dilluns, 6 de març del 2017

Crònica ronda 6: CE Amposta 4 - 6 CE Valls

Amposta 4 - Valls 6
Per Josep Sanchez Mayor

La gran matinal d'escacs de diumenge, m'obliga a fer una petita crònica de lo viscut que bé s'ho mereix...

La primera hora del matí es presentava amb un cel net i radiant que feia presumir molt bones vibracions de cara al difícil matx. L'equip amb molts ànims i confiança pressentia que la campanada amb el equip que lidera la categoria, i ferm candidat al ascens, era possible. Per aquest matx emocionant, el nostre local estrenava nou look que donava molta mes amplitud i comoditat a la hora de passejar, bellugar-se i poder seguir les partides.

Una vegada presentats els equips, el Valls presentava un equip que, sense ser el titular, si va respondre amb les seves principals figures i la diferencia de forces de Elo en tots els taulers respecte a nosaltres era brutal a favor de ells, cosa de la que ja estàvem prou mentalitzats.

A les 9:30 arrenca el matx i no triga ni mitja hora quan el contrincant de l‘Agustí Luna li demana taules perquè té presa per marxar, a l’estar el seu pare amb problemes de salut. Unes taules que són acceptades esportivament i el matx afronta una lluita sense quarter en que la total concentració fa sorollar el silenci. És tan així, que en més de dues hores no veig passejar a ningú, ni tan sols per anar al bany o prendre l’aire.

L’equip per aquest matx compta amb Josep Ramos, un dels asos que el equip disposa i que, quan la feina li permet, ens reforça l’equip tant qualitativament com moralment. Es tocant les dotze del matí quan es firmen les taules de Daniel Rius i prop després les de Xavi Abarca, coincidint més o menys en el temps amb la derrota de’n Josep Ramos que no pot resistir davant la precisió i pressió del fort tauler del Valls Guifré Calaf, amb un envejós 2.393 d’Elo. En aquest moments, el matx es presenta incert, en bones perspectives per nosaltres i bastants dubtes per ells.

Al cap d’una estona, en Xavier Aloy perd la seva imbatibilitat amb el primer equip aquesta temporada contra un contrincant que en blanques presenta un joc sòlid sense riscos, tan segur que de mica en mica va menjant-se el terreny fins anotar-se el punt. Però a n’aquesta desfeta, respon en Josep Chavarria amb una altra gran victòria davant un 2.233 d’Elo, amb el que demostra al gran estat de forma.

El matx continua amb incertesa i, als voltants de la una, en Josep Sánchez signa taules amb un final de torres igualat, en el que intentar forçar suposava un risc massa alt quan en aquells moments no invitava per la interesant proposta que oferien les tres partides que restaven. En el primer tauler, en Michel Accensi lluitava sense complexos contra el jove i candidat a GM Vicenç Esplugas, amb una partida molt dinàmica en el que afrontant un final de alfil, cavall i quatre peons d'en Michel, per torre i sis peons per part de l’Esplugas.

A l’altre partida, la d'en Lluís Pàmies, la pressió blanca contra les negres de Pàmies que, malgrat això, té bones possibilitats de contra joc, i a més jugant en el poc temps del rival.
La tercera i ultima partida, la de Joanen Ferré, és un final de cavall actiu i peons per part de Ferré, contra alfil passiu i peons per part del contrari, que també en manca de temps ens donava esperances d’aconseguir quelcom més que taules.

Els nervis de l’equip contrari eren evidents, el matx 4 a 3 i las tres partides restants no donaven garanties de assolir el punt i mig que necessitaven per guanyar. La emoció competia amb els nervis i ningú s'atrevia a marxar. Tothom apretat seguin las jugades de un i altre tauler, gaudint de l'emoció final que estava en el canto de un duro... Gaire bé a la una i mitja, els contrincants de Michel Accensi i Joanen Ferré en forta i precisa resistència aconsegueixen les desitjades taules, quedan tot a expenses d'en Luis Pamies acaparan aleshores tota la atenció, nervis i emoció en una lluita de salt mortal sense red en manca de temps per part dels dos oponents, i en la que la millor disposició de las peces blanques decideixen la partida i el matx a favor del equip visitant, un Valls que al abandonar el nostre jugador tots i bufaven i força alleujats marxaven tots sorpresos de lo que havien suat per fer-se amb un matx que a priori era molt favorable amb ells i que després de lo viscut, segur que ho hauran celebrat amb gran admiració per las nostres forces! 

L'equip encara la derrota, mereix un fort aplaudiment i afiança una forta moral que si contem amb un o més dels asos que tenim sota la maniga (David Miralles, Pere Adán o Josep Ramos) i el comodín d'en Eloi Toldá que responen en lo posible quan s'els necessita, podria guanyar las tres rondes que falten i asolir els 4 !/2 que es el 50% dels punts posibles. Igualment dir, que tenim que anar pam a pam i el próxim repte es el Escacs Reus, equip qu'encara no se estrenat i a lo mitllor voldria quemar las seves naus contra nosaltres, jà que del seu calendari podriam significar natros el equip mes asequible. Si ens concentrem contra el Reus i reforçem el equip contra La Rapita, la última ronda la podem despatxar contra la Vila Olimpica intentant guanyar si es posible, lo que voldria dir que no sols habriam salvat la categoria, sino que habriam fet una temporada Super Digna..!!


Força i endavant!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada