Crònica de la ronda 7: Amposta 3½ - 6½ Catalunya B

AMPOSTA 3½ - 6½ CATALUNYA "B"

Per Josep Sánchez Mayor

Després de les tres victòries inicials de l'equip que convidaven a somiar, el nivell de la nostra categoria ens va ensenyar les urpes amb tres derrotes seguides, posant les coses al lloc que es presumia un cop vam conèixer el calendari pels volts de desembre.

En aquesta setena ronda no valia badar ni relaxar-nos. Havíem de posar-nos les piles i concentrar-nos per treure endavant un bon resultat, amb l'objectiu de fugir de qualsevol fantasma que posés en perill la nostra continuïtat a la Segona Divisió. I aquest cop el nostre equip sí va respondre a la crida davant el desafiament. Tot i les limitacions, l'equip presentat conformava la columna vertebral d'enguany, i això ja donava certes garanties tant d'esperança com d'èxit.

Ara el rival de torn era el Catalunya "B", que com nosaltres també compartia el mateix objectiu, però que -amb un calendari menys afortunat- venia amb més necessitat de punts, ja que tot i tenir un equip molt compacte es jugarà totes les seves opcions a les tres últimes rondes, on s'ho jugarà el tot per al tot.

L'anècdota de la jornada la va protagonitzar el local de joc. Per circumstàncies de mobilitat d'un dels jugadors del Catalunya B, en aquesta ocasió la sala de joc es va traslladar a l'edifici de l'Arxiu Comarcal. Aquest lloc suposava una estrena, ja que mai cap dels equips de l'Amposta l'havia fet servir, I va ser una agradable sorpresa conèixer-lo i gaudir d'unes magnífiques instal·lacions, que per la seva amplitud i lluminositat demostraven una total aptitud per jugar als escacs, deixant evidència de què pot ser una alternativa de futur molt interessant, si per necessitats o preferència així es requereix.

Local de joc de la 7a ronda

Però aquest diumenge no era el nostre dia. El cel mig ennuvolat de bon matí s’ha anat ennegrint, afegint fred, igual que la nostra sort amb un matx que teníem a l'abast, amb partides que haurien hagut de sumar, en comptes de restar. El resultat ho diu tot, i l'única explicació és aquella que diu "escacs són escacs..."

La primera partida en finalitzar ha estat la d'Agustí Luna que, amb les peces negres, ha neutralitzat la iniciativa blanca signant unes taules interessants per a l'equip, que en aquells moments oferia bones perspectives.

Després d'una tacada, s'han signat les taules en la partida de Robert Roiget i a continuació s’ha consumat la victòria del David Miralles, que ha gaudit d'un atac imparable d'aquells que fan afició. Però l’ha seguit la derrota de Néstor Biosca, en una partida que se li ha girat quan semblava que podia guanyar. El marcador reflectia un 2 a 2, i les sis partides que restaven oferien molt bones vibracions.

I coses dels escacs... el que subscriu aquesta crònica -amb la partida igualada- arrisca perquè creia amb la possibilitat de guanyar, i obvio una resposta que fa que abandoni sense cap possibilitat de reacció. Si sorprenia la definició de la meva partida, tampoc deixava de sorprendre la derrota de Xavier Abarca, quan semblava que el seu fort atac podia ser definitiu, però incomprensiblement se li girava la partida i se'ns esfumava el punt. Això suposava un 2 a 4 a favor dels visitants, i el matx començava a trontollar.

Aleshores quatre partides quedaven en joc. La de Pedro Zurano que mantenia la iniciativa i pressionava al contrari a jugar amb molta cura; la d'Anselm Espuny amb final taulífer amb alfils de diferent color; la de Josep Chavarria que amb molta manca de temps lluitava per intentar guanyar, quan les taules per repetició les tenia segures; i la del Daniel Rius que amb posició una mica millor, buscava vies per debilitar al contrari i aconseguir un punt molt valuós.

La resposta del desenllaç no va trigar. En Josep Chavarria escurat de temps va a per totes per intentar guanyar, i paga les conseqüències debilita'n la seva posició fins al punt que no pot impedir una xarxa de mat que li prepara el contrari. Càstig injust a una partida que mereixia com mínim el mig punt.

Amb el 2 a 5 la partida de l'Anselm se signen taules amb resignació, davant la impossibilitat de treure fruit a un final impossible de guanyar.

El matx estava ja decidit a falta de les dues últimes partides, i després de jugar una estona i veien que no tenia sentit allargar una lluita sense grans avantatges, se signen les taules per les dues, estalvia'n energies per la setmana vinent que bona falta faran.

Amb aquest resultat, el Catalunya cobra "vida", i més si assoleixen una victòria davant el Terrassa "B" la setmana vinent. De ser així ens obliga a puntuar davant el Vilafranca "A", sobretot per evitar patir la darrera jornada on, tot i que estaria tot per decidir, ja no dependríem solament de nosaltres.

L'altra cara de la moneda ens l'ha donat l'equip "B" guanyant al Riu Sénia Benicarló amb un partit amb pinta de final anticipada que podria decidir el campionat.

Els joves de la nostra pedrera han obtingut un resultat contundent de molt mèrit (4½ - 1½), davant als amics de Benicarló, que amb un equip fort i experimentat no esperaven ni molt menys aquest correctiu. Amb aquest resultat l'equip es proclama campió matemàticament i de forma brillant, a falta de jugar l'última ronda la setmana vinent contra el Gandesa "B", aconseguint un més que merescut ascens a la Primera Provincial la temporada vinent.

Una enhorabona per al nostre Club, per l'equip i per Daniel Rius que pot està orgullós de què la seva tasca està donant ja els seus fruits, i aquest jovent és significa com el futur de la nostra entitat. Aquest triomf també li correspon amb ell i a tots els que treballen pels escacs ampostins.

Per últim, l'equip C no ha pogut treure un resultat positiu en la seva visita a l'Ampolla, on s'ha trobat un equip molt superior que ha esvaït les esperances de donar la sorpresa, malgrat que el nostre equip ha lluitat fins al final. Enhorabona per l'esforç!

Fins molt aviat, força i sort!