Entrevista al jugador d'escacs i expresident del club Pepito Urquizú (primera part)

He tingut el plaer de poder fer una altra entrevista per tal de recollir la història i sobretot les vivències del Club Escacs Amposta. Malgrat ja fa molt temps que està inactiu del club, el Sr. Pepito Urquizú encara recorda amb alegria i un somriure moltes anècdotes del club i de tots els seus jugadors.

Voldria agrair als clients del bar "El Racó del Cicliste" d'Amposta la seva col·laboració per poder contactar amb el Sr. Urquizú, ja que allí hi va a fer el cafè moltes tardes.

Per tal de facilitar-ne la lectura s'ha dividit l'entrevista en dues parts.

+ Enllaç a la segona part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

Amposta, 4 d'agost de 2014, prop de l’Avinguda Catalunya,
a 100 metres del bar “El Racó del Cicliste”

[F. Torta] Si m’ho permet, quants anys té vostè? I durant quans anys va jugar amb l'Amposta?

[Pepito Urquizú] Ui! Molts d’anys noi! Vaig néixer el 20 de febrer de 1938, pel que ara tinc ja 76 anys. I amb l’Amposta vaig començar a jugar als 15 o 16 anys i vaig jugar amb el club fins als 55 anys.

[T] Sobre els escacs... quan vas aprendre a jugar-hi?

[P. Urquizú]  Vaig aprendre mirant les partides que es jugaven al Bar de Fidel. Amb 13 o 14 anys anava al bar a jugar a cartes amb els amics, i mirava els que jugaven a escacs amb estranyesa. I es que en veure’ls jo pensava... ¿Què és aquest joc tan estrany? Què fa aquesta gent tanta estona asseguda? No s’avorreixen d’estar tantes hores pensant?! I ho observava encuriosit fins que, a poc a poc, me van explicar com anava i finalment un dia vaig començar a jugar-hi. Sobre el 1955 o 1956, amb 17 o 18 anys, vaig fer-me soci del club i a continuació vaig fer-me la fitxa federativa. Vaig passar de no entendre res, a treure’m llicència federativa de tercera!

[T]  Sinó vaig errat, vostè va ser president durant els anys 70. Recorda qui van ser els presidents?

[P. Urquizú]  Vaig ser president durant 12 anys. Recordo com a president a Secundino Serret i, molt més tard, els germans Bayerri.

Però malgrat ser jo el president, el club el portàvem entre dos o tres persones, sobretot amb Fidel i Serret. Entre els tres fèiem pinya i ho tiràvem tot endavant, si bé s’ha de reconèixer que Fidel Font se’n cuidava de tot sense ser el president.

Jo sóc una generació posterior a la del “tio Rams” [Julio Rams, el primer president del Club Ajedrez Amposta]. De José Bausili, que va ser president després de Rams, gairebé no me’n recordo, ja que tots dos eren molt més grans que jo.

[T]  Quines seus del club d’escacs recordes?

[P. Urquizú] Bàsicament del Bar de Fidel, el primer lloc del club. Després vaig estar a l’etapa al Casino, on ja me vaig retirar, si bé sé que el club d’escacs després va anar a la Fila i que actualment està a la Lira Ampostina.

El Sr. Urquizú alçant un petit trofeu. Darrera d'ell, de dreta a esquerra,

els jugadors del club Eloi Toldà, Fidel Font, Secundino Serret i Daniel Rius

[T]  Quins campionats organitzava el club?

[P. Urquizú] El campionat Social, la copa de Nadal, la copa de Primavera, els matx de festes...

No vaig poder guanyar mai el campionat Social, però en una ocasió vaig estar a punt però me’l van robar! Secundino Serret i jo estàvem jugant sense rellotge i la partida es va allargar molt, massa. Jo tenia la partida guanyada, guanyadíssima, i aquell any havia vençut a tots els jugadors forts de l’Amposta, inclús a Balagué, i si aconseguia el punt en aquella partida era el campió social. Però clar, la partida s’havia allargat massa i David Almo, cambrer del Bar de Fidel, va agafar un got i una cullera i va cridar...

