Crònica ronda 7: Amposta 6 - Masdenverge 4

AMPOSTA 6 - MASDENVERGE 4

Per Josep Sánchez Mayor

Una vegada acabat el matx amb el Tarragona, tota l'atenció estava posada en aquest partit que en cas de puntuar significava la consolidació definitiva a la categoria.

Amb tot el respecte cap al Masdenverge, la veritat és que quan vam estudiar la composició dels equips del Grup IV de la Segona Divisió el matx més assequible per les nostres forces era precisament aquest, on teníem molta confiança de treure'l endavant i poder així assolir els objectius.

També és cert que ningú podia imaginar que en la setena ronda la situació d'ambdós equips seria tan diferent. Mentre nosaltres pugnàvem per afiançar-nos definitivament, el Masdenverge necessitava guanyar per mantenir encara alguna opció per la seva salvació, tot i tenir el seu comptador a zero.

La proximitat i els coneixements entre els dos clubs donaven aquest matx un caire de derbi, i això feia pensar que el Masdenverge vendria reforçat i amb tota l'artilleria a punt, buscant la sorpresa. Però aquest any cap equip ens ha sorprès, més aviat al contrari: hem sigut nosaltres els que setmana darrere setmana hem demostrat que l'equip ha estat connectat com mai s'havia vist, i el resultat no ha pogut ser més positiu. Qui podia imaginar abans de començar que després de 6 rondes portaríem 4 punts? Parla per si sols!

I així vam arribar a diumenge. Amb l'equip mentalitzat de la importància de cada partida. Ningú volia fallar, el resultat de cadascú havia de sumar i el compromís i la responsabilitat estaven a flor de pell.

Però el Masdenverge, sembla que donant el descens per consumat, va presentar un equip amb baixes importants, confiant amb una derrota el menys agreujant possible, i nosaltres amb la canya a punt perquè, un cop guanyat el primer avantatge, la idea era preservar-la fins a consolidar la victòria, com així va ser.

Després de la primera hora de joc, les partides estaven igualades. Només les de Xavi Aloy i Salvador Callau prometien possibilitats de victòria, i les taules d'Albert Jovani i Eloi Toldá no es van fer esperar. El momentani 1 a 1 era fictici, ja que no va trigar massa a desfer-se amb les victòries de les partides abans esmentades de X. Aloy i S. Callau.

Amb Daniel Rius fent de capità d'un vaixell que anava vent en popa a tota vela, agafa pes la proposta de pactar taules en cinc partides en què fent de més i de menys, els 2 punts i mig eren beneficiosos pels dos equips, per l'Amposta perquè s'assegurava el matx i pel Masdenverge perquè treia substància de cinc partides en què l'aigua no era gaire clara per als seus interessos, pel que accepten la proposta.

Amb el matx a la butxaca, una vegada assolit els 5½, només queda la partida de Michel davant un Rafel Cabrera que defensava un final de rei, torre i dos peons, contra rei, torre i tres peons (un passat, però a la columna a), final llarg i taulífer que el mestre Michel va acabar per acceptar les taules i arrodonir el marcador en un 6 a 4 definitiu.

Després d'aquest resultat la nostra participació en aquest per equips ens deixa un plec d'emocions, sensacions i interrogants. Des de la brillant aportació dels dos Torres en la primera fase del Campionat -del tot determinant- fins a la incorporació de la gent jove en alguns partits i, sobretot, en la part final on han pogut demostrar el seu tarannà de cara al futur, passant per veure com de bon principi l'equip superava aquella fase d'intentar la salvació, a passar per un altre ben diferent, de fins a on hauríem arribat si ens ho haguéssim pres més seriosament i l'equip hagués sigut més ambiciós, intentant lluitar per aconseguir almenys la promoció a Primera Divisió... Cosa que, vist lo vist, potser hauríem tingut més d'una possibilitat, i això a més de ser històric hauria estat excepcional!

En qualsevol cas, ens hem de felicitar i donar-nos l'enhorabona per l'objectiu aconseguit i confiar en el fet que l'any vinent cal repetir com mínim aquesta actuació, i en mires de donar a ser possible un pas endavant mantenint la confiança en aquest equip que té fonaments per donar molts èxits i alegries!

Força Amposta!