencia l'equip de La Lira en el nostre local, transformat amb un exèrcit encapçalat per carros blindats, artilleria pesant i tropes d'assalt.

Nosaltres davant aquell "Goliat" no fem altra cosa que buscar tira-xines pels calaixos pels racons i per tot arreu. L'únic que trobem són fulls de paper per fer avions amb papiroflèxia... ¡qualsevol idea és bona en tal d'intimidar-los!

Superat el factor sorpresa, pensem que... per "xulos" nosaltres! Calia confiar en les nostres forces per plantar cara a l'adversitat i superar aquella situació com tantes i tantes vegades, tot i que la seva munició traduïda en "Elos" és molt pesant si la comparem amb la nostra, però aquí la punteria podria tenir un factor decisiu, i nosaltres hauríem d'afinar molt més que ells si volíem sortir guanyadors d'aquest desigual combat.

Després de la treva que suposava les salutacions i "benvinguda", van començar a sonar les sirenes d'alarma. El partit començava i era hora de trobar les millors eines per contrarestar la seva superioritat. Al cap de dues hores de joc, el matx estava força igualat. L'equip es mostrava ferm i mantenia a ratlla a l'equip favorit, que veia com la seva superioritat no es veia reflectida com voldria, i començaven a caure les primeres taules. Amb un efecte dominó s'anaven signant taules en els quatre primers taulers, reflectint un 2 a 2 molt meritori en el marcador. Les altres partides tampoc mostraven signes de superioritat per cap dels equips, i si hi havia alguna un pèl inferior per part nostre, quedava compensada per la manca de temps del rival.

A la tercera hora de joc ja es començava a dibuixar de mica en mica la superioritat dels visitants. Sense miraments van fer explotar tota la seva artilleria i la seva pressió va començar a donar-li els seus fruits. Una darrere l'altre començaven a caure les partides de forma inapel·lable, i el marcador en un tres i no res ens castigava en un 2 a 7 en contra, i que decidia un matx molt més igualat del que el marcador reflectia.

En l'última partida Daniel Rius tenia la possibilitat d'arreglar el resultat, però ho tenia prou difícil davant la seva manca de temps i la pressió del seu rival que també volia sumar-se a la festa, però l'orgull del nostre Dani es va manifestar i va treure petroli del gel, deixant el marcador definitiu amb un 3 a 7 injust possiblement pels mèrits demostrats, ja que amb una mica més de sort el resultat podria haver sigut molt més positiu.

La setmana vinent excursió del primer equip a Santa Coloma de Queralt. Corbes i més corbes ja sigui pel camí que no s'acaba mai, o en el mateix local de joc on l'equip amb moltes baixes haurà de fer piruetes i contorsions per esquivar els clatellots i les porres dels "amics" de la Conca de Barberà, que encara somnia en el tren de la Promoció.

Pel que fa als equips inferiors, dir que el "B" amb la seva victòria dóna un altre pas de gegant per pujar de categoria. Al "C" que a remolc del "B" va segon demostrant la superioritat de l'Amposta en el seu grup, i per últim felicitar el "D" que amb la seva victòria ja és campió i també puja de categoria, i a l'equip "E" per quedar segon amb una gran exhibició dels equips ampostins.

Amposta B - Tortosa B 

Amposta B - Tortosa B

PARTIDES:

Pedro Zurano. Taules

Partida còmoda del nostre Mestre, que anava posant la canya i mentre esperava que piquessin, es distreia fent repàs de totes les partides. Al final ni tan sols va picar una sardina, i com es va quedar sense cucs per posar a l'ham, es va d'haver de conformar amb les taules.

Robert Roiget. Taules

Segona intervenció de Robert en el nostre equip i unes taules davant un pes pesant molt més entrenat que ell hagut compte el seu escàs ritme competitiu. La partida semblada a la de Zurano però al revés. Era el seu rival el que li posava la canya, i ell previsor, li posava una ceba que havia portat de casa. Era qüestió de veure qui la tenia més llarga. La canya clar està, si no de què estaríem parlant!?

Al final, ni un ni l'altre, taules i els dos contents...