“A cada cop que doni! Feu una jugada!!”

I clar, jo no estava acostumat a jugar partides ràpides ni res similar, i a sobre tota la gent del bar va rodejar la nostra taula i va començar a parlar-ne... I jo, tot i tenir la partida més que guanyada, me vaig posar nerviós i... vaig perdre!

Per festes majors organitzàvem un triangular amb tres equips. Normalment érem l’Amposta, el Benicarló i el Tortosa, però també venien la Ràpita i l’Ulldecona.

Matx per equips per festes majors. El Sr. Pepito Urquizú

juga amb peces negres al segon tauler de la dreta.

  

[T]  I en el per equips? Contra qui jugaven?

[P. Urquizú]  En aquells temps l’Amposta jugava contra el Reus, el Valls, el Tarragona, el Tortosa... I jugàvem a 10 taulers.

[T]  I el campionat individual?

[P. Urquizú]  El campionat individual el jugaves quan volies pujar de categoria, i anàvem a l’Hospitalet, al Vendrell, ... Les partides començaven a les 9:00 i ens quedàvem allí a dinar, perquè les partides podien durar 5 hores. A vegades fins i tot s’aplaçaven i continuaven per la tarda.

Recordo una vegada que havia d’anar a jugar a Reus, a un lloc que es deia “SAFA”. I vaig agafar el cotxe i quan vaig arribar a Reus vaig començar a preguntar per la “SAFA”, i ningú sabia que era... Fins i tot vaig trobar una fàbrica que es deia “SAFA”, però clar, era diumenge i estava tancada... Finalment vaig aconseguir esbrinar que “SAFA” volia dir “Sagrada Família”, però clar, ja havia perdut la partida per temps...

A l’individual vaig pujar de tercera a segona categoria fàcilment, però de segona a primera me va costar bastant més, com a mínim dos anys. Però el que me va costar molt va ser pujar de primera a preferent... No hi havia manera! Per sort, José Balagué (el jugador al qual s’ha dedicat l’Open d’escacs que s’ha jugat recentment a Amposta) me va aconsellar i assessorar com afrontar les partides... Recordo que me deia “Pepito, tu tranquil. Tu estigues assegut i pensa les jugades i si te poses nerviós, aixecat i surt fora fins que tornis a estar tranquil. I després tornat a asseure i a pensar les jugades una altra vegada. Tu Pepito, tu tranquil...” I per fi vaig tenir sort i vaig encadenar diverses victòries i, en la partida definitiva, vaig aconseguir fer taules amb Falcó, del Tortosa, en una partida molt dura, i vaig aconseguir ascendir a preferent. Pensa que a l’individual jugaves amb gent de nivell, i que tothom buscava el mateix: pujar de categoria.

[T]  Durant aquells temps es van organitzar nombres simultànies amb grans jugadors. Recorda quins jugadors van venir? Cada quan les feien? Com ho organitzaven?

[P. Urquizú]  Recordo que van venir-ne uns quants: Arturo Pomar (tenia 24 anys quan vaig jugar-hi), Pepita Ferré, Juan Manuel Bellón, Orestes Rodríguez, ... 

El Sr. Urquizú (mig tapat per un espectador) en el

seu torn de de les simultànies amb el GM Arturo Pomar

Crec que per fer-los venir contactàvem amb ells mitjançant la Federació i acordàvem que vinguessin un dia de les festes majors. No teníem res marcat, i els fèiem venir quan li anava bé al club.

Les simultànies es jugàvem a la Plaça de l’Aube, just davant del Bar de Fidel i de casa meva en aquell temps.

El Sr. Urquizú al centre de la imatge participant en les

simultànies de la Pepita Ferré, campionat d'escacs d'Espanya