Entrevista al jugador d'escacs i expresident del club Pepito Urquizú (segona part)

Després de les  en les entrevistes amb el Sr. Felip Luna, amb l’Eloi Toldà i amb Daniel Rius, ara ha estat el torn del Sr. Urquizú. L'entrevista ve a recollir una xerrada d'una hora a casa seva, asseguts al menjador i acompanyats per la seva Sra. Manolita, que escoltava la conversa amb atenció i l'ajudava a recordar alguns noms que no li venien a la memòria. Agrair de nou la seva col·laboració.

+ Enllaç a la primera part de l'entrevista

___________________________________________________________________________________

[T]  Qui considera que han estat els millors jugadors del club?

[P. Urquizú]  Per a mi els millors de la primera generació de jugadors van ser Fidel Font, Julio Rams (si bé quasi no vaig coincidir perquè quan ell jugava jo n’aprenia), José Balagué, Felip Luna i Sisco Martínez  (bedel de l’Institut Laboral).

Altres que també eren bons, però no tant, eren José Bausili i un jugador que es deia Caro que feia unes grans combinacions, però no va jugar molt amb l’equip perquè va marxar a viure a França. Per darrera d’ells, tot i ser bons jugadors, estàvem jo i Secundino Serret.

De la següent generació van destacar Eloi Toldà i Daniel Rius, que van ser preferents més aviat que jo. Després d’ells vindrien Josep Machado i Pere Adán Chavarría.

Pensa que hi havia molts jugadors bons a Amposta, perquè al de Fidel ens hi passaven moltes hores jugant.

El Sr. Urquizú entregant un trofeu a Fidel Font 

[T]  Ara fa just una setmana es va organitzar el memorial José Balagué. Que en recorda d'ell?

[P. Urquizú]  José Balagué va ser una bona persona i un bon jugador d’escacs. Per mi va ser el millor jugador d’Amposta. Recordo que quan el club jugava al Casino ell jugada de 1r o 2n tauler, mentre que jo jugava de 4t o 5é.

Balagué me va assessorar molt (ja t’he explicat que me va ajudar a pujar a preferent), si bé vaig trigar molt a jugar una partida amb ell, o amb els que en sabien més, ja que no et podies asseure a competir-hi perquè et guanyaven molt ràpid. Havies de millorar molt com a jugador abans d’asseure’t a jugar-hi.

Al tauler de més a la dreta, el Sr. José Balagué jugant en unes

simultànies contra Pepita Ferrer, campionat d'escacs d'Espanya

[T]  Actualment els jugadors d’escacs disposen d’ordinadors i tota classe de llibres per aprendre escacs i millorar el seu joc. Quins mitjans disposaven en la seva època? I quines obertures jugava?

[P. Urquizú] Doncs tenia molts llibres i encara en conservo alguns [els agafa de la llibreria i me’ls ensenya]: «Teoría de finales de Torre», «Aperturas abiertas» de Ludek Pachman, «El ajedrez superior» de Tigran Petrosian i aquest llibre d’un jugador del que n’era i en sóc fan total: «Todas las partidas de Fischer”. En tenia més però en vaig donar a un noi d’Amposta que juga al Masdenverge, l’Anselm.

Bobby Fischer, campió mundial entre el 1972 i 1975 i, com per a molts

jugadors de la generació del Sr. Urquizú, màxim referent del món dels escacs

La veritat es que al començament de la partida i al mig joc me defensava però també patia. Ara bé, quan arribàvem al final era quan me sentia millor! Sempre he dit que veia millor els quadres buits que els plens!

En blanques jugava de rei (1. P4R o e4). I si me jugaven de rei jo, en negres, també jugava de rei (1. e4 e5). I vaig arribar a jugar el Gambit de Rei, si bé és una obertura complicada: si l’oponent no era massa experimentat el guanyaves ràpid, però si era bo... si era bo tocava patir! [el Sr. Urquizú se’n riu]

[T]  A principis dels anys vuitanta hi ha haver una escissió al Club de Ajedrez Amposta, i els joves ampostins que jugaven a escacs van marxar i van fundar un nou equip, el Grup Escacs Amposta. Què en recorda?

[P. Urquizú]  Doncs recordo que els joves van marxar i van fer nou club. Afortunadament al separació no va durar molt i al caps d’uns anys ens van tornar a unir.

[T]  Quin és el millor record o anècdota de tots aquests anys jugant a escacs?

[P. Urquizú]   De records en tinc molts. Recordo partides guanyades que vaig acabar perdent, i partides perdudes que vaig acabar guanyant. Recordo especialment una partida en negres al Vendrell, que me van jugar de dama i en 4 o 5 jugades ja estava perdut... però enlloc d’abandonar, vaig començar a jugar a l’atac, quasi d’una manera boja es podria dir i, al final, vaig guanyar!

També tinc molt bon record de la partida que vaig fer taules amb Falcó, amb la que vaig assolir l’ascens a la categoria de preferent.

Una cosa molt agradable que me ve a la memòria en relació al club són els desplaçaments. Recordo que portava el meu cotxe Citroën dos cavalls amb tres jugadors més, normalment dels joves com Pedro Torres i Pere Adán, més algun altre. Recordo que ja dintre al cotxe els deia: «Eics! Que farem avui??», i llavors cridàvem: «Avui a guanyar!!». Ens ho passàvem molt bé.

Finalment vaig deixar-me de jugar als escacs als 55 anys. Al club a hi havia joventut que jugava millor que jo i els dissabtes i els diumenges vaig dedicar-me a anar amb bicicleta. Però encara de quan en quan miro alguna cosa d’escacs. Tinc aquest tauler [m’assenyala un tauler que hi ha sobre la tauleta del menjador molt antic amb unes peces de fusta magnífiques] que me’l vaig comprar al mateix temps que els del club. Fidel se’n va encarregar de comprar-los i alguns dels socis en vam comprar un per a natros.

[T] Abans d’acabar, m’agradaria invitar-lo a un dels nostres actes de festes majors. El dia 11 d’agost, dilluns, a la Plaça del Poador organitzem el clàssic campionat de ràpides, voldria venir per fer la primera jugada del torneig? (fent un símil amb el futbol, quan es fa el servei inicial)

[P. Urquizú]   Hi tant, allí hi seré. M’ho apuntaré ara al calendari per què no se’m passi. Abans vivia a la Plaça de l’Aube, just al costat del club, i a l’estiu la meva dona Manolita podia sentir-me parlar amb els altres companys des del pis, així que serà com tornar a casa.

El Sr. Pepito Urquizú rebent la placa d'agraïment i homenatge a la seva dedicació i trajectòria 
en el Club Escacs Amposta el dia del campionat de ràpides d'escacs per festes majors d'agost de 2014 

[T] Doncs aquí acaba l’entrevista. Moltes gràcies per rebre’m.

[P. Urquizú]   Gràcies a tu per la visita i molta sort amb el club.