Anselm Espuny. Taules

L'Anselm un cop més ha mostrat la seva solidesa, aquest cop en blanques i davant un altre dels pesos pesants de La Lira. Partida molt igualada que quan es va acabar el "suc", van signar les taules. Però ens queda el dubte, de si va ser per això o per què feia corrent d'aire que venia per la seva esquerra, i tota la filera amb efecte dominó va anant plegant refugiant-se amb les taules?

Josep Chavarria. Taules

Partida típica de Chavarria en negres, que acostuma a treure de polleguera al seu rival de torn. En aquest cas un pes pesant que després de donar-li moltes voltes, s'ha vist escurat de temps, i Josep potser per la "corrent d'aire" li ha proposat les taules, que sense pensar-ho acceptat.

Agustí Luna. Derrota

Avui tocava patir i l'Agustí no ha sigut l'excepció. La partida molt igualada fins al mig joc, moment en què el seu rival ha tret les seves urpes i ha començat a pressionar de forma molt persistent. Ell també ha sigut víctima del corrent d'aire, i hauria signat taules com tots els seus veïns de filera, però el seu contrincant que venia prou abrigat, no sols podia resistir el corrent, sinó que a més a més amb la seva pressió bufava i convertia el corrent d'aire en un petit tornado que ha deixat trasbalsat al nostre company. Ànims Agustí, la setmana vinent no et deixarem sol!

Josep Sánchez. Derrota

No m'agrada comentar les meves partides. Per mi totes les veig igual. Al principi controlo bé, al mig joc ja en comença a sortir la "mala gaita", i quan ja en veig millor i en bones possibilitats de treure profit dels avantatges, surt el factor "x" que en gira la partida. O m'esgarrapen mig punt, o me'l guanyen sencer. Avui m'ha tocat perdre'l sencer. Per sort no sempre surt el maleït factor, quan surt qualsevol altre el resultat acostuma a ser positiu. Avui el factor "x" no ha sigut el “corrent d'aire”, en la nostra fila no hi havia, però si l'obsessió del meu rival de treure avantatge de la posició, fins al punt d'esprémer quasi tot el seu temps. Quan ja en feia il·lusions de treure profit de la seva manca de temps davant el meu contra joc, ha vist la línia que li donava la victòria i no m'ha perdonat. Chapeau!

Néstor Biosca. Derrota

Com avui la cosa anava de pesos pesants, a Néstor també li ha tocat patir. Tot i que ha controlat bé l'obertura, i s'ha desenvolupat força bé en el mig joc, ha vist com el bon ofici del seu rival de mica en mica s’ha anat imposant, tot treien profit d'un avantatge de dos peons que no ha desaprofitat, per molt que Néstor ha lluitat fins al final. El pròxim cop millor porti les manilles, per si de cas...

Daniel Rius. Victòria

L'única victòria de l'equip de qui havia de ser? Doncs del nostre "pitoniso". De qui sinó?

Feia setmanes que venia anunciant-la i, potser per manca d'inspiració, no encertava. Però avui era el dia, i quan en un moment donat la partida se li començava a girar en contra, ha vist el 2 a 7 en el marcador en contra, ha donat un "cop de puny" a la taula, que ha trasbalsat al seu contrincant que amb torre de més s’ha vist impotent per evitar la derrota. Veure per creure!

La seva victòria li ha fet feliç per doble motiu, ja que a més de ser l'únic de l'equip en guanyar, li suposa abandonar la possibilitat de guanyar la "cullera de fusta", que tant mal de cap li donava. Enhorabona i que es repeteixi!

Xavier Abarca. Derrota

Partida d'exhibició només pels amants dels escacs. M'explico, la partida és una d'aquelles que comences a analitzar a la jugada 3, i a partir d'aquí analitzes una a una fins l'ultima, tant per blanques com per negres. En definitiva partida amb molta molla, que els dos jugadors han gaudit, però qui s'ha portat finalment el punt a la butxaca ha sigut el seu jove rival, tirant amb orris la bona feina feta del nostre Xavi.

Joan Pujol. Derrota

Estrena difícil per Joan en el primer equip. El seu contrincant veterà experimentat, li treia una diferència de "només" 190 punts d'Elo. Així i tot, Joan ha jugat sense complexos, plantant-li cara i posant-lo en compromís en certs moments de la partida, que ha hagut de concentrar-se de valent per portar la partida endavant pels seus interessos, que finalment ha pogut traduir amb victòria pel seu equip.

