CE Mollerussa 4 - 6 CE Amposta
Per Josep Sánchez Mayor
Quelcom tindrà aquesta població capital del Pla d'Urgell quan la Trinca li va dedicar la cançó "Mollerussa mon amour", i que va ser i serà per sempre la co-protagonista d'una remuntada per la historia del nostre club.
El sorteig va voler que ens juguéssim el ser o no ser a la nostre categoria enfront d'un il·lusionat equip de Preferent a gairebé 160 km de distància i que volia tastar las "mels" de la Segona Divisió. Al fet de coincidir el matx amb la Diada de Sant Jordi va complicar la confecció del equip, el qual fins a darrera hora no es va poder decidir. Afortunadament, i malgrat les baixes importants, va resultar prou competitiu com al final així es va demostrar.
Ben arribats i carregant forces per la remuntada que viuríem
i que en Xavi Abarca, bon vident, sembla que ja ho sabia!
Part de la serietat del matx -pel compromís del què ens jugàvem- es va perdre amb la simpàtica rebuda de la bona gent de l'equip del Mollerussa. De fet, semblava que fóssim amics de tota la vida per la bona germanor de tots i cadascun dels jugadors i per les fotos col·lectives i individuals amb les que ens van premiar. Tant va ser així que en un moment donat semblava més un partit de costellada que un transcendent matx per assolir la categoria! Però quan les partides van començar la seriositat va tornar i la concentració absoluta va marcar tot el desenvolupament del partit.
L'equip de la remuntada!
El matx va tenir dues fases:
La primera marcada per el cansament de la matinada (a les 6:50 estàvem tots a la Lira), més el mareig del viatge de les "mil i una corbes" que vam haver de patir per arribar al nostre destí, més l'enlluernament i posterior relax per la bona acollida del equip rival, que va conduir tot plegat que a mig matí les partides feien una olor tirant a "fiambre"...
I una segona en la que va aparèixer Sant Jordi al que ens vam encomanar per fer front al esperit del Drac que tenien ben amagat a Mollerussa i que la calor de les seves flames ens estaven a punt de fer caure a l'infern de la Preferent!
Comença el partit. Primers taulers
Comença el partit. Darrers taulers
La historia de Sant Jordi i el Drac va a tornar a ser fidel, i la victoria va fer justicia als mèrits i superioritat que al final vam poder demostrar i hagués estat del tot injust, encara que possible, que després de la gran temporada que ha fet el CE Amposta el proper any no continuéssim a la nostra categoria, que no és altra que la Segona Divisió.
Partides (per ordre cronològic de finalització):
Partides (per ordre cronològic de finalització):
#4 Josep Sánchez: derrota (1-0). Sense fer cas a la prudencia (potser per cansament) vaig aceptar el repte de obrir amb una obertura que tinc en assaig, i quan m'iguala i no veig "chicha", li proposo taules que no m'accepta per la prontitud de la hora tot esperant veure el desenvolupament del seu equip, i acte seguit (amb la generositat que he demostrat en tot el per equips) li regalo una peça i faig un nou "amic".
Després d'abandonar faig cop d'ull i les partides no pinten gaire bé. Les que tenen més possibilitats de victòria signen taules i acte seguit se'n perden dos, de manera que el marcador ens castiga amb un 4 a 1 advers que engeguen totes les alarmes. És en aquest moment quan veiem les urpes i els queixals del drac (seria del Madrid...?) i l'esperit de Sant Jordi es reencarna en els nostres jugadors que, un a un, van capgirant les partides i sumant victòries impossibles. Veure per creure-ho!!!
#10 Xavier Aloy: taules (1½-0½). Una de las partides que pintaven bé quan les coses estaven complicades. Es va jugar amb un ritme molt ràpid, tant ràpid que mentre havien jugadors que tenien totes les peces en el tauler en aquesta ja es lluitava en un final de cinc peons contra cinc... unes taules teòriques que l'amic Xavi va dominar a la perfecció controlant els embats del seu veterà contrincant, que es va estavellar contra el mur de l'Aloy (amb el perill que això implicava de no endur-se una desagradable sorpresa) i que veien la complexitat de la partida no es va confiar... Mig punt valuós per l'equip i Xavi Aloy que es reivindica altre cop com un bon reforç per el primer equip!
