dilluns, 18 de març de 2019

Crònica ronda 9: Amposta 5½ - 4½ Vilafranca

AMPOSTA 5½ - 4½ VILAFRANCA 
Per Josep Sánchez Mayor


Dia GRAN per l’Amposta. 

L'última jornada de la Lliga Catalana d’Escacs 2019, en què ens jugàvem el ser o no ser en la Segona Divisió, va estar marcada per una festa castellera que passarà a la història del nostre club.

Els Xiquets de Vilafranca colla molt experimentada en guanyar concursos de castells, ens visitava disfressats d'escaquistes per despistar. 

Nosaltres, els Braus d'Amposta ens vam disfressar de castellers per plantar cara i fer veure que la cosa anava en serio, i no volíem deixar-nos intimidar.



El repte es va traduir en el fet que els dos equips devia carregar un castell "deu de deu sense folre ni manilles", el que degut a l'experiència dels xiquets de la comarca de l'Alt Penedès, els feia favorits.

La situació de l'equip en aquesta última ronda era angoixosa, per salvar-nos del descens només valia la victòria. L'empat o la derrota ens conduïa a una promoció incerta, o bé al descens directe.



Però tot molt complicat per fer especulacions, i la consigna era GUANYAR o GUANYAR a un potentíssim Club Escacs Vilafranca el qual, exceptuant dos taulers, ens superava per molt en els elos. El Vilafranca mantenia encara aspiracions per pujar, sempre i quan ens guanyés per una gran diferencia, cosa factible sobre el paper però dubtosa davant la confiança i il·lusió del nostre equip, guanyada en les últimes rondes demostrant sobradament la seva vàlua, i donat fe que el seu lloc és la Segona Divisió.

El matx ha sigut dels que fan afició. En les tres primeres hores la igualtat era la constant. Cap partida donava pistes de superioritat o inferioritat, i la incertesa feia augmentar la temperatura en el local de joc.

Ja en el transcurs de la quarta hora van començar a definir-se les partides, però el marcador seguia dibuixant igualtat 3½ a 3½, fins que la partida del Xavi Aloy va posar-se impossible perquè un peó de l’adversari coronava dama sense aturador i, en conseqüència, els visitants es distanciaven amb un punt d'avantatge 3½ - 4½ encara que fos de manera virtual.

Quedaven, a la pràctica, dues partides: la de Joanen i la de Rius. 

La de Joanen pintava malament, ja que lluitava contra el seu temps al límit i es defensava d'un fort atac que el tenia quasi a les cordes. Qualsevol imprecisió li podia desmuntar el seu castell i deixar-lo en orris. Però Joanen aquest any pot en tot, i amb gran mestria va desesperar al seu ofuscat contrincant, aconseguint dinamitar la seva fortalesa, i guanyant el punt que posava el 3½ a 4½, però que en realitat igualava a 4½ el marcador.

Paral·lelament, Rius mantenia la tensió en una posició complicada amb atac per ambdós bàndols. Superada l'obertura, Rius va proposar una partida d'atac en què va aconseguir guanyar un peó a canvi d'un contra joc molt perillós, en què ambdós bàndols havien de jugar amb peus de plom perquè les amenaces i temes tàctics es multiplicaven.

Quan semblava que a Rius se li acabava la benzina i el contrari guanyava la iniciativa, les trampes de Rius van tenir efecte: el castell del seu oponent va trontollar i es va fer miques.
Joanen acabava de dibuixar l'empat, quan tot seguit Rius donava el punt de la victòria. Estàvem salvats i tothom ens felicitàvem de la gran gesta que l'equip acabava d'aconseguir.

La victòria per seguir en Segona Divisió l'any vinent era un fet, i aquesta GRAN VICTÒRIA per la història del nostre Club, a més d'un fet, era ja una fita històrica!!!


PARTIDES:


Stefan Djuric. Taules

Davant s'ha trobat amb un rival molt sòlid, plantejant una partida sense esquerdes i on Djuric ha esgotat el seu temps buscant la victòria. Quan les llums de les alarmes del seu rellotge s'han encès ha proposat taules que el seu rival ha acceptat ràpidament, rebutjant possibles complicacions.
El GM Djuric ha acabat la Lliga imbatut; la seva aportació a l'equip ha sigut de quatre victòries i cinc taules el qual, tractant-se d'un primer tauler, certifica que el fitxatge ha sigut un encert.
Curiosament de les quatre victòries, tres les va aconseguir en les tres primeres rondes, on l'equip no va puntuar, el que diu molt a favor dels mèrits de la resta de jugadors.




David Miralles. Taules

Clau i decisiva l'aportació de Miralles fen un gran esforç per venir i poder superar el difícil repte que teníem al davant. Durant la setmana la seva presència era dubtosa i, una vegada confirmada, tothom vam respirar.
En la seva partida en negres va tirar de recursos, i sense buscar complicacions va neutralitzar les iniciatives del blanc i, després de simplificar, les taules mitjançant una repetició de jugades eren un fet.
Després del resultat final de l'equip, ningú dubta que la seva presencia en el deu titular va ser tan important com decisiva per la sort del matx.




Josep Chavarria. Derrota

No va ser el seu millor dia per al nostre capità, i no va encertar en blanques la manera de conduir la iniciativa. Quan es va veure superat, el rival va muntar un fort setge al seu Rei, que va ser impossible de defensar tot i tirar de recursos que tantes vegades li han resolt difícils compromisos.




Joanen Ferré. Victòria

Les esperances de victòria del nostre imbatut "pichichi" van quedar en entredit quan, defensant les peces negres, la principal preocupació era neutralitzar els embats del seu contrari molt experimentat en fer miques les defenses del contrari.
Amb aquesta tasca va esgotar pràcticament el seu temps, i la resta, ja queda descrit en la introducció, i només cal felicitar-lo per la seva extraordinària temporada, clau també per a l'objectiu complert.




Eloi Toldà. Taules

Va ser la primera partida en què trobàvem avantatge. Eloi aconseguia guanyar un peó, i això era or pur dins la igualtat del matx i un bon símptoma pels ànims de l'equip.
Però el peó d'avantatge no va ser suficient per decidir, ja que el seu rival va trobar arguments per igualar i signar unes taules forçades, que en aquells moments sumaven i tot el que sumava era important per a l'equip.




Agustí Luna. Victòria

El nostre "Iron Man" es va treure l'espina de la setmana passada, i va treure de polleguera al seu rival incapaç de neutralitzar la iniciativa de l’agustí, i de mica en mica, sense fer soroll, li va assestar un cop mortal que va fer trontollar el castell dels Xiquets.
Ell també ha sigut un baluard destacat, amb una gran temporada en què ha tingut una incidència decisiva en la sort de l'equip.




Daniel Rius. Victòria

A priori tenia un difícil repte a superar. S'enfrontava amb un dels pilars més forts de la colla castellera de les terres del vi i del cava, Josep Ràfols, autèntic casteller i Goliath de la colla castellera de Vilafranca, i que tenia la missió de suportar la base del seu castell.
Un Daniel sense complexos va tirar d'arguments agressius, i la resta també està descrita en la introducció. Només cal afegir que, un cop més, va ser el protagonista de fer pujar el 5 en el marcador, i aquest cop també amb "propina", aconseguint carregar feliçment el nostre castell, davant la sorpresa dels experimentats castellers que no s'ho acabaven de creure.




Xavier Abarca. Derrota

Fins aleshores, havia mantingut la imbatibilitat en les seves actuacions. La prova era de foc i el rival d'entitat. Per aguantar els embats es va esgotar de temps, el que al final li va passar factura a l'hora de precisar en la millor defensa. En qualsevol cas, la seva temporada a estat a l'alçada, dins el bon nivell general mostrat per l'equip.



Xavi Aloy. Derrota

Lluita entre diferents pesos pesants dintre de les dues colles castelleres. La diferencia de "pes" a favor del seu rival era de més de 200 punts d'Elo. La diferència més gran de qualsevol de la resta de partides, però que no va minvar en la fe del nostre "casteller", que va defensar fins al final al seu tauler, així tant, que va ser l'antepenúltima partida en decidir-se, i la que va posar el 4½ en el marcador dels visitants.
Si alguna cosa bona té també en Xavi, és el seu compromís i responsabilitat amb l'equip, i això ho demostra setmana a setmana des dels seus principis.



Joan Pujol. Victòria

Junt amb el seu rival, van protagonitzar la lluita entre enxanetes. El seu contrincant era un noi de la seva edat que va mostrar bones aptituds a l'hora d'enfilar-se pel castell. Però li va trair la massa empenta que portava, i el nostre Joan, molt més segur, va arribar al cim després de veure com els intents del seu rival s'anava en orris per la seva precipitació que li va impedir descarregar el seu castell i la partida.
La seva actuació en el primer equip ha sigut positiva, amb un saldo de tres victòries i dues derrotes, però dóna garanties per confiar en ell, i tal com està creixent, aviat es farà amb un lloc de titular en l'equip.




La notícia és que l’Amposta disposa sorprenentment, sense cap coneixement previ, d'una "colla castellera", representada i ubicada en la seu del Club d'Escacs.

Aquests improvisats "castellers" han sigut capaços de carregar i descarregar un "deu de deu sense folre ni manilles", i guanyar un duel històric davant experimentats castellers de la comarca de l'Alt Penedès, que serà gravat en lletres d'or.





La temporada que bé, tornarem a viure les emocions de la competició en aquesta Segona Divisió, on des de fa tres anys estem demostrant que som un equip fet per aquesta categoria, i comencem a mirar un futur carregat d'il·lusió, on tenim dipositades forces expectatives, i on la joventut és la base per assolir les cotes més altes.





Temps al temps, i...  Força Amposta!!

dilluns, 11 de març de 2019

Crònica ronda 8: Cambrils 3½ - 6½ Amposta

CAMBRILS 3½ - 6½ AMPOSTA 
Per Josep Sánchez Mayor



“TO BE OR NOT TO BE, THAT IS THE QUESTION…”



Això ens ballarà el cap durant la setmana després de haver guanyat al Cambrils.



El dia de bon matí prometia. Amb un cel clar i radiant, Cambrils ens donava una benvinguda amb un caire estiuenc, on l'activitat per l'hora primerenca pel passeig marítim era envejosa, i un mar pla convidava a la pesca que un temps més tard no vam desaprofitar.

I la cita per anar a pescar, el fantàstic local del Cambrils ubicat en l'Hotel Sol Port. Un saló de convencions de traca i moqueta ens acollia, i on jugar escacs és un privilegi, i nosaltres els privilegiats.


L’encontre era una cara o creu entre dos dels equips enfonsats en la classificació. Per nosaltres perdre era dir adéu a la categoria, i per part seva, significava anar a totes l'última jornada on encara podria tindre possibilitats de salvació, especulant amb la promoció.

Però la clau estava en la confiança. En aquest sentit, la nostra en aquest moment està pels núvols. Això combinat en què les forces del nostre equip era lleugerament superior a les seves, donaven un plus afegit que tal com van anar les partides es va traduir en una victòria molt autoritària, que l'equip contrari va poder maquillar a última hora, en dues partides que vam donar facilitats quan el matx ja estava decidit.




PARTIDES:


Stefan Djuric. Taules

El nostre Gran Mestre va tornar a fer una partida de control, portant la iniciativa en tot moment, i donant sempre la sensació de perill imminent.

Quant va començar a fer esquerdes en la barca del contrari, aquest a prou feina anava tapant els forats, i quan semblava que la tenia a punt per a enfonsar-la, el temps li va passar factura i no va encertar en el camí per la victòria.



David Miralles. Taules

Al contrari de la partida d'en Djuric, el contrari va portar sempre la iniciativa, i un Miralles inspirat, va suportar bé la pressió, simplificant material i arribant a un final exigent, que qualsevol dels dos que no precisés, podia conduir-li a la derrota
Al final resultat just i es van repartir el peix.



Josep Chavarria. Victòria

Ja en l'obertura, va fer servir la seva xarxa de gladiador quan va veure la perca, i el seu contrari no sabia si picar o no picar. Però aquest cop el nostre gladiador venia amb l'arpó amagat, i quan el va poder immobilitzar amb la xarxa, l'arpó va tindre premi.



Joanen Ferré. Victòria

Bona partida de Joanen, i demostra'n que la seva imbatiblilitat no és per casualitat.
Està gaudint d'una bona temporada de "'pesca", i avui el mar estava en calma i els peixos li voltaven, i es tal el seu estat de gràcia, que tot i anant en piragua sense xarxa ni canya, els peixos saltaven i li queien dintre. Enhorabona!!



Eloi Toldà. Victòria

Ell sabia a què venia, i va complir amb el protocol. Disfressat amb la barba i camisa de pescador, només li faltava la gorra i la pipa. La seva partida va ser com anar a pescar en canya. La va muntar tranquil·lament, va ficar el cuc en l'ham, va fer el tiratge, i va seure a esperar amb la seva cigarreta.

Quan van picar, perquè això estava més que cantat, va recollir sedal tranquil·lament, i amb la confiança que el caracteritza, va mostrar content la recompensa, i molt orgullós per la "masterclass" que ens havia donat.



Agustí Luna. Derrota

Si algun dia havia de perdre la imbatibilitat que compartia amb Joanen, avui era el millor dia. Amb el matx decidit es va ofuscar en una posició molt complexa, en la que els dos jugadors volien pescar en aigües turbulentes.

Quan semblava que en Luna ja veia el banc de peixos, es va fer un embolic en la xarxa, va trompassar, i li va servir el peix en safata al seu contrari, que estupefacte li va donar les gràcies.




Daniel Rius. Victòria

Molt bona partida dinàmica d'en Rius, que ja en l'obertura la veia guanyada.
Deduïm que veuria un catxalot, perquè el va veure de seguida. I com venia preparat, li va tirar de tot i més, i fins que no el va enganxar no va parar.

El seu punt va tornar a ser decisiu, perquè significava el 5½ a favor, que decidia ja el matx, i donava tranquil·litat a les partides que faltaven, i que permetia que arrisquessin per intentar guanyar i així augmentar el Bucholtz pel possible desempat en la classificació.




Xavier Abarca. Taules

La seva partida va ser molt igualada, amb arguments sòlids i sense prendre riscos innecessaris, com agafar petxines segut en la sorra, o musclos en les roques.
Va ser la primera a acabar i el punt de partida per l'allau de punts que anirien caient a favor nostre.
Al final, una mica d'aquí i una mica d'enllà, i teníem per fer un bon àpat...!




Joan Pujol. Victòria

Un altre bona partida d'en Joan mostra'n temperament, actitud i forces arguments, davant un veterà sorprès per la capacitat de resistència als seus embats, que al final desesperat, li va demanar taules quan el matx estava decidit i Joan li va denegar. Ell també volia pescar, i volia contribuir amb el menú.



Aleix Valmaña. Derrota

Bona partida en què sempre va portar la iniciativa, quedant millor i guanyant la columna "c" clau per al desenllaç de la partida que pressentia la victòria i anul·lant al seu contrincant que no tenia cap possibilitat de contra joc.

Semblant al que li va passar a Luna, en el seu cas, va perdre la xarxa que va caure en mans del contrari, que no va desaprofitar l'oportunitat per cobrar-se el peix i el punt.






La setmana vinent tenim l'última oportunitat per defensar la categoria, i per "celebrar-ho", rebem a un Vilafranca amb necessitat de guanyar per conquerir l'ascens. 


El matx estarà a priori molt desequilibrat per al seu potencial aclaparador respecte al nostre, però en aquests moments la il·lusió i la confiança és fonamental, i aquí tenim la partida guanyada sense dubtes, el que fa que la balança en part es compensi. Guanyant ens alliberaria de qualsevol fantasma del descens. Amb l'empat podrirem optar a la promoció, i perdent, depenem del Cambrils per salvar-nos del descens directe i optar a la promoció.



SALUT, FORÇA I SORT!!

dilluns, 4 de març de 2019

Crònica ronda 7: Amposta 3 - Reus Deportiu 7

AMPOSTA 3 - 7 REUS DEPORTIU
Per Josep Sánchez Mayor

Amb 6 jugadors per sota dels 1886 punts Elo ens enfrontàvem contra el Reus Deportiu en un matx molt desigual. 

El Reus Deportiu que juga amb un altre lliga, perquè la diferencia dels seus elevadíssims elos amb els nostres és tan brutal que ens sobrepassaven (menys en el primer tauler) entre 200 i 300 punts, justifica que sigui punter en la classificació i apunta directe cap a la Primera Divisió. 


El matx es presentava espès com el dia a primera hora, amb una boira tan intensa que trobar un raig de sol era gairebé impossible. Alguna veu clamava perquè la boira desviés als cotxes del Reus Deportiu cap a un destí incert, però aviat va escampar i afortunadament per ells van arribar puntuals sense angoixes, i per nosaltres, perquè podíem gaudir de l'experiència de jugar contra un gran equip, on els nostres jugadors més novells podien reforçar la seva confiança i coneixements de cara al futur.


Al final vam assolir 3 punts, lluitats i molt merescuts, que poden valer el seu pes en or per un possible desempat final per evitar el descens directe i, qui sap, guanyar la possibilitat de la promoció...


PARTIDES:

Stefan Djuric. Taules
Disfressat d'autèntic GM. Obertura exprés, quinze jugades teòriques i taules de GM que no sé si a la fi, es va en pana dir el seu contrincant, perquè se li va fer el matí molt llarg.


Josep Chavarria. Taules
Lluita de gladiadors, i els dos amb xarxa donant voltes i voltes però sense entrar a matar.
Al final taules perquè les dues xarxes van quedar desgastades i no tenien més recursos.


Joanen Ferré. Taules
Un altre bona partida de Joanen en la que va anul·lar les iniciatives d'un referent en els escacs tarragonins. Joanen continua amb la ratxa d'imbatibilitat, i demostra ser un bastió important dins l'equip.


Agustí Luna. Taules
Un altre que va vindre disfressat del seu preferit Iron Man. Un cop més va portar de cap al seu contrari amb un plantejament molt sòlid, sense ranures ni possibilitats de donar cap opció a un altre dels "cocos" del Reus. Igual que Joanen, també demostra ser un pilar important, defensant la imbatibilitat i rivalitzant amb ell a veure qui arriba més lluny. Bravo per aquesta "rivalitat" que a més beneficia a l'equip.


Xavier Aloy. Derrota
El seu contrincant que el superava "només" en 327 punts d'Elo, ni de bon tros imaginava les dificultats que tindria per dominar una partida que Xavi sense tremolar-li el pols, la va tindre quasi sempre controlada i millor. Quan semblava que al Xavi se li posava la partida de cara, per la dinamització de les seves peces, i per la manca de temps que patia el seu contrari, aquest va provocar una greu errada, que Xavi va pagar amb la derrota.


Albert Jovaní. Derrota
El seu error va ser pecar d'excés de confiança davant un rival que li superava en Elo 341 punts. Va jugar de memòria com si tingués pressa, mentre que el contrari molt reflexiu, va esperar l'errada que no va trigar en arribar per les preses del novell.
La part positiva és que malgrat tot, Jovaní demostra bon nivell, i que quan serení els seus ímpetus o nervis, es transformarà amb un jugador difícil de batre.

Joan Pujol. Derrota
Al contrari de Jovaní, un Pujol molt reflexiu i concentrat va portar la partida al seu terreny davant un rival molt experimentat que li superava també en Elo "només" 364 punts. En un moment donat, quan la partida s'havia simplificat i la igualtat era patén, el seu rival buscant recursos on no hi havia, va ficar una trampa que Joan no previngut va caure i el mat va ser inapel·lable. Desenllaç rigorós i també injust per la bona partida de Joan.

Carlos Verge. Derrota
Partida molt sòlida amb negres davant el mestre Regué que anava a totes.
Quan semblava que Regué no trobava la manera d'explotar l'enroc d'en Carles, la pressió patida li va ennuvolar les idees per trobar els recursos pertinents per salvar l'embat, i un Regué inspirat no va desaprofitar l'oportunitat.


Xijunjie Zhao. Taules
Bona partida de Xijunjie en blanques portant la iniciativa i aconseguint un avantatge d'espai important, que culminaria amb el guany d'un peó.
Amb molta partida per davant, i contra un jugador que li superava en 301 punts d'Elo però que s'hi estava esgotant de temps, li proposa taules, i aquell amb dubtes de si podia ser Son Goku disfressat, o un parent seu, accepta.

Aleix Valmaña. Taules
Segona intervenció d'Àlex en el primer equip en la que ha tornat a demostrar les bones impressions donades el primer dia. Altre cop amb negres, li va plantar cara al seu contrincant, demostrant-li que anava a totes.
Quan la partida semblava que no donava més de si, sacrifica una peça per tres peons i forta iniciativa que dóna peu a amenaces importants, i que obliga al contrari a controlar els embats. En ple ball de bastons en una posició incerta, es proposen taules que els dos accepten en bon grau.



L'equip, tot i perden, ha tret un resultat molt digne. I en aquesta recta final està demostrant un nivell, una harmonia, i un compromís que potser li va faltar les primeres rondes, en que potser pels dubtes, el calendari i la sort, van influir en la manca de confiança en les pròpies possibilitats.

Després dels resultats d'avui, es va clarificant la classificació i seguim en una situació límit que ens obliga a anar a guanyar al Cambrils en la propera ronda.
Un altre "matx-ball" que hem de salvar per mantenir les possibilitats de continuar un any més en aquesta Segona Divisió.


A part de guanyar necessitarem alguna carambola, ja que després rebrem al Vilafranca que es jugarà l'ascens amb nosaltres, i si aleshores no puntuéssim, ens podria condemnar.

Davant d'aquesta situació, no ens queda altre que mantenir la fe fins al final.


SORT I FORÇA!!