dilluns, 2 de setembre de 2013

Entrevista al soci fundador, Felip Luna (primera part)

La següent entrevista es va dur a terme principalment el 23 d'agost de 2013, si bé hi va haver una nova reunió el 30 d'agost per tal de resoldre dubtes i possibles errades i ampliar alguns aspectes. Aprofito per donar el més sincer agraïment a la família Luna, tant al pare -protagonista de l'entrevista- com al seu fill, Agustí Luna, per haver-me ajudat a fer-la possible.

El Sr. Felip Luna guardava algunes planelles de les partides que va disputar com a jugador del Club Ajedrez Amposta, pel què n'intercalarem alguna d'elles per fer més amena la lectura, si bé no corresponen a cap esdeveniment que es comenta durant l'entrevista.

Donada la seva extensió, partirem en tres parts l'entrevista.

              + Enllaç a la segona part de l'entrevista

______________________________________________________________________________________________



Amposta, 23 d’agost de 2013, prop de l’Ajuntament,
a escassos 50 metres de la Plaça de Fidel (antiga Plaça de l’Aube)


[Ferran Torta] Entrevisto al Sr. Felip Luna Escrihuela, soci fundador del Club Ajedrez Amposta. M’he desplaçat a casa seva i he rebut una afectuosa acollida d’ell i la seva senyora. Moltes gràcies per rebre’m Sr. Luna.

[Felip Luna] Moltes gràcies a tu noi.


[T] Si m’ho permet, quants anys té vostè? I quants en tenia quan es fa fundar el Club?

[F. Luna] Tinc 83 anys, vaig néixer el juliol de 1930. L’any de la fundació tenia 18 anys. Vaig ser soci del club des de la seva fundació fins el 2006 i com a jugador vaig estar actiu fins a finals dels anys 70.


[T] Segons es recull a la documentació que tenim al Club d’Escacs tot va començar amb unes simultànies el setembre de 1948 al Casino d’Amposta...

[F. Luna] Si, van venir dos grans jugadors del moment, campions d’Espanya. Un era el famós Arturo Pomar[1] i l’altre el campió vigent, Francisco José Pérez[2]. Les seves simultànies van impactar molt als jugadors ampostins i ens va mentalitzar que hauríem de formar un club, com ja tenien en altres pobles.

Crec recordar que Francisco José Pérez tenia relació amb el metge Pujol d’Amposta, el qual era un bon jugador d’escacs però que la seva professió no li va permetre mai jugar com a soci.

Abans d’aquelles simultànies es jugava a escacs als diferents bars d’Amposta. Jo anava al de Fidel, a la plaça de l’Aube, per amistat amb ell i per proximitat.


[T] En l’acta de fundació del Club s’explica que van rebre una invitació del Club Ajedrez Ulldecona per a celebrar un encontre a 20 taulers el 20 d’octubre de 1948. Les noticies que tinc d’aquell enfrontament són contradictòries, ja que en l’acta de fundació diu que van perdre 16½ a 3½, mentre que en el llibre que es va fer el 1998 per al 50é aniversari del club es diu que van guanyar. Me sabria dir quina versió és la correcta?

[F. Luna] Doncs la veritat es que no, d’això ja fa 65 anys i si t’he de ser sincer no me’n recordo. Si que et puc dir que vam anar 5 o 6 cotxes i que ens vam desplaçar a Ulldecona amb molta il·lusió.

En aquell moment a Ulldecona hi havia moltíssima afició als escacs. Ells van ser els que ens van contagiar i motivar a nosaltres per a fundar el club.

 Felip Luna en unes simultànies a Ulldecona contra Arturo Pomar el 8 de maig de 1965
El Gran Mestre està a punt de fer el moviment en blanques a Felip Luna.
A la dreta del Sr. Luna, a l'esquerra de la fotografia, hi ha assegut un altre jugador
ampostí, també soci fundador, un pensatiu Secundino Serret.

[T] Recorda qui van ser els presidents?

[F. Luna] El primer president va ser Julio Rams. Fidel Font mai va ser-ho, però sempre va fer de secretari, ja que la seva feina al bar no li permetia dedicar temps al càrrec de president.