En qualsevol cas, Joan ha deixat bones mostres de la seva evolució, i segueix avançant en pas ferm per al camí marcat, que no es altre, que aquell que porta als èxits.

Crònica ronda 4: Lira Vendrellenca 7 - 3 Amposta

LIRA VENDRELLENCA 7 - 3 AMPOSTA

Per Josep Sánchez Mayor

Les 8:00 del matí. El dia començava a despuntar i un cel ben obert donava la benvinguda, però els núvols potser es trobaven a l'horitzó amb caires de tempesta. Arribat al punt de trobada a la cantonada de sempre del Parc dels Xiribecs, la majoria hi havia arribat i només calia esperar l'últim gladiador per emprendre el viatge cap al Vendrell en les terres del Baix Penedès. Allà ens esperava un partit prou difícil davant l'equip de la Lira Vendrellenca. 

La sort del calendari feia que els dos equips ens trobéssim en la quarta jornada compartint liderat, i amb les tres rondes guanyades. Però allà les “feres” d'una Lira molt reforçada i amb la moral pels núvols després de guanyar a dos dels grans favorits, ens esperaven en la sorra del seu circ amb ganes de netejar les desfetes d'un passat bastant present, i feia molt difícil la nostra tasca de donar la sorpresa amb mig equip titular davant, i l'altre mig darrere, un “Power Team” carregat d'il·lusió i amb tarannà suficient per donar esperances de repetir les dues gestes del 2017 i 2018, quan també els vam visitar i la victòria ens va premiar amb dos punts molt valuosos i necessaris en aquelles dues lligues.

El plus vitamínic era que el dinar havia estat reservat en el Pitch & Put del Vendrell, lloc talismà on vam celebrar aquells èxits i on encara recordem a la xef brindant amb nosaltres pel triomf com si fos una ampostina més... i això engreixava el nostre optimisme!

Un cop arribats, la Lira va presentar l'equip titular sense sorpreses. La diferència d'Elo a favor seu era com ja presumíem aclaparadora, i la seva armada reial conformada per elefants, lleons i tigres de bengala, obligava al fet que ens encomanéssim a les forces de l'univers, i esperar un miracle per sortir sans i estalvis.

Al final no hi va haver núvols, el dia va estar prou aclarit, però ja es va encarregar la Lira de muntar una tempesta alineant a tots els seus titulars, que vam controlar durant bona part del matí, però de mica en mica la seva empenta es va anant imposant, i la seva pressió va acabar per decidir algunes partides que hauríem merescut millor sort.

Es podria dir que vam lluitar de valent, tots vam ser "Espartacos", i com tals vam caure amb dignitat, però al dinar en el Pitch & Put del Vendrell va servir de resurrecció, i ens va donar ànims per tornar a donar el millor, i encarar el pròxim repte contra la Lira de Barcelona amb totes les energies, tot i que no serà fàcil. Si aquesta ens ha rebut en totes les "feres", la propera vindrà amb tota l'armada. Ens haurem de protegir amb casc i jaqueta antibales... 

Els equips B, C D i E segueixen sumant i continuen amb la seva marxa progressiva que els ha de conduir cap a l'èxit final.

Tota la sort i fins aviat!

PARTIDES:

Pedro Zurano: Victòria

Autèntic duel entre "elefants". L'únic "elefant" que portàvem s'ha imposat donant una lliçó de control, anul·lant totes les opcions d'atac per part del seu rival que conduïa les peces blanques, i donant un cop fulminant i definitiu que ha fet tombar a la sorra, davant la decepció i sorpresa de la seva parròquia.

Amb aquesta victòria, es situa al capdavant del "Pichichi" empatat amb Xavi Aloy, que si suma a la llista.

David Miralles. Derrota

Interessant la partida del David que ha portat sempre la iniciativa, però sense trobar el fil conductor que el donés cert avantatge per arribar a un final amb garanties. En aquest llarg camí s'ha deixat un peó, que ha sigut definitiu perquè el seu rival, un altre dels "elefants" de l'equip contrari, el fes valer per emportar-se l'últim punt del seu equip.

