Crònica ronda 5: Amposta 5 - Escola Escacs Salou B 5

AMPOSTA 5 - ESCOLA ESCACS SALOU “B” 5

Per Josep Sánchez Mayor

Un cop complit el meu compromís amb el Masdenverge, torno a l'Amposta amb les màximes il·lusions, i en trobo que després de quatre jornades va últim sense puntuar i necessiten, com l'aigua, treure un resultat positiu davant de l’Escola Escacs Salou "B", que podria ser un rival directe a l'hora final d'avaluar el descens o la promoció.

Vista la importància dels punts i confiant que encara era possible una reacció per mantenir la permanència un any més en la Segona Divisió, que és la categoria que més s'ajusta al nostre nivell, no podia perdre l'oportunitat de gaudir de les emocions que comportaven aquest matx, en el que havíem de salvar el primer "matx-ball". El matx començava com el dia, nuvolat i tapadot. A les dotze i mitja, el marcador ens castigava amb un 1/2 - 3 1/2 a favor dels visitants. Trobar partides en avantatge, era com buscar un gram d'or en un paller... 

Les partides en què ells tenien avantatge, les guanyaven i les que no, les anivellaven. Ni tan sols el nostre flamant GM tenia avantatge. Però va sortir el sol, els núvols van escampar la boira i per art de màgia va començar la remuntada...

L'equip rival que fins a l'hora donava per fet que tenien el punt al sac, van començar a pessigar-se. No entenien com un matx que tenien pràcticament guanyat, en un plis-plas s'havia igualat amb un marcador de 4 1/2 - 4 1/2 , i una partida de final taulífer que en certs moments semblava que Daniel  Rius tenia les de guanyar, els hi va donar la tremolera, i van mirar el calendari per si era el dia dels innocents. Veure per creure....

Al final, després de mil quatre-centes vint-i-tres voltes, en una posició taulífera, Rius va tindre pietat i va acceptar les taules que tots vam felicitar, pel mig punt aconseguit i perquè per fi podíem anar a dinar, ja que a més d'un se li va passar l'arròs.

PARTIDES:

Stefan Djuric. Taules

D'inici en l'obertura, el seu rival va plantejar un joc molt sòlid, que va consolidar a mesura que avançava la partida. Tots els esforços que el nostre GM va intentar per buscar el punt feble que li donés la victòria, van ser inútils davant la solidesa del Petrossian del Salou.

David Miralles. Taules

Valent resposta d'en Miralles davant un rival que li va temptar buscant la errada, i no tan sol no ho va aconseguir sinó que va quedar inferior, i només la sort de tindre alfils de diferent color li va assegurar les taules.

Josep Chavarria. Taules

Partida molt igualada que Chavarria amb blanques sempre va portar la iniciativa, però un rival veterà molt sòlid, va controlar en tot moment la partida arribant a un final de taules impossible de forçar.

Joanen Ferrer. Victoria

La partida més dinàmica del matx. Entregues de material per un costat i per l'altre que deixaven el cor en un puny, difícil de valorar com podia finalitzar aquell combat de box, en què s'estomacaven per tota arreu. A la fi un Joanen amb la seva salsa es va imposar i, curiosament, ni es va despentinar...!!?

Agustí Luna. Victoria

Luna en blanques i Colle al canto... Mentre ell situava les peces al seu lloc ben ordenades, el seu rival buscava com complicar-li la vida. Tant va buscar, que al final se la va complicar ell, i el nostre Luna li va donar les gràcies i el punt va caure al sac!

Daniel Rius. Taules

Per moral no hi ha qui li guanyi. En les jugades 15, 21, 28, 34, 42 posicions igualades de taules i poc més. Segons Rius estava guanyada. Quan el matx es va igualar a 4 1/2,en més raó va voler demostrar a tothom que podia guanyar, i sí que ho va intentar, i tant que sí! Tant que va començar a gastar planelles i fins i tot el senyor que porta el Bar ens va dir que si la cosa anava per llarg, ens deixava les claus que li esperaven per sopar a casa. Així i tot, bé per Rius, ho va intentar fins al final!!

Xavier Abarca. Victòria

De bon principi va portar la iniciativa, coneguin avantatge posicional. En un moment donat consulta si les taules són bones i vist el marcador advers, força la partida i aconsegueix un atac de mat imparable.

Salvador Callau. Derrota

De bon principi va caure en posició inferior, que el seu rival mica amb una pressió constant, va anant debilita'n les forces fins a trencar la posició i remata'n amb contundència.

Xavier Aloy. Derrota

Li va tocar el crack del equip. Un nano que promet ser un gran dels escacs catalans en un futur proper. De fet, ja ho és, i va deixar constància de la seva classe. El nostre Aloy poc va poder fer per contrarestar els embats imparables, i va abandonar impotent sense tindre clar, que és el que hi havia passat...

Aleix Valmanya. Derrota

Bona partida del novell davant un rival experimentat, que va aprofitar l'única escletxa per emportar-se el punt. Així i tot, el seu debut en l'equip A deixa bones sensacions.

El 5 a 5 suposa estrenar-nos a la classificació amb mig punt. ben suat i merescut, davant un rival superior en Elo, pràcticament en quasi tots els taulers, i que permet mantenir les il·lusions de cara a assolir la permanència.

La setmana vinent contra el Ruy Lopez un altre “matx-ball” a superar. No serà gens fàcil, però la moral de l'estrena ha de donar el plus necessari per anar amb ganes i energies per aconseguir la victòria.

Encara estem vius, i si pensen el contrari... que ho demostrin!