dilluns, 17 de febrer de 2020

Crònica ronda 5: Amposta 3 - 7 La Lira CE

AMPOSTA  3 - 7  LA LIRA C.E.
Per Josep Sánchez Mayor

Dia clau per mantenir les aspiracions per lluitar pel Campionat. Una victòria ens faria sentir vius, mentre que el contrari diria pràcticament adeu a qualsevol aspiració per pujar, veien el que encara resta i el nivell dels equips d'enguany.

Mentre esperàvem, a distància veiem com un estrany núvol de polsim molt sospitós s'hi ha acostava. Podria ser una tempesta de sorra? O potser, una mena de tornado que arrasa tot el que troba pel camí? O igual era una màniga marina, que havia tocat terra i enfilava cap a nosaltres de forma amenaçadora?

A mesura que s'hi ha apropava un soroll estrident l’acompanyava, el que fa que sonessin les alarmes. La resposta la vam tenir a les 9:30h, quan va fer presencia l'equip de La Lira en el nostre local, transformat amb un exèrcit encapçalat per carros blindats, artilleria pesant i tropes d'assalt.

Nosaltres davant aquell "Goliat" no fem altra cosa que buscar tira-xines pels calaixos pels racons i per tot arreu. L'únic que trobem són fulls de paper per fer avions amb papiroflèxia... ¡qualsevol idea és bona en tal d'intimidar-los!

Superat el factor sorpresa, pensem que... per "xulos" nosaltres! Calia confiar en les nostres forces per plantar cara a l'adversitat i superar aquella situació com tantes i tantes vegades, tot i que la seva munició traduïda en "Elos" és molt pesant si la comparem amb la nostra, però aquí la punteria podria tenir un factor decisiu, i nosaltres hauríem d'afinar molt més que ells si volíem sortir guanyadors d'aquest desigual combat.

Després de la treva que suposava les salutacions i "benvinguda", van començar a sonar les sirenes d'alarma. El partit començava i era hora de trobar les millors eines per contrarestar la seva superioritat. Al cap de dues hores de joc, el matx estava força igualat. L'equip es mostrava ferm i mantenia a ratlla a l'equip favorit, que veia com la seva superioritat no es veia reflectida com voldria, i començaven a caure les primeres taules. Amb un efecte dominó s'anaven signant taules en els quatre primers taulers, reflectint un 2 a 2 molt meritori en el marcador. Les altres partides tampoc mostraven signes de superioritat per cap dels equips, i si hi havia alguna un pèl inferior per part nostre, quedava compensada per la manca de temps del rival.

A la tercera hora de joc ja es començava a dibuixar de mica en mica la superioritat dels visitants. Sense miraments van fer explotar tota la seva artilleria i la seva pressió va començar a donar-li els seus fruits. Una darrere l'altre començaven a caure les partides de forma inapel·lable, i el marcador en un tres i no res ens castigava en un 2 a 7 en contra, i que decidia un matx molt més igualat del que el marcador reflectia.

En l'última partida Daniel Rius tenia la possibilitat d'arreglar el resultat, però ho tenia prou difícil davant la seva manca de temps i la pressió del seu rival que també volia sumar-se a la festa, però l'orgull del nostre Dani es va manifestar i va treure petroli del gel, deixant el marcador definitiu amb un 3 a 7 injust possiblement pels mèrits demostrats, ja que amb una mica més de sort el resultat podria haver sigut molt més positiu.

La setmana vinent excursió del primer equip a Santa Coloma de Queralt. Corbes i més corbes ja sigui pel camí que no s'acaba mai, o en el mateix local de joc on l'equip amb moltes baixes haurà de fer piruetes i contorsions per esquivar els clatellots i les porres dels "amics" de la Conca de Barberà, que encara somnia en el tren de la Promoció.

Pel que fa als equips inferiors, dir que el "B" amb la seva victòria dóna un altre pas de gegant per pujar de categoria. Al "C" que a remolc del "B" va segon demostrant la superioritat de l'Amposta en el seu grup, i per últim felicitar el "D" que amb la seva victòria ja és campió i també puja de categoria, i a l'equip "E" per quedar segon amb una gran exhibició dels equips ampostins.

Amposta B - Tortosa B 

Amposta B - Tortosa B



PARTIDES:

Pedro Zurano. Taules

Partida còmoda del nostre Mestre, que anava posant la canya i mentre esperava que piquessin, es distreia fent repàs de totes les partides. Al final ni tan sols va picar una sardina, i com es va quedar sense cucs per posar a l'ham, es va d'haver de conformar amb les taules.


Robert Roiget. Taules

Segona intervenció de Robert en el nostre equip i unes taules davant un pes pesant molt més entrenat que ell hagut compte el seu escàs ritme competitiu. La partida semblada a la de Zurano però al revés. Era el seu rival el que li posava la canya, i ell previsor, li posava una ceba que havia portat de casa. Era qüestió de veure qui la tenia més llarga. La canya clar està, si no de què estaríem parlant!?
Al final, ni un ni l'altre, taules i els dos contents...