Anselm Espuny. Derrota

Parlant d'elefants, a l'Anselm li ha tocat a un que ve de l'escola cubana. Un jugador que no para de progressar, i que no s'ha fixat límits en el seu horitzó. L'Anselm jugant amb negres ha patit de valent les seves envestides, i per molt que ha lluitat, no ha pogut aguantar la pressió i setge a què sigut somes, cedint el punt de forma inevitable.

Josep Chavarria. Derrota

Molt bona partida del Josep en aquest cas davant d'un dels "lleons" de La Lira Vendrellenca. Sempre portant la iniciativa, s'ha buidat buscant el camí cap a la victòria, però el talent i l'experiència del seu contrincant, no sols l'hi ha anul·lat, sinó que li ha donat al final la volta a la partida, donant-li un punt decisiu al seu equip que decantava el matx a favor seu.

Josep Sánchez. Taules

Interessant partida amb molta molla. Amb una transposició fallida de la Siciliana, un cavall m'entra fins la "cuina", i en trenca tota possibilitat d'enrocar-me. Però jugant sicilianes, quantes partides el Rei no s'enroca..? Doncs, he gaudit amb una defensa que no sols anul·lava les seves envestides, sinó que les peces al mateix temps que defenien, també eren punyals que havia de controlar amb molt de compte si no volia mossegar la pols. Així les coses, al final he obtingut avantatge de dos peons, que per una millor disposició de les seves peces, no he pogut traduir amb l'èxit anhelat, repartint el punt i fent justícia a una partida molt dinàmica.

Daniel Rius. Derrota

Aquest cop al nostre "pitoniso" li ha fallat la bola de vidre. Ni portant cotxe, ni sense portar. Avui li ha tocat un dels "tigres" de l'equip rival, i tant confiava en les seves possibilitats, que ha encarat la partida amb força agressivitat fent una dubtosa entrega de qualitat, que no ha tret el profit esperat, però malgrat que ha pogut recuperar el material, no ha sigut suficient per treure mínima avantatge, igualant-se la partida. Després una petita errada la pagada perden un peó, que ha sigut decisiu perquè el seu contrincant no perdonés, i anotés un punt important pel seu equip.

Xavier Abarca. Victòria

Gran partida d'en Xavier i gran victòria davant les urpes d'un dels perillosos "tigres" al que s'havia de domesticar.

Ho ha aconseguit sense embats, i sense fer soroll, l'ha sorprès amb una combinació treta de la txistera, que li ha fulminat tombant-lo a la sorra i enviant-lo a fer-li companya a "l'elefant" tombat pel nostre Pedro.

Estrenant victòria, s'allibera de "l'amenaça" de la cullera de fusta en gran alleujament.

Xijunjie Zhao. Derrota

En el cotxe he posat música de la Tamla Motown perquè despertés i carregues piles. Potser m'he passat, perquè ha sortit com a una moto..!! Ha encarat la partida contra un dels "tigres" de l'equip rival amb una marxa, que deu ni do!

A la jugada 10, ja havia entregat una peça per dos peons, i buscava petroli davant un "tigre" que se'l mirava amb cara de pocs amics, i se li eriçaven els bigotis. Per tremolar...!

Tot i la cara de pòquer del nostre Zhao, el seu rival ha vist el "farol", i no ha caigut en els paranys, anotant-se la victòria sense masses complicacions.

Júlia Lisiewicz. Derrota

Un altre "víctima" de la música de la Motown. Però al revés que Xijunjie que va sortir tot revolucionat, ella ha sortit marejada. Per la música...? Pot ser.., encara que ella deia que era pel viatge per anar darrere. En tot cas, la recuperació ha sigut ràpida i ha lluitat força bé contra el penúltim dels "tigres" del circ vendrellenc. Un final amb cavall passiu de la Júlia davant un alfil molt més actiu, ha decidit la partida. Tota una llàstima perquè hauria merescut millor sort.

Per si de cas, el pròxim cop els hi posaré unes "sevillanes" dels cantors d'Hispalis, a veure si dóna millor resultat... jejeje

Xavier Aloy. Taules

Un cop més en Xavier no hi ha decebut. Les seves taules davant l'últim "tigretó" de l'equip rival, si sumen a les dues victòries de l'avant passat, mantenint la imbatibilitat en aquesta seu.

Amb ell la música de res l'ha afectat. És més, li donava igual el que li hagués posat. Venia convençut de puntuar, hi ha complit amb el pronòstic, convertint al "tigretó" amb un "minino" fins a quasi domesticar-lo. El final igualat i difícil encara que mínimament superior, no ha pogut traduir-lo en victòria a pesar dels seus esforços.

Amb aquestes taules, Xavier es situa al cap davant del “Pichichi” empatat amb Zurano!

El Club Escacs Amposta se suma a la campanya #ThoEstàsPerdent

«Si no veus esport femení, t’estàs perdent la meitat de l’espectacle». 

Aquest és el lema de la campanya #ThoEstàsPerdent  , pensada per incrementar l’esport femení als mitjans de comunicació.

El Club Escacs Amposta se suma a la campanya #ThoEstàsPerdent, contribuint així a avançar cap a la plena igualtat, trencar estereotips socials i mediàtics respecte a l'esport femení i posicionar-lo com un contingut d'interès i capaç d'atreure grans audiències.

Crònica ronda 3: Amposta 5½ - 4½ Terrassa B

AMPOSTA 5½ - 4½ TERRASSA “B”

Per Josep Sánchez Mayor

Un cop escampats els núvols de les llevantades ens visitava el filial d'un equip amb molta història i solera com és el Terrassa. Bressol i pedrera de grans jugadors com Ridameya, Mora, Francino, Simón, Pablo, Pomes i un llarg etc., fa que siguin sempre respectats per on vagin, perquè la seva escola es transmet generació darrere generació.

El matx era un "partit trampa", ja que amb dues derrotes en la seva motxilla davant dos rivals molt potents, tenien la necessitat imperiosa de puntuar per alleujar el seu futur.

Per part nostra la confiança podia ser perillosa i ens podia trair, i més, quan l'equip no acaba de consolidar una alineació en gran majoria de titulars, tot i que per sort tenim les espatlles ben cobertes pels nostres reserves que estan responent amb èxit, molt millor del que es podia esperar. 

Però el Terrassa B va arribar amb problemes d'alineació i va presentar un equip amb dues baixes en els dos primers taulers, amb el que concentrava el seu poder en els vuit últims i igualant així les forces en aquests. Si la balança s'inclinava cap al seu cantó, els nostres dos punts inicials podien servir de poc o de res.

Així doncs, després d'uns inicis optimistes per als dos regals obtinguts, la jornada presentava unes partides amb molt bones perspectives pels nostres interessos, malgrat que alguna que altra podia perillar. Amb el pas del temps es van anant complint els pronòstics, tot i que el resultat va ser incert fins al final, i encara que el Terrassa B va oposar forta resistència, l'equip un cop més no va fallar i va emportant-se una victòria ajustada però justa.

Val a dir que el dia semblava de Festa Major. En el nostre local vam coincidir els equips A, B i D i per celebrar-ho res millor que un bon festival! Dels vint taulers en joc, l'Amposta va guanyar en dotze, empatar en cinc i va perdre en només tres. L'equip C que tampoc volia perdre's la festa va visitar a la Gandesana "B" emportant-se una victòria acaparadora per 1½ - 4½. Tota una fita, tenint en compte que després de tres jornades tenim als equips A, B i D líders en els grups respectius.

Vista de la sala gran del Casino d'Amposta, ple de gom a gom!

La setmana vinent duel de líders en la Segona Divisió. El primer equip s'enfronta a la Lira Vendrellenca, equip fortíssim aspirant a assolir el campionat. Tot i la diferència entre els dos equips, il·lusió i ànims no ens faltaran per intentar donar la sorpresa, o en tot cas obtenir un bon resultat. Força i endavant!

PARTIDES:

Pedro Zurano: Victòria

Victòria sense cap esforç del nostre mestre, bé potser un, el d'haver de prémer el bolígraf a l'hora de signar la planella a l'hora de joc... per absència del rival! Punt benvingut, molt bo per treure pressió i enfilar el partit en més optimisme que confiança, ja que aquesta ens podria donar algun disgust. Amb aquesta victòria comparteix el "pichichi" juntament amb l'Anselm.

Josep Ramos: Victòria

La mateixa lectura que la de Pedro Zurano, però afegint si de cas, que ens estan acostumant malament. Fins ara en els dos partits anteriors, el rival només presentava una absència. Aquest Terrassa molt més generós ha volgut marcar diferències, i així li ha anat. Han tornat buit del matx, però amb la panxa plena de l'arròs que s'han menjat abans de tornar cap a casa. Algun bon record s'havien d'endur.

