Entrevista al soci i jugador d'escacs Daniel Rius (tercera part)

I finalment arribem a la darrera entrega. Aquí Daniel Rius ens explica diverses anècdotes relacionades amb els campionats per equips i altres històries del club. Com he dit a l'inici de l'entrevista, vista la llarga i intensa trajectòria del Sr. Rius amb el Club Escacs Amposta no descarto una futura entrega per aprofundir més en alguns aspectes de la historia escacs ampostins.

 + Enllaç a la primera part de l'entrevista

  + Enllaç a la segona part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

[T] Donat que has viscut activament gairebé totes les etapes del club, podries dir-me quins han estat els millors jugadors d’escacs ampostins?

[D. Rius] És complicat i injust comparar etapes. Això obstant, m’atreviria a dir-te que en els primers anys del club els millors jugadors van ser Julio Rams, Fidel Font (el més brillant tàcticament), Felip Luna (un jugador molt sòlid) i José Balagué “Calçones” (un gran autodidacta).

En els anys setanta, amb diferència, el millor jugador va ser Eloi Toldà. Més tard, als anys vuitanta, van destacar Joan Machado, José Luís Alucha, Pere Adan i jo mateix. I als anys noranta els jugadors més importants han estat David Miralles i Xavier Bayerri.

Possiblement cal destacar al Sr. José Balagué Jornet, “Calçones” de mal nom, ja que va jugar i col·laborar amb totes les generacions. Era molt idealista, com la seva muller la mestra Consol Ferré, i sempre va donar partides a tothom, fora qui fora. Va donar un gran rendiment al club i va jugar en els primers taulers de l’equip fins que va morir.

Si hagués d’escollir un equip titular, i per ordre d’antiguitat, seria aquest:

1.	Julio Rams (dècades 50-60)	6.	Joan Machado (dècada 80)
2.	Fidel Font (dècades 50-60)	7.	José Luís Alucha  (dècada 80)
3.	Felipe Luna (dècades 50-60)	8.	Pere Adan (dècada 80)
4.	José Balagué (dècades 50-60)	9.	David Miralles (dècada 90)
5.	Eloi Toldà (dècada 70)	10.	Xavier Bayerri (dècada 90)

I jo, Daniel Rius (dècada 80), com a capità de l’equip.

[T] De capità?

[D. Rius] Si, el capità era el que tu ara en dius seleccionador, però amb més influència en el matx per equips.

El capità és el que dirigeix com enfocar el matx, ja que s’encarrega d’observar les partides i decidir com s’han d’enfrontar a partir del mig joc i final: tu apreta i força la partida per guanyar-la, tu juga sòlid i ves a fer taules, etc. Va ser quan vam tenir capità quan el Club Escacs Amposta va començar a guanyar matxs al campionat per equips de manera més continuada.

Pensa que en els anys vuitanta les partides eren de 2 hores i mitja per fer quaranta jugades, pel que si s’allargava apuntaves la jugada secreta a la planella i continuaves per la tarda... Pel que la partida podia durar 7 hores! Així que com et pots imaginar jugar a escacs competitius implicava un gran desgast familiar (no veies la família en tot el diumenge) i físic (acabes molt cansat a partir de la 3a hora de joc). Aquest ritme contrasta totalment amb el ritme de joc d’aquest darrer campionat social, d’1 hora més 30 segons per jugada, que m’ha agradat força i m’ha anat molt bé perquè jo jugo, normalment, més ràpid que els meus oponents.

Matx del campionat per equips a principis dels 90 jugat al Casino

[T] En l’actualitat Internet i tots els programes informàtics ens ajuden a millorar i aprendre obertures, mentre que fa uns anys només podies aprendre a partir de llibres o revistes. N’hi ha algun llibre que t’ajudés especialment?

[D. Rius] Abans era molt difícil trobar llibres, i només podies trobar-ne a Barcelona. Vaig comprar-me’n bastants, que vaig acabar donant al club, pel que vaig aprendre moltes obertures i he jugat la Pirc, l’Anglesa, la Siciliana, etc., però el més important dels escacs no són pas les obertures, sinó els finals, una part del joc de la partida fonamental i en la que crec que els jugadors actuals fluixegen.

[T] Aquest darrer campionat social vas aconseguir ser campió de nou. Quins altres campionats socials has guanyat?

[D. Rius] Aquí a casa tinc la copa d’aquest darrer social (2013/14) i dues més dels campionats socials de 1999 i 2005. El del 2005 he de reconèixer que me va sorprendre guanyar-lo perquè portava molt temps inactiu però, després d’una desastrosa partida inicial, vaig guanyar totes les altres partides i vaig ser campió. Al Casino també vaig guanyar-ne uns quants, però no recordo les dates.

[T] Quins són els teus millors records com ha jugadors d’escacs de l’Amposta?

[D. Rius] La veritat és que són molts. A nivell de triomfs possiblement els títols de campió i subcampió provincial, i un segon lloc en el primer Obert Internacional de Tortosa. Però també tinc molt bon record de les partides que vaig jugar a l’Obert d’Hospitalet, així com una partida que vaig guanyar a Pepita Ferrer a un campionat que vaig jugar a Torreforta.

També recordo les simultànies que es jugaven a la plaça de l’Aube, on vaig jugar contra Pepita Ferrer i Juan Manuel Bellón, al qual vaig poder guanyar-lo en la seva visita a Amposta l’any 1974.

Tot i això, els records més intensos són en el campionat per equips. Com t’he explicat, vam aconseguir posar l’Amposta com a tercer millor equip de la província, només per darrera del Tarragona i del Reus i per sobre, inclús, del Tortosa i del Peó Vuit. De fet, aquests dos equips hem van proposar fitxar per ells en un moment donat, però vaig declinar l’oferta. Sempre ficava a Antonio Vicente i José Balagué “Calçones” davant meu, per jugar de tercer tauler de l’equip, però quan van posar l’ELO ja no podíem alterar l’ordre dels jugadors segons ens convenia i només podia jugar al primer tauler, de manera que vaig defensar-lo durant molts d’anys.

Final del campionat provincial de Catalunya

disputat a Barcelona pel Grup Escacs Amposta

Recordo una anècdota molt bona d’un matx del per equips. Jugàvem a casa contra l’Esplugues i a mi em tocava contra Josep Maria Guasch al primer tauler. La partida era a 2:30 hores i començava a les 9:30 però a les 11:00 tenia una reunió a la Comunitat de Regants. Com que en principi la reunió havia de durar un parell d’hores vaig jugar molt ràpid, de manera que a les 11:00 jo havia utilitzat 5 0 10 minuts i tenia un final guanyador... però havia de marxar. Li vaig comentar al meu oponent, que ho va entendre, i vaig marxar cap a la reunió. Aquesta es va allargar i quan vaig tornar me quedaven... 15 minuts de rellotge! Per sort, van ser suficients per guanyar la partida.

Vaig tenir l’ocasió de jugar contra grans adversaris i vaig aconseguir bons resultats contra potents jugadors de Tortosa, Tarragona i tota la província. També vaig tenir l’ocasió de jugar contra el Mestre Internacional d’escacs argentí Rodolfo Garbarino (2400 ELO), amb el que tenia amistat personal i jugàvem per les tardes al Casino junt amb el meu amic Antonio Vicente. Garbarino volia fitxar per nosaltres però el club no tenia recursos i no va poder ser.

A nivell personal, com a repte, vaig apostar decididament per ensenyar a joves jugadors, canviant la dinàmica que tenia el club. Malauradament, quan vaig entrar de regidor a l’Ajuntament no vaig poder seguir amb aquesta tasca. Com t’he comentat anteriorment el més important per a un club és la formació de nous jugadors.

Campionat infantil jugat als baixos del C/ Valladolid núm. 2; c. 1982

[T] Així ho intentem fer. Moltes gràcies per compartir les teves experiències Daniel, ens seran molt útils per aprendre del passat i tirar endavant el club.

[D. Rius] Gràcies a vosaltres, i molts d’ànims en aquesta temporada per tal de pujar el Club Escacs Amposta a la categoria que es mereix.

Entrevista al soci i jugador d'escacs Daniel Rius (segona part)

Després de la visió general de la història de l'entitat, a continuació preguntem per detalls més concrets sobre el Club Escacs Amposta.

 + Enllaç a la primera part de l'entrevista

         + Enllaç a la tercera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

[T] I  quines seus has conegut?

[D. Rius] Doncs totes. La primera, lloc de fundació del Club, va ser el “Bar Nuria” o, com el coneixíem tots, el bar de Fidel. El G.E.A. va jugar a un local ubicat al carrer Valladolid núm. 2. I després de la fusió la seu social va tornar a ser el bar de Fidel.

Això obstant, al campionat per equips un any vam arribar a jugar a l’espai d’entrada que hi havia les antigues piscines, que estaven al costat de la Plaça de l’Aube, i utilitzàvem les cadires del bar de Fidel. Però allí no estàvem massa bé i vaig sol·licitar que ens deixessin jugar a l’Institut Ramon Berenguer IV i ens ho van concedir.

 Matx del campionat per equips jugat a l'Institut

Després el club va passar al Casino, en l’època daurada de l’Amposta d’escacs com equip. L’etapa a la Fila considero que ni suma ni resta, ja que va ser una continuïtat del Casino. I després la Biblioteca, una etapa que no he conegut però on crec que el club no va trobar la fórmula per treure jugadors.

[T] Sobre el que comentes de treure jugadors, sempre has apostat per la formació de jugadors de manera decidida, oi?

[D. Rius] Així és. Com t’he comentat un dels objectius a l’entrar en la directiva del Club Ajedrez Amposta va ser la formació de nous jugadors. I el Grup Escacs Amposta es va centrar, de ple, en ensenyar a xiquets a jugar als escacs i, com es va demostrar, en dos anys es fan jugadors.

Campionat infantil local disputat als baixos del C/ Valladolid núm. 2

Però la formació no va ser solament en el club, sinó que també vaig anar a les escoles a ensenyar. Recordo que de l’Agustí Barberà vam aconseguir bons jugadors o bons equips que vam fer excel·lents classificacions als campionats infantils de Catalunya. També vam aconseguir tenir una de les millors jugadores de Catalunya, la Maria del Mar Verge, la única noia que ha jugat al primer equip del Club Escacs Amposta.

Una de les conclusions que vaig treure d’aquella etapa és que és una errada que els jugadors siguin directius. Els directius s’han de centrar en gestionar el club el millor possible i en ensenyar a nous jugadors. Si volen dirigir i ensenyar al mateix temps que jugar tot es complica.

A principis i mitjans dels noranta l’Amposta i el Santa Bàrbara, amb el Sr. Castellanos, eren els clubs que més jugadors treien. De fet, tinc la convicció que si un club no forma jugadors entra el declivi.

Campionat infantil comarcal disputat al Casino c. 1991

[T] Quins campionats s’organitzaven en la teva etapa de jugador en actiu?

[D. Rius] Doncs bàsicament el provincial individual, el provincial per equips i els campionats d’estiu. Al campionat provincial individual vaig obtenir grans resultats, ja que vaig ser campió individual de 3a a l’any 1980, subcampió de 2a l’any 1982 i campió de 1a provincial d’any 1984, de manera que he estat l’únic jugador de l’Amposta que ha estat campió provincial en dues ocasions.

[T] Quins presidents del club has conegut?

[D. Rius] Quan vaig entrar a formar part del club, pels volts del 1973, la presidència estava en mans del Sr. José Urquizú Fatzini, una gran persona i molt bon president, a més d’un bon jugador, ja que va assolir la categoria de preferent.

Després la presidència va recaure en Secundino Serret, que va coincidir amb l’escissió del G.E.A., on José Luís Alucha va ser el president. Una vegada es van unir els clubs el president de consens va ser el Daniel Subirats. Val a dir que vaig tenir un paper molt actiu com a directiu tots aquells anys.

Més endavant el president va ser Juan José Balagué i els germans Bayerri.

Fotografia de l'equip del Club Escacs Amposta c. 1991

Llegenda amb el nom dels jugadors

Entrevista al soci i jugador d'escacs Daniel Rius (primera part)

En aquesta nova entrevista, Daniel Rius, comparteix amb nosaltres els seus records i experiències amb el Club Escacs Amposta. El Sr. Rius ens explica no solament les vivències com a jugador sinó també com a directiu del club. De nou partirem la xerrada en 3 parts tot i que, vist la memòria de Daniel Rius, no descarto una nova entrevista en el futur per ampliar més detalls de la història de la nostra entitat.

  + Enllaç a la segona part de l'entrevista

         + Enllaç a la tercera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

Amposta, 31 de desembre de 2013, prop del Pont penjant sobre el riu Ebre

[F. Torta] M’he apropat al domicili de Daniel Rius Guarch, just al costat del pont penjant, el qual ha estat vinculat al Club Escacs Amposta des de la fundació perquè es l’emblema o segell de l’entitat.

Bona tarda Daniel, gràcies per rebre’m l’últim dia de l’any. Se que has estat molt vinculat al club i durant molt temps, pel què voldria preguntar-te sobre la historia del nostra entitat i totes aquelles anècdotes rellevants que hagis viscut jugant a escacs.

[Daniel Rius] Gràcies a tu per apropar-te. A veure que et puc explicar.

[T] Com vas aprendre a jugar a escacs? I quan vas arribar al club?

[D. Rius] Amb 11 o 12 anys (1970-1971) jugava a les dames al Sindicat amb el meu tio Joan Salvadó Garcia. Com que se’m donava bé el meu tiet Tomàs, el barber del Grao, me’n va ensenyar. Més tard, amb 12 o 13 anys anava al bar de Fidel a veure jugar i, al cap de poc, vaig començar a jugar a escacs allí mateix amb el meu amic Salvador Callau.

Crec que a partir de 1972 o 1973 vaig començar a jugar amb el Club Ajedrez Amposta, inclús al primer equip. De fet, donat que Eloi Toldà i Salvador Callau eren més grans que jo, vaig ser el jugador més jove de l’equip durant força temps fins que cinc o sis anys més tard arribarien al club José Luís Alucha i Joan Machado. Vaig anar aprenent i ben aviat vaig destacar; de fet tinc una fotografia, de 1973, en la que m’entreguen el trofeu com a 3r classificat del campionat Social, i en el qual José Balagué (Calçones) i Eloi Toldà van quedar per davant meu.

El 1975, quan estudiava a Barcelona, Salvador Callau i jo ens apropàvem al Club d’Escacs Vulcà, el millor equip d’Espanya d’aquell moment. Allí jugàvem i també podíem veure partides d’alguns des jugadors més bons del país com ara Martín, Vehí, Ayza, Nieto, etc.

Estant a Barcelona vaig poder jugar alguns campionats individuals, si bé era difícil ja que estaven organitzats d’una manera complicada perquè les seus eren en diferents llocs i t’havies d’espavilar agafant trens i autobusos per arribar-hi.

A finals dels anys setanta principis dels vuitanta, ja a Amposta, vaig formar part de les juntes del club però també vaig integrar-me a la Delegació Territorial de Tarragona d’Escacs. De fet, vaig presentar-me fent equip amb l’Antón Atseries (de Vilaseca) i el Josep Maria Calbet (de Valls) i vam guanyar les eleccions front a la candidatura proposada pels equips de Tarragona i Reus. L’Atseries seria el president, el Josep Ma. Calbet el vicepresident i jo el secretari. No deixa de ser remarcable que la unió Valls - Vilaseca - Terres de l’Ebre va aconseguir la presidència de la Delegació Territorial, i va influir-hi que un parell d’anys abans jo havia impulsat la unió del clubs d’escacs Baix Ebre – Montsià (en la qual s’hi van aplegar tots els clubs de la zona menys el Tortosa), ja que va ser precisament aquesta unió la que va decantar la balança en les eleccions. Malauradament el Josep Maria Calbet sofriria un accident mortal amb el cotxe i l’Antón Atseries i jo vam promoure i organitzar l’Obert de Tarragona “Memorial Calbet”.

[T] En quina categoria jugava l’Amposta?

[D. Rius] El Club Ajedrez Amposta sempre va jugar a Primera Provincial. Per sobre de nosaltres estaven el Tortosa, el Reus i el Tarragona, que jugaven a Segona o Primera Divisió. Però la temporada 1979/80 vam assolir el sotscampionat de provincial i, tot i que aquest segon lloc no va significar l’ascens, aquesta excel·lent classificació no va ser casualitat, sinó fruit d’un canvi en la manera de portar el club. L’any 1979 va haver-hi renovació de la junta directiva del Club Ajedrez Amposta en la que jo vaig ser-ne vicepresident, Secundino Serret el president i, si no ho recordo malament, Pere Adan el secretari i José Luís Alucha vocal. Des de dintre la junta vam canviar la dinàmica i la filosofia del club, impulsant els jugadors joves, i precisament els jugadors joves van ser la clau perquè aquell any 1980 el Club Ajedrez Amposta assolís el sotscampionat. Aquests jugadors joves van ser Joan Machado, José Luís Alucha, Salvador Callau, Pere Adan, Pedro Torres...

Però aquest canvi de dinàmica, malauradament, va provocar un xoc generacional amb els veterans del club.

Equip del G.E.A., campió de 3a provincial 1981-82

[T] I per què aquest xoc?

[D. Rius] Doncs perquè la filosofia de treure jugadors joves no era la pròpia del Club Ajedrez Amposta. Recordo com els acaparaven sempre els primers taulers i no deixaven pas als més joves. Jo encara vaig poder jugar moltes rondes als per equips, però al meu amic Salvador Callau no el ficaven pràcticament mai a l’equip.

Foto d'equip del G.E.A. als baixos del carrer Valladolid - 1982/83

Va ser així com, l’any 1981, els cinc joves que t’he citat i jo mateix vam decidir abandonar el club i fundar-ne un de nou, el Grup Escacs Amposta. Allí el meu principal objectiu va ser formar joves jugadors, com van ser els Matamoros, els Bayerri, José Luís Ferré Merín, Joan Enric Ferré, ... I en dos anys vam pujar l’equip a Primera Provincial! Això demostrava que fent escola es podia fer equip.

I com era inevitable, el Grup Escacs Amposta es va enfrontar al Club Ajedrez Amposta. Sinó m’erro amb algun nom encara recordo els jugadors d’aquell matx, amb la tensió flotant en l’ambient, que es va disputar al bar de Fidel:

CLUB AJEDREZ AMPOSTA			4 - 6	GRUP ESCACS AMPOSTA
1	El “tio” Royo (de l’Ampolla)	[b]	0 – 1	[n]	Joan Machado	1
2	Eloi Cid (de la Sénia)	[n]	0 – 1	[b]	Pere Adan	2
3	Felip Luna	[b]	1 – 0	[n]	Pedro Torres	3
4	Moraleda (de la Sénia)	[n]	0 – 1	[b]	Daniel Rius	4
5	Secundino Serret	[b]	0 – 1	[n]	José Luís Alucha	5
6	Pepito Urquizú	[n]	½ – ½	[b]	Xavier Bayerri	6
7	Verge (de la Sénia)	[b]	0 – 1	[n]	José Luís Piñol	7
8	Parrot	[n]	1 – 0	[b]	Joanen Ferré	8
9	Fidel Font	[b]	1 – 0	[n]	José Luís Ferré Merin	9
10	Jesús Royo (de la Galera)	[n]	½ – ½	[b]	Miguel Bayerri	10

I després d’aquest matx van ser evidents dues circumstàncies: apostar per la gent jove era el correcte i que no tenia sentit que a Amposta hi haguessin dos clubs. Però per unir-nos de nou el Club Ajedrez Amposta havia de canviar la seva filosofia i modernitzar-se. Per aquesta raó, després de reunir-nos i negociar-ho, el 1984 es van fusionar els dos equips. Es va canviar “ajedrez” per  “escacs” però es va mantenir l’antiguitat del club original. I va ser així com el club va passar a denominar-se Club Escacs Amposta.

Van haver-hi companys del Grup Escacs Amposta que no van estar totalment d’acord amb la fusió. Això obstant, era molt necessari per al GEA perquè teníem molts juvenils i patíem molt en els desplaçaments per manca de vehicles. A més, amb la unió van tornar dos jugadors molt importants per l’Amposta, que eren contraris a la divisió i no van fer fitxa amb cap dels dos equips, com eren José Balagué “Calçones” i Antonio Vicente. A nivell personal també he d’afegir que a partir de 1984 vaig dedicar-me més a jugar i no tant a ser directiu del club.

En la temporada de la fusió, amb dos equips a Primera Provincial, no ens va anar massa bé i no vam fer una bona campanya. Però l’any següent, quan estàvem més coordinats, vam aconseguir ser subcampions provincials de Primera, amb 6 juvenils! De primer tauler de l’Amposta jugava Antonio Vicente, de segon José Balagué i jo de tercer, que tot i ser preferent el reglament de la competició et permetia col·locar els jugadors en l’ordre que volies. De quart ja estava Pere Adan i els juvenils eren Jesús Royo, Xavier Garcia, Joan Enric Ferré, Xavi i Miquel Bayerri i David Miralles.

 Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80 contra el Vila-seca

[Antonio Vicente, José Balagué, Daniel Rius, cadira buida, Salvador Callau i Pedro Torres;

dret, al fons, José Urquizú]

 Malgrat Pere Adan i jo  vam guanyar moltes partides, molts matx es guanyaven pel darrera, ja que Antonio i Balagué tenien partides molt dures davant.

Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80

[Xavi Bayerri i Jesús Royo]

L’any 1986 el Club Escacs Amposta va canviar de seu i va anar a jugar al Casino Recreatiu. Estant allí el club va pujar a 2a Divisió Catalana per primera vegada en la historia del club, guanyant contra el Capablanca de Tarragona, que venia invicte, amb un contundent 6 a 0. Recordo que jo vaig guanyar a un fort jugador tarragoní, Fernández.

Van ser uns grans anys, possiblement l’època daurada del Club Escacs Amposta com equip, ja que l’Amposta va arribar a ser el tercer equip més important de la província, només per darrera del Tarragona i el Reus.

Matx del per equips al Casino a mitjans dels 80

[Joanen Ferré i Miquel Bayerri]

A mitjans dels anys 90 el club va deixar el Casino i va anar al baixos de la Fila, però jo ja no jugava tant. I quan es va canviar la Fila per la Biblioteca, l’espai on actualment es fan classes, jo ja no vaig jugar-hi.

Campionat per equips / Lliga Catalana 2014 [RECTIFICAT]

APARELLAMENTS RECTIFICATS

veure les modificacions en aquest "enllaç"

Ahir va sortir la circular TGN 26/2013 amb els grups i aparellaments de la Lliga Catalana 2014 per a les comarques de Tarragona.

Després de l'ascens de la temporada anterior, el Club Escacs Amposta jugarà al grup II de segona provincial, coincidint amb els clubs de:

Segona II Tarragona 1 Amposta 2 Vilaseca B 3 Reus Ploms 4 Jesús Catalonia 5 Peó Vuit B 6 Escola d'Escacs Salou B 7 Cambrils B 8 Once Reus (l'equip de la ONCE de Reus sempre juga a casa)

I les rondes previstes són les següents:


  Ronda Data Aparellaments
1 26/01/2014   1-8 2-7 3-6 4-5
2   02/02/2014   8-5 6-4 7-3 1-2
3   09/02/2014   2-8 3-1 4-7 5-6
4   16/02/2014   8-6 7-5 1-4 2-3
5   23/02/2014  3-8 4-2 5-1 6-7
6   02/03/2014   8-7 1-6 2-5 3-4
7   09/03/2014   4-8 5-3 6-2 7-1

Pel que els aparellaments del Club Escacs Amposta seran el següents:

  Ronda 1 - 26/01/2014 ;    Amposta - Once Reus (es jugarà a Reus)

  Ronda 2 - 02/02/2014 ;    Amposta - Vilaseca B

  Ronda 3 - 09/02/2014 ;   Reus Ploms - Amposta

Ronda 4 - 16/02/2014 ;   Amposta - Jesús Catalonia

  Ronda 5 - 23/02/2014 ;    Peó Vuit B - Amposta

  Ronda 6 - 02/03/2014 ;    Amposta - Escola Escacs Salou B

Ronda 7 - 09/03/2014 ;    Cambrils B - Amposta

Seran partides de 6 taulers, i els enfrontaments a priori no han estat favorables donat que es jugaran 4 rondes fora d'Amposta (contra l'ONCE es jugarà com a local però al seu local de Reus). Com sempre es preveu un campionat per equips complicat, però el Club Escacs Amposta l'enfronta amb tota la il·lusió i determinació.