El club d’escacs sempre ha tingut pujades i baixades, encara que s’ha de reconèixer que Fidel Font i el seu treballador, David Almo, sempre el van mantenir viu. 

Els primers 10 o 15 anys hi havia moltes ganes de jugar, eufòria es podria arribar a dir. Inclús hi havia gent que es disgustava perquè no hi havia prous places per a tots i es quedava sense jugar. En aquells anys Amposta tornava a ser el que era abans de la guerra. S’havia recuperat el futbol (no es va jugar durant la Guerra Civil) i les altres aficions que tenia la gent era el cine i els bous que es podien fer per festes majors o dels barris, pel què els escacs van agafar molta força. Recordo un xicot, que es deixa Royo i crec que era de Camarles o una mica més amunt, que venia en bicicleta (inclús sent de nit!) a Amposta per a jugar; al final fitxaria pel Tortosa.

Més endavant, cap als anys 60, va haver-hi un moment de baixada quan els més grans, Rams, Izquierdo i Arrufat, van deixar de jugar, i els més joves festejàvem i no ens era tant fàcil organitzar-nos per anar a jugar fora. En aquells moments no es competia com a club, però es seguia jugant al Bar Nuri, el bar de Fidel.

Aquesta mala època de declivi va durar 4 o 5 anys, fins que Bausili (no et sabria dir el nom) va ser president i va tornar a donar molta activitat al club. Amb Bausili van deixar d’haver-hi socis col·laboradors i només vam quedar els socis jugadors, els que volíem competir.

Secundino Serret també va ser president més endavant.


[T] Quins campionats feien?

[F. Luna] Normalment jugàvem al bar. Els torneigs oficials del club eren el campionat social i els triangulars de festes. Més endavant vam participar als campionats de Catalunya per equips (a vegades ens vam haver de desplaçar a la demarcació de Barcelona inclús) i alguns de nosaltres vam jugar en campionats individuals.

El campionat social es jugava per la nit al bar de Fidel. A l’estiu es jugava fora (a la plaça) i al hivern dintre, amb els problemes de soroll que això implicava [se’n riu al recordar-ho] ja que hi havia els clients, gent jugant a cartes...
En els triangulars de festes majors s’invitava al Benicarló i a l’Ulldecona. Érem 10 per equip i 5 jugadors de l’Amposta jugaven contra el Benicarló i uns altres 5 contra l’Ulldecona; i els 5 restants de l’Ulldecona i el Benicarló jugaven entre si. Així estàvem tots barrejats i al final es sumaven els punts de cada equip i guanyava el que més punts havia fet.

Recordo que un any va tornar a venir Francisco José Pérez [el jugador que havia vingut el setembre de 1948 amb Arturo Pomar] i pel matí va fer unes simultànies a cegues i per la tarda va fer d’àrbitre al triangular que l’Amposta jugava contra el Benicarló i l’Ulldecona. D’aquell dia recordo que vaig jugar contra Badoch i que la partida es va fer molt i molt llarga. En aquells temps quan la majoria de partides s’havien acabat l’àrbitre passava i decidia el resultat de les que quedaven en vista de la posició que hi havia [decidia si guanyaven blanques, negres o eren taules]. En veure la meva posició l’àrbitre, Francisco José Pérez, me va preguntar com pretenia guanyar-la i jo li vaig explicar els moviments que tenia previst jugar; després d’escoltar-me em va donar la raó i va decidir que jo era el guanyador d’aquella partida.

Una altra anècdota que recordo dels campionats triangulars va ser jugant contra el Benicarló. El nostre primer tauler era Fidel i li va tocar jugar contra Grisogeno, el campió provincial de Castelló. La partida va tenir molta expectació (era el primer tauler!) i Fidel el va guanyar. Però la cosa no va quedar aquí. Quan van venir a Amposta van tornar a jugar tots dos i... el va tornar a guanyar! Fidel era un gran jugador...

