La següent entrevista ve a recollir una xerrada de dues hores a casa del Sr. Toldà així com un seguit de converses esporàdiques amb anècdotes i records del Club Ajedrez Amposta i les vivències més recents del Club Escacs Amposta. Amb aquesta entrevista cobrirem una altra etapa de la història dels escacs a la nostra ciutat. Si tot va bé, en restaran al menys tres més per cobrir correctament les fases o etapes del Club al llarg dels seus 65 anys d'història fins a dia d'avui.
+ Enllaç a la segona part de l'entrevista
+ Enllaç a la segona part de l'entrevista
+ Enllaç a la tercera part de l'entrevista
___________________________________________________________________________________
Amposta, 26 de novembre de 2013, prop de Favaret
[F. Torta] M’he desplaçat a la casa d’Eloi Toldà Andreu, als peus del Montsianell, actualment un dels jugadors amb més solera del Club Escacs Amposta. Aprofitaré per preguntar-li sobre la historia del nostre club i les seves vivències jugant a escacs. Bona tarda Eloi, gràcies per rebre’m.
[Eloi
Toldà] Gràcies a tu per venir.
[T] Sobre els escacs... quan vas aprendre a jugar-hi?
[E.
Toldà] Als deu anys. El meu pare va ser qui me’n va ensenyar. Ell no jugava pas
al club però si que sabia els moviments; suposo que en va aprendre a la mili. A
Reis em van regalar un joc de peces i vam jugar fins que, ben aviat, vaig
començar a saber-ne i el guanyava.
El
Sr. Paco Antó, veí del carrer on vivia, si que era soci del club, un dels
fundadors de fet, i me’n va ensenyar molt a jugar. Recordo que me va ensenyar
el “mat del pastor”, que me’l va fer tres vegades seguides i fins que vaig
començar a entendre’l i el vaig poder evitar. A més a més me va ensenyar
conceptes d’obertures, els escac mat bàsics, però al poc temps també el
guanyava.
[T] Quin any vas començar a jugar al Club
Ajedrez Amposta?
[E.
Toldà] Es podria dir que he format part del club d’escacs en tres etapes. La
primera quan vaig començar, la segona a mitjans dels anys noranta quan el club
estava a la Unió
Filharmònica i vaig tornar a jugar, i la tercera en aquesta
que ens trobem ara.
Quan
tenia 15 o 16 anys jugava molt amb el meu amic de col·legi, en Grau. Però als
17 o 18 anys, sobre el 1968 o 1969, ens vam assabentar que es jugava al bar de
Fidel i vam començar a anar allí a jugar.
Tan Grau com jo ens vam fer socis del Club i vam participar en diferents competicions, com el social, el “torneo primavera”, o el “torneo de navidad”, de manera que als 20 anys vaig assolir un bon nivell i vaig arribar a guanyar oficiosament tres campionats socials.
Tan Grau com jo ens vam fer socis del Club i vam participar en diferents competicions, com el social, el “torneo primavera”, o el “torneo de navidad”, de manera que als 20 anys vaig assolir un bon nivell i vaig arribar a guanyar oficiosament tres campionats socials.
[T] Guanyar oficiosament?
[E.
Toldà] Si, és una mica complicat d’entendre, però es que en aquells temps la
dinàmica del club era una mica rebuscada i molt diferent a la manera de tractar
als joves jugadors respecte avui en dia. Els fundadors sentien el club com a
propi perquè ells l'havien creat i n’havien organitzat les activitats durant
tots aquells anys; eren una colla d’amics que tenien el club per gaudir entre
ells de la seva afició preferida.
I
és clar, aquell plantejament va xocar de front amb la nova gent que va anar
pujant i que cada vegada en sabien més i que, per desgràcia per a ells, els van
començar a guanyar. De resultes d’això la gent més gran del club no donava partides
als més joves i, en conseqüència, no t’ajudaven a prosperar ni a millorar.
Val
a dir que hi havia excepcions. Qui sempre ens va oferir partida va ser José
Balagué; també Julio Rams i el seu amic Cisco (el conserge de l’Institut) jugaven
amb tu si els ho demanaves. Però com t’he explicat, els altres jugadors quan
començaves a despuntar i els guanyaves, declinaven jugar amb tu.
Amb
aquesta dinàmica era molt complicat millorar el teu joc i per aquesta raó els
que vam anar pujant ho vam fer perquè jugàvem amb un company que aprenia al
mateix temps que nosaltres. Jo jugava amb Grau, Daniel Rius amb Salvador
Callau, Joan Machado amb José Luís Alucha... D’aquesta manera pujava una
parella de jugadors, però perquè s’espavilaven ells, no pas perquè hi hagués
una promoció des de dintre del club.
Va
arribar un moment que el Club Ajedrez Amposta s’havia incrustat en ell mateix i
era impossible prosperar. L’ordre de forces per als campionats de festes no es
feia pel nivell de cada jugador, sinó que es jugava per ordre d’antiguitat o
per influència dels més veterans, fet que tallava les ales a qualsevol nou
jugador. I el pitjor es que a vegades et feien alguna malifeta; recordo que en
més d’una ocasió li van dir a Callau que pugés a jugar (vivia als Muntells!)
perquè faltava un jugador però quan arribava li deien que no podia competir ja
que si que havia pogut venir un dels veterans. A mi també me van fer rabiar de
valent alguna que altra vegada.
[T] I en les competicions oficials?
[E.
Toldà] Bé, quan jo vaig entrar al club l’Amposta no participava en competicions
federades. De fet, la primera fitxa federativa que vaig tenir no va ser amb
l’Amposta sinó amb l’Ulldecona. El president del club d’escacs Ulldecona era
familiar meu i vaig jugar un any amb ells. Recordo que a casa jugava de primer
tauler (amb blanques) i quan jugàvem fora ho feia de segon tauler (també amb
blanques), perquè l’altre company era molt bon jugador amb negres. En aquells
temps es podien ubicar els jugadors com els clubs volien, ja que no hi havia
ELO. L’any següent, a principis dels anys 70, l’Amposta es va federar i vaig
venir a jugar amb el club de la meva ciutat.
Ja
amb l’Amposta, l’any 1976 vaig jugar l’individual de Tarragona i vaig quedar
campió del campionat de 2a provincial, un dels meus millors èxits com a jugador
d’escacs.
Tot
i això, uns anys després veient que amb la dinàmica del club era complicat
millorar, i que me van sorgir nous reptes en altres esports, vaig deixar de
jugar a escacs. I just a l’any següent de jo deixar-ho es va fundar el Grup
Escacs Amposta...
[Event "Social 2000/2001"]
[Site "Amposta"]
[Date "2000.10.14"]
[Round "2"]
[White "Toldà, Eloi"]
[Black "Adan, Pere"]
[Result "1-0"]
[WhiteElo "-"]
[BlackElo "-"]
[PlyCount "103"]
[EventDate "2000.10.14"]
[TimeControl "-"]
1. Nf3 {(A05 - Obertura Reti)} d5 2. g3 c5 3. Bg2 Nc6 4. O-O Nf6 5. d3 g6 6. b3 Bg7 7. Bb2 O-O 8. c4 e6 9. Nbd2 b6 10. Rb1 Bb7 11. a3 Qc7 12. b4 dxc4 13. Nxc4 b5 14. Ncd2 cxb4 15.axb4 Qe7 16. Qb3 Nd5 17. Bxg7 Kxg7 18. Qb2+ e5 19. Rfc1 Ndxb4 20. Nxe5 Qxe5 21.Qxe5+ Nxe5 22. Bxb7 Rab8 23. Rxb4 Rxb7 24. Rc5 Re7 25. Rcxb5 Nc6 26. Re4 Rd7 27. Nb3 Ne7 28. Nc5 Rc7 29. Rc4 Rfc8 30. Rb7 Rxc5 31. Rxc5 Rxc5 32. Rxe7 a5 33.Kg2 Kf6 34. Re4 Rb5 35. Kf3 Rh5 36. h4 Rb5 37. Ke3 h6 38. Kd2 Rb2+ 39. Kc3 Ra2 40. Kb3 Ra1 41. Kb2 Rf1 42. f3 Rg1 43. g4 Rh1 44. g5+ hxg5 45. hxg5+ Kxg5 46.Re5+ Kf6 47. Re4 Rh5 48. Kb3 Rc5 49. Ka4 g5 50. Rc4 Re5 51. e4 Ke6 52. d4
1-0
[T] Aquest és un dels temes sobre el que volia
preguntar-te. Se que a principis dels anys vuitanta hi ha haver una escissió al
Club de Ajedrez Amposta, i els joves ampostins que jugaven a escacs van marxar
i van fundar un nou equip, el Grup Escacs Amposta. Que me’n podries dir
d’aquella separació?
[E.
Toldà] Doncs l’escissió jo la vaig entendre perfectament. Com t’he explicat
l’actitud dels més veterans no era positiva per als nous jugadors. Els joves
demanaven pas en l'equip i volien renovar i actualitzar la manera de gestionar
el club, per fer-lo més just amb el nivell de cada jugador, propostes amb les
que jo estava totalment d’acord. La separació va acabar sent inevitable i la
formació del G.E.A. la va capitanejar Daniel Rius.
Vaig
fer-me soci del G.E.A. i potser vaig jugar algun campionat per equips a festes
majors, però poca cosa més, perquè estava ficat de ple amb el futbol sala. La
situació era estrambòtica, ja que el Club Ajedrez Amposta no tenia molts
jugadors i per exemple Fidel i Luna -que feia temps que no jugaven- van tornar
a fer fitxa amb ells (inclús van fitxar jugadors de fora), i el Grup Escacs
Amposta va anar pujant categories fins que els dos clubs van coincidir en la
mateixa i van enfrontar-se. I, evidentment, el G.E.A. va guanyar el
matx.
Sobre
la fusió posterior no puc dir massa cosa, perquè jo ja no la vaig viure. Se que
el club va estar al Casino i poca cosa més. Anys més tard, al desembre de 1994,
vaig tornar al Club Escacs Amposta quan ja estava a la Fila.
[T] I que recordes d’aquesta etapa a la Fila ?
[E.
Toldà] De la meva segona etapa em quedo amb les partides del per equips quan
l’Amposta va estar a 2a Catalana, perquè tots vam tenir partides molt bones ja
que vam competir contra equips molt potents. També tinc molt bon record dels
campionats socials, en els que després de recuperar la forma (vaig estar molts
d’anys sense jugar) vaig arribar a ser-ne campió en tres ocasions: els anys
1998, 2000 i 2003, i d'un monogràfic de la defensa francesa al 2006.
Però
els moments més intensos van ser al per equips. Val a dir que a 2a Catalana
l’Amposta jugava per mantenir la categoria; potser es podria haver fet més,
però a molts jugadors veterans (els joves de la primera etapa) se’ls feia costa
amunt desplaçar-se cap a Barcelona els diumenges pel matí. Però, com ja t’he
explicat, tinc un gran record de les partides que vaig jugar aquells anys, ja
que vam tenir l’ocasió de competir contra jugadors de molt de nivell, amb 100 o
150 punts d’ELO superior a nosaltres.
Finalment
l’Amposta va baixar i es va topar amb l’ascens de l’equip filial, fet que va
portar molts problemes perquè s’havien de fer dos equips de 10 taulers i hi
havia setmanes que feien falta jugadors a tots dos equips. Aquell any vaig
jugar de manera puntual perquè tornava a entrenar a futbol sala i, per raons
que desconec, el club va anar perdent jugadors i es va acabar sense competir al
per equips i sense jugar al club. Després de gairebé 60 anys de partides
d’escacs a Amposta el club va deixar de tenir activitat.
I
ara estic en aquesta tercera etapa, l’actual, en la que m’agrada participar per
donar suport a la iniciativa i il·lusió de fer coses per al Club. Sempre m’ha
encoratjat veure gent jove amb empenta per tirar endavant un projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada