Entrevista al soci i jugador d'escacs Daniel Rius (primera part)

En aquesta nova entrevista, Daniel Rius, comparteix amb nosaltres els seus records i experiències amb el Club Escacs Amposta. El Sr. Rius ens explica no solament les vivències com a jugador sinó també com a directiu del club. De nou partirem la xerrada en 3 parts tot i que, vist la memòria de Daniel Rius, no descarto una nova entrevista en el futur per ampliar més detalls de la història de la nostra entitat.

  + Enllaç a la segona part de l'entrevista

         + Enllaç a la tercera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

Amposta, 31 de desembre de 2013, prop del Pont penjant sobre el riu Ebre

[F. Torta] M’he apropat al domicili de Daniel Rius Guarch, just al costat del pont penjant, el qual ha estat vinculat al Club Escacs Amposta des de la fundació perquè es l’emblema o segell de l’entitat.

Bona tarda Daniel, gràcies per rebre’m l’últim dia de l’any. Se que has estat molt vinculat al club i durant molt temps, pel què voldria preguntar-te sobre la historia del nostra entitat i totes aquelles anècdotes rellevants que hagis viscut jugant a escacs.

[Daniel Rius] Gràcies a tu per apropar-te. A veure que et puc explicar.

[T] Com vas aprendre a jugar a escacs? I quan vas arribar al club?

[D. Rius] Amb 11 o 12 anys (1970-1971) jugava a les dames al Sindicat amb el meu tio Joan Salvadó Garcia. Com que se’m donava bé el meu tiet Tomàs, el barber del Grao, me’n va ensenyar. Més tard, amb 12 o 13 anys anava al bar de Fidel a veure jugar i, al cap de poc, vaig començar a jugar a escacs allí mateix amb el meu amic Salvador Callau.

Crec que a partir de 1972 o 1973 vaig començar a jugar amb el Club Ajedrez Amposta, inclús al primer equip. De fet, donat que Eloi Toldà i Salvador Callau eren més grans que jo, vaig ser el jugador més jove de l’equip durant força temps fins que cinc o sis anys més tard arribarien al club José Luís Alucha i Joan Machado. Vaig anar aprenent i ben aviat vaig destacar; de fet tinc una fotografia, de 1973, en la que m’entreguen el trofeu com a 3r classificat del campionat Social, i en el qual José Balagué (Calçones) i Eloi Toldà van quedar per davant meu.

El 1975, quan estudiava a Barcelona, Salvador Callau i jo ens apropàvem al Club d’Escacs Vulcà, el millor equip d’Espanya d’aquell moment. Allí jugàvem i també podíem veure partides d’alguns des jugadors més bons del país com ara Martín, Vehí, Ayza, Nieto, etc.

Estant a Barcelona vaig poder jugar alguns campionats individuals, si bé era difícil ja que estaven organitzats d’una manera complicada perquè les seus eren en diferents llocs i t’havies d’espavilar agafant trens i autobusos per arribar-hi.

A finals dels anys setanta principis dels vuitanta, ja a Amposta, vaig formar part de les juntes del club però també vaig integrar-me a la Delegació Territorial de Tarragona d’Escacs. De fet, vaig presentar-me fent equip amb l’Antón Atseries (de Vilaseca) i el Josep Maria Calbet (de Valls) i vam guanyar les eleccions front a la candidatura proposada pels equips de Tarragona i Reus. L’Atseries seria el president, el Josep Ma. Calbet el vicepresident i jo el secretari. No deixa de ser remarcable que la unió Valls - Vilaseca - Terres de l’Ebre va aconseguir la presidència de la Delegació Territorial, i va influir-hi que un parell d’anys abans jo havia impulsat la unió del clubs d’escacs Baix Ebre – Montsià (en la qual s’hi van aplegar tots els clubs de la zona menys el Tortosa), ja que va ser precisament aquesta unió la que va decantar la balança en les eleccions. Malauradament el Josep Maria Calbet sofriria un accident mortal amb el cotxe i l’Antón Atseries i jo vam promoure i organitzar l’Obert de Tarragona “Memorial Calbet”.

[T] En quina categoria jugava l’Amposta?

[D. Rius] El Club Ajedrez Amposta sempre va jugar a Primera Provincial. Per sobre de nosaltres estaven el Tortosa, el Reus i el Tarragona, que jugaven a Segona o Primera Divisió. Però la temporada 1979/80 vam assolir el sotscampionat de provincial i, tot i que aquest segon lloc no va significar l’ascens, aquesta excel·lent classificació no va ser casualitat, sinó fruit d’un canvi en la manera de portar el club. L’any 1979 va haver-hi renovació de la junta directiva del Club Ajedrez Amposta en la que jo vaig ser-ne vicepresident, Secundino Serret el president i, si no ho recordo malament, Pere Adan el secretari i José Luís Alucha vocal. Des de dintre la junta vam canviar la dinàmica i la filosofia del club, impulsant els jugadors joves, i precisament els jugadors joves van ser la clau perquè aquell any 1980 el Club Ajedrez Amposta assolís el sotscampionat. Aquests jugadors joves van ser Joan Machado, José Luís Alucha, Salvador Callau, Pere Adan, Pedro Torres...

Però aquest canvi de dinàmica, malauradament, va provocar un xoc generacional amb els veterans del club.

Equip del G.E.A., campió de 3a provincial 1981-82

[T] I per què aquest xoc?

[D. Rius] Doncs perquè la filosofia de treure jugadors joves no era la pròpia del Club Ajedrez Amposta. Recordo com els acaparaven sempre els primers taulers i no deixaven pas als més joves. Jo encara vaig poder jugar moltes rondes als per equips, però al meu amic Salvador Callau no el ficaven pràcticament mai a l’equip.

Foto d'equip del G.E.A. als baixos del carrer Valladolid - 1982/83

Va ser així com, l’any 1981, els cinc joves que t’he citat i jo mateix vam decidir abandonar el club i fundar-ne un de nou, el Grup Escacs Amposta. Allí el meu principal objectiu va ser formar joves jugadors, com van ser els Matamoros, els Bayerri, José Luís Ferré Merín, Joan Enric Ferré, ... I en dos anys vam pujar l’equip a Primera Provincial! Això demostrava que fent escola es podia fer equip.

I com era inevitable, el Grup Escacs Amposta es va enfrontar al Club Ajedrez Amposta. Sinó m’erro amb algun nom encara recordo els jugadors d’aquell matx, amb la tensió flotant en l’ambient, que es va disputar al bar de Fidel:

CLUB AJEDREZ AMPOSTA			4 - 6	GRUP ESCACS AMPOSTA
1	El “tio” Royo (de l’Ampolla)	[b]	0 – 1	[n]	Joan Machado	1
2	Eloi Cid (de la Sénia)	[n]	0 – 1	[b]	Pere Adan	2
3	Felip Luna	[b]	1 – 0	[n]	Pedro Torres	3
4	Moraleda (de la Sénia)	[n]	0 – 1	[b]	Daniel Rius	4
5	Secundino Serret	[b]	0 – 1	[n]	José Luís Alucha	5
6	Pepito Urquizú	[n]	½ – ½	[b]	Xavier Bayerri	6
7	Verge (de la Sénia)	[b]	0 – 1	[n]	José Luís Piñol	7
8	Parrot	[n]	1 – 0	[b]	Joanen Ferré	8
9	Fidel Font	[b]	1 – 0	[n]	José Luís Ferré Merin	9
10	Jesús Royo (de la Galera)	[n]	½ – ½	[b]	Miguel Bayerri	10

I després d’aquest matx van ser evidents dues circumstàncies: apostar per la gent jove era el correcte i que no tenia sentit que a Amposta hi haguessin dos clubs. Però per unir-nos de nou el Club Ajedrez Amposta havia de canviar la seva filosofia i modernitzar-se. Per aquesta raó, després de reunir-nos i negociar-ho, el 1984 es van fusionar els dos equips. Es va canviar “ajedrez” per  “escacs” però es va mantenir l’antiguitat del club original. I va ser així com el club va passar a denominar-se Club Escacs Amposta.

Van haver-hi companys del Grup Escacs Amposta que no van estar totalment d’acord amb la fusió. Això obstant, era molt necessari per al GEA perquè teníem molts juvenils i patíem molt en els desplaçaments per manca de vehicles. A més, amb la unió van tornar dos jugadors molt importants per l’Amposta, que eren contraris a la divisió i no van fer fitxa amb cap dels dos equips, com eren José Balagué “Calçones” i Antonio Vicente. A nivell personal també he d’afegir que a partir de 1984 vaig dedicar-me més a jugar i no tant a ser directiu del club.

En la temporada de la fusió, amb dos equips a Primera Provincial, no ens va anar massa bé i no vam fer una bona campanya. Però l’any següent, quan estàvem més coordinats, vam aconseguir ser subcampions provincials de Primera, amb 6 juvenils! De primer tauler de l’Amposta jugava Antonio Vicente, de segon José Balagué i jo de tercer, que tot i ser preferent el reglament de la competició et permetia col·locar els jugadors en l’ordre que volies. De quart ja estava Pere Adan i els juvenils eren Jesús Royo, Xavier Garcia, Joan Enric Ferré, Xavi i Miquel Bayerri i David Miralles.

 Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80 contra el Vila-seca

[Antonio Vicente, José Balagué, Daniel Rius, cadira buida, Salvador Callau i Pedro Torres;

dret, al fons, José Urquizú]

 Malgrat Pere Adan i jo  vam guanyar moltes partides, molts matx es guanyaven pel darrera, ja que Antonio i Balagué tenien partides molt dures davant.

Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80

[Xavi Bayerri i Jesús Royo]

L’any 1986 el Club Escacs Amposta va canviar de seu i va anar a jugar al Casino Recreatiu. Estant allí el club va pujar a 2a Divisió Catalana per primera vegada en la historia del club, guanyant contra el Capablanca de Tarragona, que venia invicte, amb un contundent 6 a 0. Recordo que jo vaig guanyar a un fort jugador tarragoní, Fernández.

Van ser uns grans anys, possiblement l’època daurada del Club Escacs Amposta com equip, ja que l’Amposta va arribar a ser el tercer equip més important de la província, només per darrera del Tarragona i el Reus.

Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80

[Joanen Ferré i Miquel Bayerri]

A mitjans dels anys 90 el club va deixar el Casino i va anar al baixos de la Fila, però jo ja no jugava tant. I quan es va canviar la Fila per la Biblioteca, l’espai on actualment es fan classes, jo ja no vaig jugar-hi.