José Balagué Jornet, jugador d'escacs ampostí

El campionat que el Club Escacs Amposta organitzarà aquest estiu ret homenatge a un dels jugadors d’escacs ampostins més rellevants de la nostra entitat des de la seva fundació l’any 1948.

Personalment no el vaig conèixer, però si que vaig sentir parlar del Sr. José Balagué en els meus inicis al club quan estàvem al Casino Recreatiu. De fet, en les entrevistes que he fet al Sr. Felip Luna, a l’Eloi Toldà i al Daniel Rius, l’esmenten i el valoren com a gran jugador i persona.

Entrega de premis, amb Joaquín Roig a l'esquerra
(sostenint un "oscar") i José Balagué a la dreta

José Balagué Jornet era un habitual jugador d’escacs i de cartes del Bar Núria (conegut popularment com el bar de Fidel) i, junt amb molts altres aficionats als escacs ampostins, va ser un dels fundadors del Club Ajedrez Amposta el 31 d’octubre de 1948.

David Almo escrivint al fons, Fidel Font pensatiu amb una mà a la barbeta,
Felip Luna anotant la jugada servint-se de la caixa per guardar les peces i,
en primer pla a la dreta, José Balagué meditant la següent jugada

Un dels primers actes que va fer el club després de la seva constitució va ser la d’organitzar un campionat social per fer una primera avaluació interna del nivell dels jugadors de l’entitat. En aquells temps els jugadors d’escacs s’estructuraven per categories, que eren 3a, 2a i, la més alta, 1a. Posteriorment, per sobre de jugador de primera apareixeria la categoria de “Preferent”. De resultes d’aquell campionat -una lliga tots contra tots- jugat a cavall del 1948 i 1949, José Balagué quedaria 8é classificat i se li concediria (als efectes d’ordre de forces intern del club) la categoria de 1a. 

Entrega de premis, amb José Balagué a l'esquerra

No seria fins als anys 70 que el Club Ajedrez Amposta començaria a competir dintre de la Federación Catalana de Ajedrez (els ampostins es van decidir a jugar a nivell federatiu l’any 1973, després d’un matx de Festes Majors a Ulldecona, veient que els falduts si que hi competien) i en aquella dècada el Sr. José Balagué assoliria els seus majors èxits.

L'any 1975 la Federació Catalana d’Escacs invitaria al Club Ajedrez Amposta a jugar a 2a provincial (saltant la categoria de 3a provincial) i, aquella mateixa temporada, l’Amposta justificaria aquella invitació a l’ascendir a 1a provincial. Si el campionat per equips es va disputar a finals del 75, a principis de 1976 els jugadors del Club Ajedrez Amposta -que tenien tots categoria de 3a perquè no havien competit mai a nivell federatiu- van ser invitats a disputar el campionat individual de Tarragona de 2a categoria (hi havia un campionat per als jugadors de 3a, un altre per als de 2a, 1a i Preferent) i de nou va ser un gran èxit per als ampostins ja que Secundino Serret, el propi José Balagué i Eloi Toldà pujarien a 1a (de fet, Eloi Toldà seria campió de 2a provincial), i en Pepito Urquizú assoliria la puntuació mínima per a pujar a 2a categoria.

Fitxa federativa de José Balagué, anys 70

El 1977, jugant ja l’individual de 1a, el Sr. Balagué aconseguiria ascendir de nou, sent el primer jugador Preferent d’Amposta (val a dir que el primer jugador del Club Ajedrez Amposta en ostentar la titulació de Preferent va ser el Sr. Agustí Royo, però era de l’Ampolla). El segon jugador Preferent ampostí seria Joan Machado, que ho assoliria l’any 1983.

Expliquen els jugadors més veterans, els quals van conèixer personalment al Sr. Balagué, que aquest no tenia un coneixement profund de les obertures (en aquells temps era molt complicat aconseguir llibres d’escacs) però que si tenia molta intuïció en el mig joc i finals fruit de la seva dilatada experiència d’anys de jugar. De fet, un dels aspectes que se valora més del Sr. José Balagué és que sempre va donar partida a tothom, fos jove o gran, novell o expert, i que mai discutia ni divergia pel resultat de la mateixa.

Va destacar en les partides simultànies. En les simultànies, en les que un gran jugador de renom competeix contra 15 o 20 rivals alhora, el Sr. Balagué tenia molta picardia i sempre acabava ensarronant al seu rival. Me consta que va guanyar a Arturo Pomar, Pepita Ferré i va fer taules contra Juan Manuel Bellón. Cal tenir present que els jugadors amateurs que assolien un bon resultat en la simultània eren una minoria.

