dilluns, 20 de febrer de 2017

Crònica ronda 5: Lira Vendrellenca - CE Amposta

Lira Vendrellenca 3½ - Amposta "de les grans ocasions" 6½
Per Josep Sanchez Mayor


Quan fàcil és  fer una crònica, quan de bon matí surts de casa mig a fosques amb un fi plugim i als cinc minuts quan arribes al punt de trobada, s'ha aclarit el cel, del plugim ni gota, la gent somrient..., i te n’adones tot d’una que dia t'està donant la benvinguda a lo que serà més tard una gran festa de escacs... i de calçots!


Perquè senyors, la bona gent del Vendrell que la setmana passada va tocar el cel imposant-se l’Escacs Reus, a les 9:15h ja tenien tot l'equip format esperant-nos i ben animats per donar-nos el cop de "gracia". Però... ohhhh! sorpresa! Avui el nostre equip era una de les versions que tenim del Dream Team i del cel van caure de cop a la terra, amb una batacada difícil de recuperar-se, ja que tota la confiança guanyada se’ls en va anar a orris en tres i no res.


Avui l’equip estava molt motivat i partia cap el Vendrell amb molta decisió i confiança amb la victòria, tant, que s'encomanava. I si bé el matx es va mantenir igualat les dues primeres hores, amb un pols de tu a tu molt equilibrat, de mica en mica es va anar decantant cap el nostre equip, fen valer les nostres forces que, tot i poder semblar superiors sobre el paper, no valien distraccions. És a partir de mig matí quan va començar el "ball de bastons". En Rius, el nostre "Capi" entrega peça a llarg termini i fulmina al seu bocabadat contrincant. Molt bé Mestre, recuperant sensacions! A rengló seguit el "Mestre" Xavi Eloi, torna a donar una lliçó d'escacs -aquest cop a un veterà ensenyat-  i en qualitat de menys li fa un remat que tots flipàvem. La última errada d'aquest senyor veterà va ser quan al felicitar-lo li diu..."Molt bé nen..." amb total desconeixement de que aquest "nen" ja fa prou temps que es va fer "GRAN", sinó d’edat sí escaquísticament parlant. Bravo Xavi!!


Tot seguit, cedeix la partida el nostre núm. 1 Michel Accensi, al que li va trair la confiança convençut que avui era el seu dia gran: una petita imprecisió en l’obertura el va acabar pagant molt car. Força Accensi, que "tu si que vales"! A rengló seguit, el Petrossian Pamies, amb una partida amb negres treballada, li va anar menjant terreny mica en mica amb paciència i determinació al seu oponent, un veterà fort i experimentat que, finalment, no té més remei que entregar el seu condemnat Rei. Quasi al mateix temps, el Mestre Chavarria, que en un curs d’estratègia i tàctica munta les seves peces amb una simfonia perfecta per aconseguir un remat brillant que acaba en escacs mat. Bravo Chavarria!, no afluixis! Seguint el curs, és ara l’Eloi Toldà qui cedeix el punt amb una partida amb bones expectatives, però un moment de debilitat es aprofitat pel seu fort contrincant i no el perdona. Ànims Eloi!

Arribats aquí, amb 4 a 2 a favor nostre i quatre partides amb molt bona pinta, en Josep Puig -en un acte de generositat- cedeix taules amb posició superior pel bé del equip. Taules que s'agraeixen però es faltava un punt per la victòria! I no va trigar: tot seguit en Joanen Ferré dóna el punt per rematar el matx amb una partida molt tàctica, que remata amb subtil i sorprenent. Brillant Ferre !
Una vegada el matx decidit, Josep Sánchez "especialista" en fer patir a la parròquia, fa els deures i guanya no sabem que, si una partida de escacs o un partit de tenis, on la bola va i bé sense saber on caurà el punt. Visca el Rock & Roll!

Ja només quedava la partida de l’amic David Miralles, que vint-i-no sé quants anys i quatre-cents dies sense jugar i deu-ni-do la forma amb què a vingut aquest xiquet! De veritable sana enveja i no cal dir que el Dream Team confia en seguir contant amb ell! La seva partida amb Saumoy no va tenir fissures: seriosa, correcta i assegurant sempre la posició, on en qualsevol moment que a poc Saumoy baixés la guàrdia li podia donar un greu disgust! Arribats a un final de taules teòriques, algú li havia xiulat al David que hi havia calçotada per dinar i suposem que les preses per començar a donar a sucar calçots, justifica un lleuger error que al final va decidir la partida. Per la seva tranquil·litat dir que el pròxim cop no i haurà calçotada, en tot cas, graellada, mariscada o cargolada! Benvingut David!


L'equip ha donat un petit pas amb la victòria, però un GRAN salt per salvar la categoria.


Felicitats i endavant!



Cap comentari:

Publica un comentari