També me ve a la memòria una partida contra el Benicarló, contra un jugador que es deia Forés. Jo vaig jugar-li P4D i a la setena o vuitena jugada vaig perdre un peó... Però la partida va seguir i vaig acabar guanyant-la. El Sr. Forés me va comentar que no entenia com havia pogut perdre, ja que no havia fet cap error tàctic. Però jo li vaig respondre que efectivament no havia comés cap errada tàctica, però si estratègica. Vaig col·locar-li una torre a sèptima i el meu alfil amenaçant-li el seu P2AR i això va decantar la balança al meu favor.

Es van fer algunes simultànies més amb grans jugadors. En una altra ocasió va venir un valencià campió d’Espanya d’escacs que es deia Francisco Pérez[3] [que era un altre jugador diferent al què hem citat abans]. També va venir Pepita Ferrer, campiona femenina d’escacs d’Espanya, i Juan Manuel Bellón [1974], valencià, que també era campió d’Espanya.

Al per equips recordo també un moment molt bo. Jugàvem a 3a divisió i ens varem desplaçar a Reus però enlloc de ser els 10 jugadors reglamentaris només en vam anar 7. Ho teníem molt fotut però, ves per on, vam guanyar 6½ a 3½! Les taules les va fer David Almo, que insistia que podia guanyar-la però volíem tornar cap a casa i al final el vam convèncer. Va ser una gran temporada per al Club Ajedrez Amposta aquell any, ja que gràcies a aquell triomf a Reus varem guanyar el campionat per equips de la nostra categoria i vam pujar a 2a divisió. Ens havien de donar una copa però... encara l’esperem ara!

Games
[Event "Campionat per equips de 1a provincial"] [Site "Reus"] [Date "1973.11.05"] [Round "-"] [White "Luna"] [Black "Monje"] [Result "1-0"] [WhiteElo "--"] [BlackElo "--"] [PlyCount "88"] [EventDate "1973.11.05"] [TimeControl "--"] 1.d4 d5 2.c4 Nf6 {(Gambito Dama, Defensa Marshall)} 3.cxd5 Bf5 4.Nc3 Nxd5 5.Nf3 e6 6.Qb3 Bb4 7.Nd2 {(desclava el cavall de c3 i amenaça e4, fent una "forquilla" al cavall i alfil negre)} Bxc3 8.bxc3 Nf6 {(error, el cavall hauria d'haver anat a b6)} 9.Qxb7 Nc6 {(nou error; era millor Cbd7, ja que així no es perdia peça)} 10.Qxc6+ Nd7 11.Ba3 Rb8 12.e4 Rb6 13.Qa4 Bg6 14.Bb5 f5 15.Nc4 Rb7 16.Ne5 c6 17.Bxc6 Rc7 18.Bxd7+ Rxd7 19.Rb1 1-0 (guanyen blanques)

Els individuals eren diferents. Et desplaçaves fora i jugaves per pujar de categoria. El meu millor any va ser quan vaig ascendir de jugador de 3a directament a jugador de 1a! [no va passar per 2a]. Per sobre aquesta categoria només hi havia la de preferent. Fidel no va jugar-los mai els individuals pel que no va tenir mai fitxa de jugador de 1a categoria i sempre va ser 3a a nivell federatiu, però es mereixia ser preferent o una categoria més si l’havia. Qui si va ser jugador de categoria preferent va ser José Balagué “Calçones”, junt amb Fidel un dels millors jugadors del Club Ajedrez Amposta.

Felip Luna, al centre de la imatge, jugant al Bar Nuri el 13 de juny de 1965
Amb camisa blanca, Fidel Font, soci fundador
.




[1] Arturo Pomar Salamanca (Palma de Mallorca 1931) va ser campió d’Espanya d’escacs en 7 ocasions (1946, 1950, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1966) i subcampió 4 vegades (1951, 1956, 1964 i 1969)
[2] Francisco José Pérez Pérez (Vigo [Espanya] 1920 – La Habana [Cuba] 1999) va ser campió d’Espanya d’escacs en 3 ocasions (1948, 1954 i 1960) i subcampió 1 vegada (1949)
[3] No he trobat cap referència sobre qui podria ser aquest Sr. Francisco Pérez.

Cap comentari:

Publica un comentari