Anselm Espuny. Taules

L'Anselm un cop més ha mostrat la seva solidesa, aquest cop en blanques i davant un altre dels pesos pesants de La Lira. Partida molt igualada que quan es va acabar el "suc", van signar les taules. Però ens queda el dubte, de si va ser per això o per què feia corrent d'aire que venia per la seva esquerra, i tota la filera amb efecte dominó va anant plegant refugiant-se amb les taules?


Josep Chavarria. Taules

Partida típica de Chavarria en negres, que acostuma a treure de polleguera al seu rival de torn. En aquest cas un pes pesant que després de donar-li moltes voltes, s'ha vist escurat de temps, i Josep potser per la "corrent d'aire" li ha proposat les taules, que sense pensar-ho acceptat.


Agustí Luna. Derrota

Avui tocava patir i l'Agustí no ha sigut l'excepció. La partida molt igualada fins al mig joc, moment en què el seu rival ha tret les seves urpes i ha començat a pressionar de forma molt persistent. Ell també ha sigut víctima del corrent d'aire, i hauria signat taules com tots els seus veïns de filera, però el seu contrincant que venia prou abrigat, no sols podia resistir el corrent, sinó que a més a més amb la seva pressió bufava i convertia el corrent d'aire en un petit tornado que ha deixat trasbalsat al nostre company. Ànims Agustí, la setmana vinent no et deixarem sol!




Josep Sánchez. Derrota

No m'agrada comentar les meves partides. Per mi totes les veig igual. Al principi controlo bé, al mig joc ja en comença a sortir la "mala gaita", i quan ja en veig millor i en bones possibilitats de treure profit dels avantatges, surt el factor "x" que en gira la partida. O m'esgarrapen mig punt, o me'l guanyen sencer. Avui m'ha tocat perdre'l sencer. Per sort no sempre surt el maleït factor, quan surt qualsevol altre el resultat acostuma a ser positiu. Avui el factor "x" no ha sigut el “corrent d'aire”, en la nostra fila no hi havia, però si l'obsessió del meu rival de treure avantatge de la posició, fins al punt d'esprémer quasi tot el seu temps. Quan ja en feia il·lusions de treure profit de la seva manca de temps davant el meu contra joc, ha vist la línia que li donava la victòria i no m'ha perdonat. Chapeau!


Néstor Biosca. Derrota

Com avui la cosa anava de pesos pesants, a Néstor també li ha tocat patir. Tot i que ha controlat bé l'obertura, i s'ha desenvolupat força bé en el mig joc, ha vist com el bon ofici del seu rival de mica en mica s’ha anat imposant, tot treien profit d'un avantatge de dos peons que no ha desaprofitat, per molt que Néstor ha lluitat fins al final. El pròxim cop millor porti les manilles, per si de cas...


Daniel Rius. Victòria

L'única victòria de l'equip de qui havia de ser? Doncs del nostre "pitoniso". De qui sinó?
Feia setmanes que venia anunciant-la i, potser per manca d'inspiració, no encertava. Però avui era el dia, i quan en un moment donat la partida se li començava a girar en contra, ha vist el 2 a 7 en el marcador en contra, ha donat un "cop de puny" a la taula, que ha trasbalsat al seu contrincant que amb torre de més s’ha vist impotent per evitar la derrota. Veure per creure!
La seva victòria li ha fet feliç per doble motiu, ja que a més de ser l'únic de l'equip en guanyar, li suposa abandonar la possibilitat de guanyar la "cullera de fusta", que tant mal de cap li donava. Enhorabona i que es repeteixi!


Xavier Abarca. Derrota

Partida d'exhibició només pels amants dels escacs. M'explico, la partida és una d'aquelles que comences a analitzar a la jugada 3, i a partir d'aquí analitzes una a una fins l'ultima, tant per blanques com per negres. En definitiva partida amb molta molla, que els dos jugadors han gaudit, però qui s'ha portat finalment el punt a la butxaca ha sigut el seu jove rival, tirant amb orris la bona feina feta del nostre Xavi.


Joan Pujol. Derrota

Estrena difícil per Joan en el primer equip. El seu contrincant veterà experimentat, li treia una diferència de "només" 190 punts d'Elo. Així i tot, Joan ha jugat sense complexos, plantant-li cara i posant-lo en compromís en certs moments de la partida, que ha hagut de concentrar-se de valent per portar la partida endavant pels seus interessos, que finalment ha pogut traduir amb victòria pel seu equip.
En qualsevol cas, Joan ha deixat bones mostres de la seva evolució, i segueix avançant en pas ferm per al camí marcat, que no es altre, que aquell que porta als èxits.





Cap comentari:

Publica un comentari