Crònica de la ronda 6: Santa Coloma de Queralt 8 - 2 Amposta

SANTA COLOMA DE QUERALT 8 - 2 AMPOSTA
Per Josep Sánchez Mayor

Hi ha dies que val la pena matinar i aquest era un d'ells. L'excursió a Santa Coloma de Queralt bé valia la pena. El viatge tenia un munt d'al·licients: el trajecte cap al nord de la comarca de la Conca de Barberà és molt agraït pels paisatges i si la música del cotxe acompanya, per llarg que sigui el camí, acaba fent-se curt.

Un al·licient molt important era donar la sorpresa i treure almenys mig punt per garantir la permanència, objectiu possible davant un equip que encara que podia demostrar fortalesa en els cinc primers taulers, en els cinc últims acostumen a donar facilitats.

Després hi havia els al·licients gastronòmics. En la cansaladeria del poble -situada en els porxos de la Plaça Major- fan unes de les millors llonganisses de Catalunya (a banda d'altres embotits casolans) i valia la pena l'excursió per aprofitar i "carregar", perquè no se sap mai quan gaudiràs de la possibilitat de tornar. La restauració també ofereix qualitat a bon preu. Des de les cuines dels restaurants Cal Ton, Hostal Colomí, o fins i tot el Bar Montserrat de la Plaça Major, es poden gaudir des de boníssims plats elaborats amb receptes de l'àvia, fins a tapes per llepar-s’hi els dits. 

Local de joc: Castell dels Comtes de Santa Coloma

El local de joc està ubicat en el Castell dels Comtes de Santa Coloma, que fa funcions tan d'Àrea de Turisme com de Consell Comarcal. La planta on hi havia adaptat el local de joc no disposava de lavabos, i això obligava a fer una petita excursió a una planta inferior on hi havia una exposició d'aus autòctones de la Comarca de la Conca, i que podíem gaudir de forma gratuïta.

Però parlant ja d'escacs, el virus de sa majestat Carnestoltes va passar l'escombra pel primer equip. A causa del "carnestoltesvirus" l'equip "A" es va disfressar de "ABC". Dels deu primers titulars només tres van resistir aquest nou virus, donant cabuda a jugadors dels equips B i C que, si tenien un bon dia, podien compensar les forces i donar una sorpresa per apuntar-la en el registre de les nostres memòries. 

Partida entre el GM Xavier Vila i el MF Pedro Zurano

Igualment això tenia la seva part positiva: per una part, el nostre mestre podia comprovar l'evolució d'alguns dels seus alumnes davant l'oportunitat que tenien de jugar contra jugadors "teòricament" més forts i, per un altre, premiar a jugadors més veterans que podien gaudir de la possibilitat de donar guerra amb certes garanties. El repte estava servit. 

Partida entre Josep Chavarria i el MC Jordi Amigó

El partit va començar i tothom venia amb la confiança i il·lusió de donar la sorpresa. Aquestes actituds van ser evidents en les primeres hores de joc, gairebé fins a migdia. Les partides estaven igualades i, si alguna es veia inferior, compensava amb un altre que era superior. Res s'havia decidit encara quan Callau, gràcies a una badada del contrari, guanyava la seva partida. Simultàniament el que subscriu aquesta crònica signava taules, i amb el marcador d'½ - 1½ es veu factible per a nosaltres el 5 a 5 (molt interessant per nosaltres de cara a assegurar la permanència), però aquesta opció l'equip contrari no la tenia amb compte entre els objectius... I a partir d'aquí, la gran davallada.

Amb un efecte dominó les partides que estaven força igualades i amb bones perspectives d'aconseguir un resultat positiu, començaven a "volar" una darrere l'altre, tot recordant aquells ocells de l'exposició. I fins i tot es perdien aquelles que la victòria estaven a l'abast de la mà. Així el marcador es capgirava i ens castigava amb un contundent i injust 7½ - 1½ a falta de la partida de Daniel Rius, que lluitava amb peó de menys per salvar les taules. Després de molta lluita, aconseguia l'objectiu i aquestes taules tenien el regust de victòria com si d'alguna manera haguéssim salvat l'honor.

Malgrat la derrota, es va fer evident que tot i la gran superioritat del Santa Coloma de Queralt el resultat no va fer justícia als mèrits demostrats en les nostres partides. Per sort, la inicial tristesa que suposava l'escarni quedava afortunadament esvaïda durant el dinar, que va ajudar a ofegar les penes i servir per treure les conclusions més positives, lo que va fer prendre el viatge de tornada de forma molt més positiva.

La conclusió final es que hi haurà més oportunitats, i de ben segur que aprofitarem més d'una. Temps al temps!

Ara tocarà patir en les tres rondes finals. L'equip necessita mig punt per salvar almenys la promoció. Si l'equip respon a la crida hi haurà opcions. Però un excés de confiança es podria pagar molt car, pel que no valen les especulacions i ens haurem d'arremangar si volem conservar el passaport per mantenir la categoria.

Endavant i sort!