#2 David Miralles: taules (2-1). Una partida que sempre va tenir bona pinta. Igualada però amb iniciativa que feia tenir esperances d'una possible victoria. Al final va entrar en una repetició de jugades i es van signar unes taules que a l'hora de sumar van ser tant importants com la aportació de David a l'equip donant un important plus de confiança!
#3 Eloi Toldà: derrota (3-1). A l'Eloi li va tocar jugar amb l'inventor de l'obertura que duu el seu nom, l'obertura Monfa, i encara que va encarar la partida amb un bon plantejament, l'experimentat Monfa va treure els seus recursos per imposar-se davant els esforços i frustració del bon amic Eloi.
#6 Daniel Rius: derrota (4-1). Partida amb alternatives per als dos colors. A mig matí la partida la tenia inferior, però en Dani treu recursos de la chistera i remunta la posició. Aquí suposadament el cansament, o el pensament de comprar la rosa que no se la treia del cap, li pasa factura i amb un despiste perd la dama. Tot i així complica la posició tot el que pot i més però, finalment, no s'assoleix un resultat positiu. La victoria final del equip el va fer tant feliç que a hores d'ara dubto si al final se'n va oblidar de la rosa! Estic segur que no!!
#5 Joanen Ferré: victòria (4-2). L'inici de la remuntada! A mig matí la partida oferia molts dubtes per la pressió del rival, però amb el resultats que s'anaven donant va clavar els colzes per tirar la nau endavant i finalment va arribar a un final de peons on aconseguiria una victoria en una posició molt difícil de guanyar però en la qual la llum (Sant Jordi?) el va il·luminar!
#7 Xavier Abarca: victòria (4-3). A la par de Joanen, també iniciador de la remuntada, ja que les dues partides van acabar pràcticament al mateix temps. Partida plena de complicacions, que el rival veient-se amb un millor posicionament quan el marcador els era molt favorable li va demanar taules, què en Xavi no va aceptar per les necessitats de puntuar de l'equip. Decisió molt encertada ja que finalment la partida arriba a un final on el rival jugava pràcticament amb peça de menys al tenir un alfil tancat, el qual només va poder alliberar quan la posició ja no oferia cap mena de possibilitat.
#6 Pedro Torres: victòria (4-4). Situació del matx... 4-3 advers i qualitat de menys (i fins feia poques jugades amb peça de menys) jugant contra un veterà força experimentat, que juga com un xaval una posició a la defensiva en menys de 3 minuts. En Pedro busca cera marejant al rei contrari en part desprotegit. Les taules les té a l'abast i el risc de perdre la partida ens té a tots pregant per un tanc de tila. L'home es resisteix i aguanta al màxim la pressió del poc temps i de la dama de'n Pedro Torres que no para de marejar-lo. En un moment donat, creu veure que el perill a passat i rebutja les taules per escac continu, lo que aprofita en Pedro Torres per capgirar la partida i oblidar-se de las taules. El seu oponent, finalment desesperat, erra entregant la dama sense compensació i abandona. Era el 4-4 i la confirmació de que la remontada ja tenia forma i era posible!
#1 Michel Accensi: victòria (4-5). Decisiu! Es guardava la primera victòria de la temporada per la ronda decisiva i no en manca d'emoció. Va ser la penúltima partida del matx i el seu punt era necessari per arribar als 5. L'avantatge del sistema holandés en decidir el posible empat ens assegurava ja la permanència. El final favorable per Michel va tenir grans moments d'emoció pel poc temps de rellotge que quedava a cadascun dels dos jugadors i que en qualsevol moment podia fer cometre la temuda errada, com així va estar a punt de produir-se però que gràcies a la seva bona perícia i intuïció de l'Accensi va poder evitar caure en el parany. Quan el seu oponent va abandonar les nostres bufades van ventilar tot el local, com si haguessin engegat els ventiladors!!
#8 Jaume Torres: victòria (4-6). La última partida del matx que al final va resultar intranscendent gràcies a la victòria de Michel. Però va servir per engreixar el resultat i donar-li més grandesa -si es que podia ser- a la remuntada. Es dona la paradoxa que si en Michel perdia aquest punt no ens valia per un desempat perdedor. La partida sempre va estar igualada i no es veien possibilitats clares de camins per cercar la victoria. Els dos bandos feien un pols per aconseguir avantatge de cara al final i només en Jaume ho va aconseguir apretant amb un final de alfil bo contra cavall dolent. Felicitar al Jaume per la partida seriosa i ben controlada on mai li va tremolar el pols!!
Al final resignació del equip rival, que s'ho va pendre molt esportivament, i després de las felicitacions i desitjar-nos sort per el proper any van demostrar que eran uns bons amics que van fer posible que el matx es celebrés com una festa, i no pas com un partit a vida o mort. Estic convençut que tard o d'hora ens tornarem a trobar. L'únic que va faltar va ser que ens convidessin a vermut, tot i que el més lògic hauria estat que després del resultat els convidéssim nosaltres!!
Així doncs una remuntada més per la historia a afegir, en aquest cas d'escacs. Si Bayern Leverkusen, Chelsea (Stamford Bridge), Paris Saint Germain, el propi Reial Madrid i altres, símbols de remuntades històriques difícils d'oblidar, aquesta per als afortunats que la vam poder viure i gaudir en persona, no serà menys. Enhorabona per aquest privilegi!
Per la meva part, afegir l'alegria de poder continuar un any més a la Segona Divisió i feliç de haber fitxat per aquest entranyable club, i en el que confio donar-li prou satisfaccions en el futur. Aprofito per donar las gracies per la bona acollida i per la paciencia dels meus resultats. Gracies de debò!
I no voldria despedir-me sense fer un reconeixement al president que tenim, Ferran Torta, que val un imperi, així com a tot l'equip que dedica tantes hores del seu temps a treballar una cantera de nens que marcarà el futur del Club, encapçalat per Daniel Rius, i que ja demostra estar preparada per donar molts èxits en un futur immediat.
També fer una simpática dedicatoria, recordant que en els escacs es pot jugar sense peons, sense cavalls, sense alfils, etc. pero no sense TORRES! i si aquests són pare i fill que vinguin a les promocions que vulguin, això sí, acompanyats de'n Michel que és un autèntic número 1 i sense fer de costat a la resta, tant els que han jugat com els que no han vingut i haguessin fet tot lo posible per vindre!!
A tots FELICITATS i amunt AMPOSTA!!!
Així doncs una remuntada més per la historia a afegir, en aquest cas d'escacs. Si Bayern Leverkusen, Chelsea (Stamford Bridge), Paris Saint Germain, el propi Reial Madrid i altres, símbols de remuntades històriques difícils d'oblidar, aquesta per als afortunats que la vam poder viure i gaudir en persona, no serà menys. Enhorabona per aquest privilegi!
Per la meva part, afegir l'alegria de poder continuar un any més a la Segona Divisió i feliç de haber fitxat per aquest entranyable club, i en el que confio donar-li prou satisfaccions en el futur. Aprofito per donar las gracies per la bona acollida i per la paciencia dels meus resultats. Gracies de debò!
I no voldria despedir-me sense fer un reconeixement al president que tenim, Ferran Torta, que val un imperi, així com a tot l'equip que dedica tantes hores del seu temps a treballar una cantera de nens que marcarà el futur del Club, encapçalat per Daniel Rius, i que ja demostra estar preparada per donar molts èxits en un futur immediat.
També fer una simpática dedicatoria, recordant que en els escacs es pot jugar sense peons, sense cavalls, sense alfils, etc. pero no sense TORRES! i si aquests són pare i fill que vinguin a les promocions que vulguin, això sí, acompanyats de'n Michel que és un autèntic número 1 i sense fer de costat a la resta, tant els que han jugat com els que no han vingut i haguessin fet tot lo posible per vindre!!
A tots FELICITATS i amunt AMPOSTA!!!
Tots contents i al final al conte diu que... "¡Fuimos felices y comimos perdices!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada