AMPOSTA 5½ - 4½ TERRASSA “B”
Per Josep Sánchez Mayor
Un cop escampats els núvols de les llevantades ens visitava el filial d'un equip amb molta història i solera com és el Terrassa. Bressol i pedrera de grans jugadors com Ridameya, Mora, Francino, Simón, Pablo, Pomes i un llarg etc., fa que siguin sempre respectats per on vagin, perquè la seva escola es transmet generació darrere generació.
El matx era un "partit trampa", ja que amb dues derrotes en la seva motxilla davant dos rivals molt potents, tenien la necessitat imperiosa de puntuar per alleujar el seu futur.
Per part nostra la confiança podia ser perillosa i ens podia trair, i més, quan l'equip no acaba de consolidar una alineació en gran majoria de titulars, tot i que per sort tenim les espatlles ben cobertes pels nostres reserves que estan responent amb èxit, molt millor del que es podia esperar.
Però el Terrassa B va arribar amb problemes d'alineació i va presentar un equip amb dues baixes en els dos primers taulers, amb el que concentrava el seu poder en els vuit últims i igualant així les forces en aquests. Si la balança s'inclinava cap al seu cantó, els nostres dos punts inicials podien servir de poc o de res.
Així doncs, després d'uns inicis optimistes per als dos regals obtinguts, la jornada presentava unes partides amb molt bones perspectives pels nostres interessos, malgrat que alguna que altra podia perillar. Amb el pas del temps es van anant complint els pronòstics, tot i que el resultat va ser incert fins al final, i encara que el Terrassa B va oposar forta resistència, l'equip un cop més no va fallar i va emportant-se una victòria ajustada però justa.
Val a dir que el dia semblava de Festa Major. En el nostre local vam coincidir els equips A, B i D i per celebrar-ho res millor que un bon festival! Dels vint taulers en joc, l'Amposta va guanyar en dotze, empatar en cinc i va perdre en només tres. L'equip C que tampoc volia perdre's la festa va visitar a la Gandesana "B" emportant-se una victòria acaparadora per 1½ - 4½. Tota una fita, tenint en compte que després de tres jornades tenim als equips A, B i D líders en els grups respectius.
Vista de la sala gran del Casino d'Amposta, ple de gom a gom!
La setmana vinent duel de líders en la Segona Divisió. El primer equip s'enfronta a la Lira Vendrellenca, equip fortíssim aspirant a assolir el campionat. Tot i la diferència entre els dos equips, il·lusió i ànims no ens faltaran per intentar donar la sorpresa, o en tot cas obtenir un bon resultat. Força i endavant!
PARTIDES:
Pedro Zurano: Victòria
Victòria sense cap esforç del nostre mestre, bé potser un, el d'haver de prémer el bolígraf a l'hora de signar la planella a l'hora de joc... per absència del rival! Punt benvingut, molt bo per treure pressió i enfilar el partit en més optimisme que confiança, ja que aquesta ens podria donar algun disgust. Amb aquesta victòria comparteix el "pichichi" juntament amb l'Anselm.
Josep Ramos: Victòria
La mateixa lectura que la de Pedro Zurano, però afegint si de cas, que ens estan acostumant malament. Fins ara en els dos partits anteriors, el rival només presentava una absència. Aquest Terrassa molt més generós ha volgut marcar diferències, i així li ha anat. Han tornat buit del matx, però amb la panxa plena de l'arròs que s'han menjat abans de tornar cap a casa. Algun bon record s'havien d'endur.
Anselm Espuny: Taules
El jugador més aplicat. Un cop seu a la cadira, ja no s'aixeca fins que acaba. Res de corredisses ni sorolls. És com aquell fill que tothom voldria tindre, i és clar, quan un juga tan concentrat el normal és que tregui profit, i aquest tarannà amb un rival del seu nivell les taules han sigut benvingudes per l'equip, i per ell mateix, ja que comparteix el "pichichi" amb l'amic Pedro.
Josep Chavarria: Taules
Quan Josep juga en negres, acostuma a treure al seu rival de polleguera, i avui tampoc ha sigut l'excepció. Aviat ha revertit la pressió del blanc, i ha enfilat una partida a mida pel seu estil. La seva partida era una de les probables victòries, però el seu contrincant no ha caigut en el parany, hi ha aconseguit signar les taules.
Agustí Luna: Derrota
Tot i jugar en blanques, ha vist com una allau de peons feien un ferotge setge cap al seu enroc. Avui la seva habitual solidesa en la qual ens té acostumats, s'ha anat en orris, i per molt que ha lluitat, s'ha vist impotent per aturar l'atac a la baioneta que li ha infringit el seu oponent.
Josep Sánchez: Taules
Esperava un e4 o un d4, i m'ha sorprès amb un b3, el qual m'ha animat pel fet que sempre i puntuat contra aquest esquema de joc. Així i tot, el control de la partida ha estat compartit per les dues parts, sense escletxes. La partida pintava taules, i només al final quan els rellotges baixaven dels deu minuts ha vist la possibilitat de guanyar amb una variant falsa que, de no ser per la bona disposició de les meves torres, he pogut salvar amb mig punt que ha donat el seu pes per l'equip.
Néstor Biosca: Victòria
Segona aparició de l'enfant terrible de La Sénia i primera victòria. Avui ha fet honor a la seva feina habitual i ha tingut dues intervencions destacades. Una la de perseguir al seu rival per tot el tauler com si fos un delinqüent, fins que l'atrapat, i l'emmanillat fins a posar-lo a la garjola. I l'altre la de cridar-me l'atenció per rebre el meu mòbil (amb el so activat) un to per un missatge, fet que en podria penalitzar i que li agraeixo. La veritat és que no se li escapa una, jejeje...
Daniel Rius: Taules
Avui en Dani venia amb ganes, i quan Dani ve en ganes, que es preparin perquè la tempesta està servida. Ha fet de tot i més, i com si estès a casa ha gaudit jugant..., passejant..., comentant..., i fins i tot anat a fer un cafè a mitja partida! Oléeeee
I el més trist pel seu rival és que la partida se la vist perduda. Amb aquella empenta, en Dani treia foc pels queixals, com el Drac de Sant Jordi, però és clar ni el Sant va aparèixer, ni es deia Jordi, i quant es veia del tot perdut, Dani amb un gest de generositat li ha ofert les taules que per bé de l'equip necessitàvem per consumar la victòria, i incrèdul el seu oponent, li ha donat ràpidament la mà i, si es descuida, un petó i tot!
Xavier Abarca: Derrota
Avui en Xavi ha fet una bona partida. L'ha sabut portar al seu terreny i amb iniciativa i empenta ha posat contra les cordes al seu rival. Quan ha aconseguit avantatge guanyadora ha pagat car el preu del temps, tot i que el seu rival també anava escurat, però el fet de voler trobar el camí adient per consumar la victòria l'ofuscat fins a perdre la noció del temps fins que ha caigut la bandera del seu rellotge, perdent així una bona oportunitat per fer justícia al seu esforç.
Zhao Xijunjie: Taules
Segona intervenció en el primer equip d'un dels nostres reserves de luxe, i mig punt ben guanyat que podria haver sigut sencer si arriba a encertar amb una línia guanyadora en el seu final, que per una petita errada d'apreciació, se li ha escapat.
La seva partida jugant amb negres ha tornat a ser controlada amb una solidesa que justifica el seu progrés, i per poc que el seu rival hagués tingut el mínim descuit, el càstig hauria sigut inapel·lable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada