Crònica de la Copa Tarragona 2018 a Gandesa
Per Josep Sánchez Mayor
El dia escollit per disputar la prèvia de la Copa Catalana, el 7 de gener, va coincidir amb un dels més freds a Gandesa (Terra Alta), sobretot a primera hora del matí, quan la gent va haver d'abrigar-se de valent per afrontar les partides. Com que jo vaig pujar a última hora del matí per incorporar-me al torn de tarda, la temperatura del local de joc estava més caldejada: el fred havia minvat i el fragor de les partides havien augmentat la temperatura de l'ambient.
En acabar la quarta ronda i última del matí, tots els nostres equips havien lluitat de valent i mantenien intactes les opcions per classificar-se per la final de la Copa Catalana. Això es va manifestar amb l'ambient optimista que es va viure en el dinar en el mateix bar del local de joc, on les pizzes i els plats combinats feien les delícies de tothom.
Com es habitual en aquestes competicions, dinar de germanor entre tots els integrants dels diferents equips ampostins
Tot i encara la bona predisposició i els ànims en què vam afrontar el matx, l'equip reusenc va acabar amb la nostra imbatibilitat per la mínima 2½ - 1½ , després de tenir opcions de l'empat a 2 en la darrera partida de David Miralles, que va tenir la victòria a la mà i que només pels destrets de temps va haver de conformar-se amb les taules.
Els equips C i D anaven fent la seva feina sabent-se classificats i el B després de fer els deures, si guanyava en l'última ronda tenia moltíssimes possibilitats de classificar-se.
Com anava dient, el primer equip va perdre la imbatibilitat, però no la il·lusió ni la confiança. Necessitàvem mínim un punt i mig per tindre opcions de classificació final. Amb dos punts, es podia dir que aquesta era un fet. Però s'havia de lluitar en el últim assalt i aquí la sort tampoc ens va acompanyar en el sorteig: el Valls "A1" (també de Primera Divisió) ens esperava i necessitava un mínim de dos punts per quedar campió absolut de la Copa Tarragona.
Aquí un se'n va recordar del Felipe II quan va dir aquella màxima de què "fuimos a luchar contra los ingleses, i no contra las tempestades...", i així els Esplugas, Fernández, Rodríguez i Panella se'n van emportar els quatre punts, i de pas el Campionat, tot i lluitar de valent fins a la darrera partida. El nostre equip va estar a l'altura sense regalar res, i no fa justícia el resultat final a la lluita i a l’alt nivell demostrat en les quatre partides de l’equip en la darrera ronda.
Amposta jugant contra el Valls A2, a la ronda 4
Amposta B - Torredembarra, ronda 4
Amposta D - La Ràpita, ronda 4
Al no haver puntuat ni un sol punt vam caure de la classificació del quart fins a l'onze lloc, que no fa justícia al paper de grans animadors d'un campionat en què el nostre equip, permeteu-me emfatitzar-ho de nou, va donar la cara fins al final.
L'equip B, tot i perdre en l'última ronda per 3 a 1 amb el Valls “A2”, va aconseguir la classificació, donant-se la circumstància d'haver acabat amb els mateixos punts (14½) que el primer equip.
Fent un resum, i ampliant la mirada a tot el conjunt dels equips (i evitant entrar en individualismes) podem adonar-nos que, vist la classificació final, l'èxit ha acompanyat a l'Amposta en l'àmbit de resultats, organització i entusiasme, que s’ha traduït en la classificació de tres dels quatre equips presentats i que ens representaran en la Final de la Copa Catalana: el B a primera territorial i el C i el D a tercera territorial.
El futur de la nostra entitat està ben representada pels xiquets que estan pujant dia a dia, i en un temps no molt llunyà es recolliran els fruits que engrandiran la nostra entitat per orgull de la nostra població.
Amunt Amposta!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada