Entrevista al soci i jugador d'escacs Daniel Rius (segona part)

Després de la visió general de la història de l'entitat, a continuació preguntem per detalls més concrets sobre el Club Escacs Amposta.

 + Enllaç a la primera part de l'entrevista

         + Enllaç a la tercera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

[T] I  quines seus has conegut?

[D. Rius] Doncs totes. La primera, lloc de fundació del Club, va ser el “Bar Nuria” o, com el coneixíem tots, el bar de Fidel. El G.E.A. va jugar a un local ubicat al carrer Valladolid núm. 2. I després de la fusió la seu social va tornar a ser el bar de Fidel.

Això obstant, al campionat per equips un any vam arribar a jugar a l’espai d’entrada que hi havia les antigues piscines, que estaven al costat de la Plaça de l’Aube, i utilitzàvem les cadires del bar de Fidel. Però allí no estàvem massa bé i vaig sol·licitar que ens deixessin jugar a l’Institut Ramon Berenguer IV i ens ho van concedir.

 Matx del campionat per equips jugat a l'Institut

Després el club va passar al Casino, en l’època daurada de l’Amposta d’escacs com equip. L’etapa a la Fila considero que ni suma ni resta, ja que va ser una continuïtat del Casino. I després la Biblioteca, una etapa que no he conegut però on crec que el club no va trobar la fórmula per treure jugadors.

[T] Sobre el que comentes de treure jugadors, sempre has apostat per la formació de jugadors de manera decidida, oi?

[D. Rius] Així és. Com t’he comentat un dels objectius a l’entrar en la directiva del Club Ajedrez Amposta va ser la formació de nous jugadors. I el Grup Escacs Amposta es va centrar, de ple, en ensenyar a xiquets a jugar als escacs i, com es va demostrar, en dos anys es fan jugadors.

Campionat infantil local disputat als baixos del C/ Valladolid núm. 2

Però la formació no va ser solament en el club, sinó que també vaig anar a les escoles a ensenyar. Recordo que de l’Agustí Barberà vam aconseguir bons jugadors o bons equips que vam fer excel·lents classificacions als campionats infantils de Catalunya. També vam aconseguir tenir una de les millors jugadores de Catalunya, la Maria del Mar Verge, la única noia que ha jugat al primer equip del Club Escacs Amposta.

Una de les conclusions que vaig treure d’aquella etapa és que és una errada que els jugadors siguin directius. Els directius s’han de centrar en gestionar el club el millor possible i en ensenyar a nous jugadors. Si volen dirigir i ensenyar al mateix temps que jugar tot es complica.

A principis i mitjans dels noranta l’Amposta i el Santa Bàrbara, amb el Sr. Castellanos, eren els clubs que més jugadors treien. De fet, tinc la convicció que si un club no forma jugadors entra el declivi.

Campionat infantil comarcal disputat al Casino c. 1991

[T] Quins campionats s’organitzaven en la teva etapa de jugador en actiu?

[D. Rius] Doncs bàsicament el provincial individual, el provincial per equips i els campionats d’estiu. Al campionat provincial individual vaig obtenir grans resultats, ja que vaig ser campió individual de 3a a l’any 1980, subcampió de 2a l’any 1982 i campió de 1a provincial d’any 1984, de manera que he estat l’únic jugador de l’Amposta que ha estat campió provincial en dues ocasions.

[T] Quins presidents del club has conegut?

[D. Rius] Quan vaig entrar a formar part del club, pels volts del 1973, la presidència estava en mans del Sr. José Urquizú Fatzini, una gran persona i molt bon president, a més d’un bon jugador, ja que va assolir la categoria de preferent.

Després la presidència va recaure en Secundino Serret, que va coincidir amb l’escissió del G.E.A., on José Luís Alucha va ser el president. Una vegada es van unir els clubs el president de consens va ser el Daniel Subirats. Val a dir que vaig tenir un paper molt actiu com a directiu tots aquells anys.

Més endavant el president va ser Juan José Balagué i els germans Bayerri.

Fotografia de l'equip del Club Escacs Amposta c. 1991

Llegenda amb el nom dels jugadors