De fet, una de les seves històries més recordades i que forma part de l’anecdotari del club, és quan el Sr. Balagué va guanyar a Arturo Pomar. Un jove Javier Sancho estava seguint els comentaris de l’anàlisi de la partida que li havia guanyat al Gran Mestre i el Sr. Balagué li va dir en broma... “Mira, aquesta jugada [la decisiva] l’he fet gràcies a què tu me l’has dit!”, comentari que Sancho -que era molt innocent i impressionable- es va creure d’immediat. Al cap del temps, Sancho aniria evolucionant l’anècdota i aquesta acabaria en forma d’una recargolada història en la que era el propi Javier Sancho qui havia vençut a Arturo Pomar i qual, a més, no perdia l'ocasió d'explicar-la als joves jugadors que començaven al club (com a ver el meu cas).

Una altra anècdota que val la pena mencionar, i que mostra el seu caràcter jovial, és en les simultànies de Pepita Ferrer, campiona d'Espanya. De nou, el jugador ampostí va obtenir un bon resultat guanyant-li la partida, pel que durant un temps el Sr. Balagué va presumir de "ser el campió femení d'Espanya".

Malgrat que José i Consuelo no van tenir fills, el Sr. Balagué tenia un tracte amable i simpàtic amb els infants, i no li importava ensenyar escacs a un xiquet que mostrés interès per aquelles peces que es movien per sobre d’un tauler. No es que fes escola, però si era el seu tarannà cordial i participatiu, de donar partida i joc a tothom.

Cap a mitjans i finals dels anys vuitanta el Sr. Balagué ja no jugava els campionats socials del Club Escacs Amposta, però si que participava intensament en el campionat per equips, defensant el 2n tauler de l’Amposta. De fet, en els desplaçaments l’acompanyava la seva muller, la mestra Consuelo Ferré (que té una escola al seu nom), i es quedaven a dinar al poble on es jugava. A poc a poc les peces d’escacs van quedar dintre la caixa i José Balagué passava les tardes al bar de Fidel jugant a cartes (al “tresillo”) amb el seu amic -i molts d’altres- Julio Rams, primer president del Club Ajedrez Amposta.

 

Fitxa federativa de José Balagué, anys 80

Han passat molts d’anys i els socis actuals del Club Escacs Amposta creuen que és convenient donar un homenatge als seus jugadors més brillants i importants. Ja l’any 1998, en el 50é aniversari, es va fer un acte de reconeixement als fundadors de l’entitat. Més recentment, en la Copa de Fires 2012 es va entregar una placa d’agraïment al Sr. Felip Luna, el darrer dels fundadors del Club Ajedrez Amposta. En aquesta mateixa tònica, el campionat per equips intern, la Lliga d4, es denominarà a partir d’ara memorial “Fidel Font”, en record de qui va ser peça clau i la casa del Club durant molts d’anys. I en darrer terme, s’homenatja a qui ha estat un dels taulers més destacats del Club Escacs Amposta de tots els temps, José Balagué Jornet, amb un campionat amb el seu nom.

[Event "Campeonato local"] [Site "Amposta"] [Date "1979.12.27"] [Round "6"] [White "Balagué, José"] [Black "Machado, Joan"] [Result "1/2-1/2"] [WhiteElo "-"] [BlackElo "-"] [PlyCount "91"] [EventDate "2013.11.09"] [TimeControl "-"] 1. d4 d5 2. c4 e6 3. Nc3 Nf6 4. e3 b6 5. Nf3 Bb7 6. Bd3 Be7 7. O-O dxc4 8. Bxc4 O-O 9. Bd3 c5 10. Qe2 cxd4 11. Nxd4 Nc6 12. Nxc6 Bxc6 13. Rd1 Qc7 14. e4 Rfd8 15. Be3 Nd7 16. Bc2 Nc5 17. h3 Rxd1+ 18. Rxd1 Rd8 19. Rxd8+ Qxd8 20. Bf4 Bg5 21. Be3 Bxe3 22. Qxe3 g6 23. b4 Nd7 24. f4 Qe7 25. Qd4 e5 26. Qc4 Bb7 27. f5 a6 28. Nd5 Qd6 29. Bb3 b5 30. Qc7 Qxc7 31. Nxc7 Bxe4 32. fxg6 hxg6 33. Nxa6 Kf8 34. Nc7 Bd3 35. Nd5 Nb8 36. Kf2 Nc6 37. a3 Nd4 38. Bd1 Be4 39. Nf6 Bc6 40. Ng4 e4 41. Ke3 Nf5+ 42. Kf4 Ke7 43. Ne3 Nd4 44. Ke5 Ne6 45. Nd5+ Kd7 46. Nf6+ {(i després d'aquesta jugada la partida es va aplaçar; les negres van apuntar 46... Re7 de jugada secreta, però la partida no es reprendria i es deixaria en taules)} 1/2-1/2

Finalment, m’agradaria dedicar unes paraules d’agraïment a la Sra. Maria Estela Ferré, germana del Consuelo Ferré, i que m’ha facilitat les fotografies del Sr. Balagué i, com a familiar, ha facultat al Club Escacs Amposta titular l’Open Internacional d’escacs que organitza aquest estiu a Amposta com a Memorial “José Balagué”.


------------------------------------------------------------------ 

++ Versión en castellano ++