UE Cambrils 4½ - CE Amposta 5½
Per Josep Sanchez Mayor
Les previsions del temps per diumenge indicaven ventades. Els pronòstics es van complir i en quatre bufades l'equip es va plantar a Cambrils.
La primera jornada de la Lliga no podia començar amb menys emoció. Dos dels equips que pel seu potencial el seu repte és mantenir la categoria s'enfrontaven en les primeres de canvi. Un cop vist el nivell de tots els equips participants estava clar que era un partit clau per les aspiracions de tots dos: en el que perdés ho tindria molt pelut per salvar-se.
Tot i que les forces eren bastant igualades, hi havia alguna cosa en el nostre equip que marcava diferencies respecte a la passada temporada. La il·lusió i compromís de l'equip feia que la motivació fos superior, i aquell vent que ens empentava des de sortir de casa, simulava un cop d'aire fresc en les nostres il·lusions.
Nova sala de joc de la UE Cambrils, al Casal Municipal de la Gent Gran
El matx va ser molt igualat i, tal com reflecteix el resultat, qualsevol detall podia decantar la balança. A mesura que es resolien les partides, creixia l'expectació i es guanyava en emoció. Hi havia molt en joc i ni ens podia tremolar el pols, ni podíem relaxar-nos. I en aquells moments de màxima tensió, des d'un extrem de la sala, va sonar la corneta del 7è de cavalleria disfressada de mòbil que portava amagat el Jaume Torres. Aquella "música", que normalment és empipadora, va servir per esperonar-nos i clavar-nos en la cadira, i com bon elixir, ens va refrescar com l'aire que ens va acompanyar en el viatge.
A partir d'aquí les forces del Cambrils es van debilitar davant la nostra empenta, i només un ensurt podia capgirar el que es veia previsible per les nostres aspiracions.
Al final, després de molts nervis per assegurar l'avantatge en les partides que teníem millor, la victòria va ser un fet, per un ajustadíssim 4½ a 5½ (més ja no pot ser), amb la joia dels nostres jugadors que sabien de la importància del resultat.
Encara haurem de gaudir de grans moments en aquesta Lliga, en què la tensió i l'emoció estan assegurades, però vam donar un important pas endavant per mantenir les nostres aspiracions. I ara el que més importa és que vam començar en bon peu, i això és d'agrair!
Aquesta setmana rebem al Peó Vuit, duel emblemàtic on els de Roquetes vindran a "pescar" a la vora del riu el que van perdre en el seu enfrontament amb la Lira Vendrellenca. Ens farem amb unes canyes més llargues, perquè es desanimin i vagin a pescar a un altre lloc. Aquí a casa nostra la pesca esta vedada…
Abans d'acabar aquesta crònica, cal fer esment de la gran victòria de l'Equip "B" davant un dels aspirants per l'ascens, l'Ateneu Duesaigües, un dels dos millors equips de la categoria, que es van donar un fort cop de nassos contra un equip que aportava fins a quatre jugadors sub16, que es van comportar com autèntics veterans i van donar una lliçó (inclús als del primer equip d’Amposta) que difícilment s'oblidarà. Bravo per aquest equip entusiasta que ja està començant a donar els primers fruits!!
Matx Amposta B - Ateneu Duesaigües
Partides del matx UE Cambrils - CE Amposta:
- Michel Accensi. Derrota. Partida difícil en negres davant un rival d'entitat com és el Pedro Zurano (Elo 2.421 i MF), que amb la pressió del blanc de mica en mica anat cedint i, tot i la resistència final, s’ha vist obligat a abandonar.
- David Miralles. Taules. Partida molt sòlida per part de David, que en millor posició ha consultat les taules proposades per un rival, que en els últims tres anys havia comptat les seves participacions en victòries. En aquell moment, les partides de Joanen i Abarca semblaven guanyades, i el matx pintava favorable, pel què es van acceptar.
- Josep Chavarria. Victòria. Gran partida d'un Chavarria pletòric, que després d'aguantar bé la pressió d'un rival molt agressiu treu fum combinant de forma magistral amb entrega de peces inclosa, en un moment delicat del matx on el marcador reflectia un 3½ a 4½ favorable, però amb la partida de Rius amb molt mala pinta i on una senzilla errada podia girar la sort del partit. Al final es va imposar amb autoritat i la victòria de l'equip es va consumar.
- Joanen Ferre. Victòria. Des de el principi, la millor disposició de les seves peces van guanyant en superioritat a mesura que avança la partida, i en un moment donat fa un remat inapel·lable. Tot un mestre. El primer punt és al sac i dóna ànims a l'equip.
- Eloi Tolda. Victòria. Partida amb molta pressió que Eloi aguanta com un "Jabato", davant un rival amb l'empenta d'un toro, que ja exhaust de forces permet que Eloi tregui l'espasa i entri a matar sense contemplacions. Bravo pel "matador" d'Eloi que mereixia les dues orelles i la cua.
- Agustí Luna. Taules. Això ja no és notícia. El "tauler" de l'equip un cop més va fer una partida sense fissures, amb total control de l'espai i de les forces, mantenint la serenitat que el caracteritza i firmant mig punt que en aquell moment beneficiava a l'equip.
- Xavier Abarca. Derrota. Una de les partides que es van girar de forma sorprenent. Dos peons passats semblaven decidir una partida que era favorable, però en els escacs a vegades les matemàtiques és converteixen en geometria, i el rival complicant la posició treu cera Polish per emportar-se el punt, davant el nostre desencant.
- Pedro Torres. Taules. Partida dinàmica en què el gran dels Torres que tenim, va per totes. Amb la seva empenta guanya qualitat, i quan semblava que el camí a la victòria era ben pla, una imprecisió permet al rival arribar a un final d'alfils de diferent color que aconsegueix entaular a pesar de la inferioritat.
- Daniel Rius. Derrota. Partida super dinàmica del nostre capità, entregant primer una torre i no van "picar", després un cavall i aquí l'altre va dir: " el cavall no me’l menjo però ara la torre sí...", i tot així, la partida encara semblava tenir possibilitats, però els comptes no sortien amb aquell "Montoro" que, amb paciència, confiava recaptar el punt. En Dani, al veure el matx decidit, va abandonar per goig del recaptador de torn.
- Jaume Torres. Victòria. Un altre demostració del bon nivell de joc que travessa el nostre campió Social. Partida dinàmica amb molta energia que el Jaume va saber llegir des del principi i que, quan va intuir el perill de girar-se alguna partida posant en risc la sort del matx, va treure la corneta que portava i tocant una "generala" va remoure els fonaments del local amb l'estupor dels amics cambrilencs. Després d'enfundar la corneta, va seguir a lo seu i sense parpelleja va fulminar a un rival estupefacte. Jaume, la setmana vinent el mòbil a casa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada