dilluns, 20 de gener de 2020

Crònica ronda 1: Amposta 6 - 4 Sant Adrià

AMPOSTA 6 - 4 SANT ADRIÀ 
Per Josep Sánchez Mayor

Debut amb victòria a la Lliga Catalana d'Escacs 2020




Amb les llums tancades de la temporada passada, però sentin encara la seva escalfor, s'obrin de nou davant una nova temporada amb nous reforços i plena d'il·lusions, per aconseguir el màxim d'objectius dintre les nostres possibilitats, que amb l'amor pels escacs i el compromís, poden fer traspassar el dibuix dels límits del nostre horitzó.

Per començar un plat fort i difícil de digerir, el primer equip del Sant Adrià. Els pronòstics del temps anunciaven llevantades i de les bones. Pluja, neu, fred i vents amenaçaven el viatge de l'equip del Sant Adrià cap a les Terres de l'Ebre, i els vents de Llevant no els van trobar pel camí, ni tan sols a la ciutat, sinó més aviat els hi va sorprendre dintre del Casino, quan es van trobar un equip, que quan semblava que podia tremolar-li el pols quan el marcador amenaçava un 2 a 3 a favor seu i cinc partides de tots els colors... Veure per creure! En un tres i no res va bufar una forta ventada cap al marcador, i se'ls hi va girar cap als nostres interessos, fins al 6 a 4 definitiu. Si la llevantada els va remullar en el trajecte des de Barcelona, la veritat és que els nostres amics del Sant Adrià van marxar gelats.

Victòria molt important que suposa un pas endavant a les nostres aspiracions, i que ens dóna molt bones vibracions i la confiança necessària per afrontar aquest Campionat que enguany és prou difícil tot i els benvinguts reforços, però amb aquesta il·lusió i l'esforç demostrats l'èxit ha d'estar garantit.


PARTIDES:

Pedro Zurano: Taules

Debut davant una forta jugadora, que no li ha tremolat el pols davant la pressió del nostre mestre, que tot i guanyar un peó, no a pogut treure profit. Partida totalment controlada de principi a fi, i les seves taules han posat el 5 en el marcador, deixant en safata de plata la sort del matx a falta de la partida de Chavarria que tenia prou avantatge per consolidar la victòria definitiva. Benvingut Pedro, i tota la sort pel nostre número 1!



Robert Roiget: Victòria

Debut somiat de la jove incorporació, que ha volgut celebrar amb victòria ser pare per segona vegada dies enrere. El seu entusiasme i satisfacció, s'ha vist reflectit en la partida, que ha tret de polleguera al seu rival que li costava entendre el llenguatge enrevessat de les peces de l'amic Roiget. Tan així, que donant-li voltes i voltes, ha acabat perdent per temps quan la posició ja li tremolava. Benvingut i felicitats per partida doble!


David Miralles: Victòria

La partida més ràpida en acabar. Una hora ha sigut prou per imposar-se a un rival invisible, que encara estem esperant que aparegui per la porta. Al igual que l'última ronda de la temporada passada era dubte fins última hora, i la seva participació ha sigut talismà i molt positiva per reforçar les forces de l'equip, i aquest cop amb el seu punt tan aviat al sac ha donat ànims per somiar amb la victòria de l'equip.


Josep Ramos: Derrota

Després d'un any d'inactivitat, i tenint en compte que l'any passat només va poder jugar una partida, ha tingut la pega d'ensopegar amb el jugador per mi més fort de l'equip rival, respectant les diferencies tot i jugar de quart tauler. La partida que ha derivat amb una Alapin incòmoda, se li hi ha ennuegat fins al punt de no trobar solucions per defensar el punt com ell hauria desitjat. L'equip el reclama, i tant de bo puguem comptar molts cops amb ell.



Anselm Espuny: Victòria

Igual que Roiget debut somiat amb victòria. De fet va vindre preparat per la possible llevantada, i ha sigut de lluny el jugador més abrigat del matx. Sense aixecar-se de la cadira i amb bufanda inclosa, ha jugat impertèrrit tota la partida, amb un control envejable i dominant la situació en tot moment. Amb l'abrigall de la seva solidesa, el seu rival ha vist com de mica en mica anava perdent terreny i al final la partida. Felicitats i benvingut Anselm!


Josep Chavarria: Victòria

Potser i no crec que m'equivoqui, que ha sigut el jugador que més ha gaudit. Jugant amb negres, ha fet el que ha volgut. El seu joc dinàmic i entusiasta hi ha trasbalsat al seu rival, que cada cop patia més veient com la sort de la seva partida feia parella amb la sort del seu equip, i Chavarria contundent, no ha perdonat i la seva victòria ha fet justícia.


Eloi Toldà: Taules

Partida correcte, sense aldarulls que tots dos jugadors nadaven i guardaven la roba. Sense riscos innecessaris, la posició s'ha anat simplificant fins a arribar a una igualtat que reclamava les taules, i com en aquell moment el matx estava igualat, s'han signat i tots dos contents. La veterania és un grau i Eloi ha estat a l'altura de les circumstàncies, per el que el seu concurs sempre és d'agrair.


Josep Sánchez: Taules

Duel de pescadors en dia enterbolit. Com diu el dit, "si vas a pescar en llevantada, l'únic que pescaràs és una refredada..". Bé, m'ho acabo d'inventar... vaja. Als dos amb la canya a punt i amb el mateix objectiu que no era un altre, que a veure qui pescava abans i més quantitat. Al final, ni un ni l'altre vam pescar res, i ens vam repartir l'esmorzar en forma de mig punt, que va sumar a la bossa de l'equip.



Daniel Rius: Derrota

Va venir amb les piles alcalines XXL posades amb la intenció de repetir la gesta de l'última partida de la temporada passada en què es va convertir en l'heroi de la salvació amb el punt decisiu.

El seu rival en va revelar que va fer el viatge des de Barcelona dormint, i que encara no havia despertat. Bé, ni en els millors dels somnis hi hauria imaginat que una errada monumental del nostre Dani, el despertés de cop amb la realitat de veure com una partida taulífera es convertia en guanyada en un sospir.

Dani s'hauria donat cops contra la paret davant la davallada increïble que per la seva ambició per bé de l'equip havia pagat cara. Afortunadament la victòria de l'equip va minimitzar la seva tragèdia i va recobrar la confiança de cop per afrontar el pròxim compromís. Força Dani!


Xavier Abarca: Taules

Partida incòmoda per al nostre Xavi, que davant un sòlid rival va haver de posar totes les seves energies per controlar la seva pressió. El temps se li esgotava mentre la pressió es mantenia, i els dubtes de salvar almenys mig punt tenia a l'equip en vil.

Però amb elegància i fermesa va controlar el temps i els embats. El seu rival va buidar també el seu temps buscant camins cap a la victòria, i com no els no va trobar, les taules es van signar sense retrets.





Cap comentari:

Publica un comentari