Anselm Espuny: Taules

El jugador més aplicat. Un cop seu a la cadira, ja no s'aixeca fins que acaba. Res de corredisses ni sorolls. És com aquell fill que tothom voldria tindre, i és clar, quan un juga tan concentrat el normal és que tregui profit, i aquest tarannà amb un rival del seu nivell les taules han sigut benvingudes per l'equip, i per ell mateix, ja que comparteix el "pichichi" amb l'amic Pedro.

Josep Chavarria: Taules

Quan Josep juga en negres, acostuma a treure al seu rival de polleguera, i avui tampoc ha sigut l'excepció. Aviat ha revertit la pressió del blanc, i ha enfilat una partida a mida pel seu estil. La seva partida era una de les probables victòries, però el seu contrincant no ha caigut en el parany, hi ha aconseguit signar les taules.

Agustí Luna: Derrota

Tot i jugar en blanques, ha vist com una allau de peons feien un ferotge setge cap al seu enroc. Avui la seva habitual solidesa en la qual ens té acostumats, s'ha anat en orris, i per molt que ha lluitat, s'ha vist impotent per aturar l'atac a la baioneta que li ha infringit el seu oponent.

Josep Sánchez: Taules

Esperava un e4 o un d4, i m'ha sorprès amb un b3, el qual m'ha animat pel fet que sempre i puntuat contra aquest esquema de joc. Així i tot, el control de la partida ha estat compartit per les dues parts, sense escletxes. La partida pintava taules, i només al final quan els rellotges baixaven dels deu minuts ha vist la possibilitat de guanyar amb una variant falsa que, de no ser per la bona disposició de les meves torres, he pogut salvar amb mig punt que ha donat el seu pes per l'equip.

Néstor Biosca: Victòria

Segona aparició de l'enfant terrible de La Sénia i primera victòria. Avui ha fet honor a la seva feina habitual i ha tingut dues intervencions destacades. Una la de perseguir al seu rival per tot el tauler com si fos un delinqüent, fins que l'atrapat, i l'emmanillat fins a posar-lo a la garjola. I l'altre la de cridar-me l'atenció per rebre el meu mòbil (amb el so activat) un to per un missatge, fet que en podria penalitzar i que li agraeixo. La veritat és que no se li escapa una, jejeje...

Daniel Rius: Taules

Avui en Dani venia amb ganes, i quan Dani ve en ganes, que es preparin perquè la tempesta està servida. Ha fet de tot i més, i com si estès a casa ha gaudit jugant..., passejant..., comentant..., i fins i tot anat a fer un cafè a mitja partida! Oléeeee

I el més trist pel seu rival és que la partida se la vist perduda. Amb aquella empenta, en Dani treia foc pels queixals, com el Drac de Sant Jordi, però és clar ni el Sant va aparèixer, ni es deia Jordi, i quant es veia del tot perdut, Dani amb un gest de generositat li ha ofert les taules que per bé de l'equip necessitàvem per consumar la victòria, i incrèdul el seu oponent, li ha donat ràpidament la mà i, si es descuida, un petó i tot!

Xavier Abarca: Derrota

Avui en Xavi ha fet una bona partida. L'ha sabut portar al seu terreny i amb iniciativa i empenta ha posat contra les cordes al seu rival. Quan ha aconseguit avantatge guanyadora ha pagat car el preu del temps, tot i que el seu rival també anava escurat, però el fet de voler trobar el camí adient per consumar la victòria l'ofuscat fins a perdre la noció del temps fins que ha caigut la bandera del seu rellotge, perdent així una bona oportunitat per fer justícia al seu esforç.

Zhao Xijunjie: Taules

Segona intervenció en el primer equip d'un dels nostres reserves de luxe, i mig punt ben guanyat que podria haver sigut sencer si arriba a encertar amb una línia guanyadora en el seu final, que per una petita errada d'apreciació, se li ha escapat.

La seva partida jugant amb negres ha tornat a ser controlada amb una solidesa que justifica el seu progrés, i per poc que el seu rival hagués tingut el mínim descuit, el càstig hauria sigut inapel·lable.