LIRA VENDRELLENCA 4½ - AMPOSTA 5½
Per Josep Sánchez Mayor
Qui ho havia de dir, quan arrancant el cotxe en direcció a les terres de la Costa Daurada en un dia gris que prometia pluja i potser més d'un ensurt, que l'equip escriuria una de les pàgines més exitoses de la seva història al donar la gran campanada davant un dels millors equips de la Segona Divisió -amb una diferència important d'Elo en tots els taulers- i que sumaria el tercer punt de les 3 jornades disputades, fet que significa ser colíders juntament amb dos grans equips més de la categoria!
Cal tenir amb compte que a l’inici de la temporada, quan es presenten els ordres de força de tots els equips participants al grup IV de Segona Divisió, els equips vam veure les "credencials" de cadascun, i ningú s’hauria pogut imaginar que un modest equip com l'Amposta (amb uns valors globals d'Elo molt inferiors a la gran majoria) seria colíder amb 3 punts de 3 després de la tercera jornada, convertint-se en l'equip revelació.
Les claus d'aquest èxit momentani -que ens permet reforçar el convenciment de què caminem en pas ferm per consolidar un any més la categoria- està en el compromís, la il·lusió, i el bon “feeling” existent en l'equip. Tot barrejat -i sacsejat com un bon còctel- ens dóna el toc de màgia necessari per obtenir la clau de l'èxit. I ja que parlem de màgia s'ha de dir que en Daniel Rius, una setmana més, ha tornat a vestir-se de mag clarivident complint tots els vaticinis: Abans de fer la convocatòria ja va dir, que no volia portar cotxe perquè volia guanyar. Evidentment li vam prohibir portar cotxe i... quin va ser el resultat? doncs GUANYAR! Algú ho dubtava?
Però és clar, la seva inspiració clarivident no es podia conformar només amb aquest "petit detall", i mentre pujàvem cap al Vendrell no parava d'assegurar que l'equip guanyaria, que faríem quatre punts en els últims cinc taulers i que per davant es faria la resta per aconseguir la victòria. Devíem fer cara d'incrèduls quan no parava de repetir un cop i un altre la seva inspiració visionaria... Tant era així que la música que vaig posar per animar el "cotarro" (tota dels anys 60) dels Sirex, els Brincos, Formula V, George Dann amb "El Xiringuito", "la Barbacoa", "El negro no puede", etc., va passar desapareguda. L’única música que vam escoltar va ser la seva "simfonia" in crescendo en do major, en do menor i altres variants! Veure per creure!
No sé si algú ha vist la pel·lícula "El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas" però, us ho podeu imaginar, els tres acompanyants de darrere del cotxe van sortir hipnotitzats per l'energia verbal de Daniel, i tot i que van perdre no els va afectar gens perquè estaven convençuts que l'equip guanyaria. De fet, quan vam arribar al local ja volíem posar els resultats en l'acta abans de començar les partides! I és que el poder de convicció d'en Dani no té límits! Bé, i ara parlant seriosament, puc confirmar que va encertar de ple, tot al peu de la lletra. I ens morim de ganes que ens confirmi els pròxims resultats per tranquil·litat nostra. I també prometo seguir portant el cotxe i no posar altra música que la dels seus pronòstics; això sí, amb la condició que a la tornada ens deixi escoltar el partit del Barça!
L'altre toc de màgia el va posa el restaurant del Golf Vendrell, on vam repetir després que l'any passat vam celebrar allà la nostra primera victòria, i que la mestressa que va participar en el brindis del cava al què ens va convidar, ens va desitjar sort perquè aquell èxit tornés a repetir-se, com així ha sigut.
La gran gesta contra la Lira Vendrellenca dóna un plus de confiança que reforça els nostres ànims i conviccions, però el camí encara té pedres. I més que pedres, rocs de grans dimensions que haurem d'intentar polir en la mesura de les nostres possibilitats. I si el camí abans de començar era empinat i ple de corbes, ara és pla i bastant recte. És a dir, que si mantenim la nostra línia l'èxit està assegurat.
Partides:
- Michel Accensi. Taules. Gran partida en negres, controlada de principi a fi, d'un Michel en gran estat de forma, on va aconseguir desesperar al seu rival fins al punt que el va obligar a forçar i, davant d'un final ja guanyador, va concedir taules per assegurar el mig punt que donava la victòria definitiva al nostre equip.
- Josep Chavarria. Victòria. El "Gladiator" de l'equip i ferm candidat al “pichichi” va tornar a donar mostres de la seva fortalesa i energia. Tot i que en el seu frec a frec va perdre un peó, no va decaure i en la seva persistència va donar un cop mortal al rival i un punt vital i importantíssim que significava el 4- 5, fet decisiu per confirmar els pronòstics d'un inspirat Daniel!
- Joanen Ferré. Derrota. Bona partida d'en Joanen que després de neutralitzar la pressió rival, va aconseguir avantatja material que feia presumir la victòria. Però el seu contrincant inconformista va treure fum per complicar la partida fins al punt de capgirar-la davant un esforçat i desencantat Joanen, que ho va intentar fins a la fi però sense l'anhelat èxit.
- Agustí Luna. Derrota. La bona ratxa de l'Agustí es va veure truncada per un dels jugadors més en forma de la Lira Vendrellenca. El seu rival, en Llibert Ventós i excompany meu de La Colmena, és un gat vell difícil de guanyar, un jugador que posa el màxim compromís i esforç i, segons em va revelar, dedica dues hores diàries a l'estudi d'escacs, més gairebé dues hores d'exercici per mantenir la forma física, tot i que el seu aspecte no dóna moltes pistes en aquest sentit. La partida encara que ben lluitada per part d'Agustí, va anar decaient davant la pressió insistent, fins que no va tenir més remei que acceptar la derrota.
- Xavi Abarca. Derrota. Partida difícil d'en Xavi davant un cubà assenyat que li va donar poques opcions. Des de l'obertura ja va patir la pressió i l'agressivitat per la qual va arribar al mig joc en inferioritat i, impotent per la manca de facilitats que no li va donar el contrari, no va tenir més remei que acabar inclinant el seu rei.
- Josep Sánchez. Victòria. Partida en certa polèmica en presentar-se el jugador contrari a la sala de joc just quan ja reclamàvem el punt per incompareixença. Vist que el contrari va arribar passat un minut del límit i que el Vendrell va iniciar les partides cinc minuts més tard en deferència al nostre equip per no comptar més de cinc jugadors a l'hora oficial, vaig decidir jugar la partida amb la condició que en cas que el resultat fos diferent d'una victòria per part meva, es reflectís en l'acta la incidència perquè el Comitè prengués decisió.
Malgrat la manca de temps, el meu contrincant va afrontar l'obertura i mig joc en destresa i bona resolució, fins que vaig "sacrificar" un peó en dubtosa compensació, i amb els esforços per conservar-lo i obtenir-ne avantatja, de mica en mica va anant quedant inferior fins que va perdre per temps mentre intentava resoldre tots els problemes que li venien a sobre. Vist el resultat, la polèmica va quedar en anècdota i va ser un dels quatre punts esperats dels cinc últims taulers.
- Pedro Torres. Victòria. Un altre dels abanderats a la victòria. Amb el seu estil incisiu, va anar amb la canya endavant des de bon principi fins a acabar avorrint al seu rival, que fins que no va abandonar no va descansar. El segon punt dels quatre pronosticats i un altre important candidat al “pichichi” que no afluixa. I que no afluixi!
- Salvador Callau. Derrota. Partida difícil davant un rival que després de veure'l jugar en l'Obert de Tarragona -on va oferir un gran nivell- pressentia que necessitaria tota la inspiració per afrontar el complicat repte que tenia al davant. La partida igualada en l'obertura, va decaure en el mig joc on de mica en mica el Salvador va anant perdent gas i, tot i seus esforços, el seu rival es va anant imposant sense donar a penes opcions de puntuar en l'estrena del nostre company al primer equip. Tot i la derrota, l'aportació d'en Salvador ha estat positiva, i és ben segur que tard o d'hora ens donarà les alegries que ens té reservades.
- Daniel Rius. Victòria. És clar, com no conduïa cotxe, doncs ja ho havia anunciat. Però no el va guanyar, no, se'l va menjar amb patates i cigrons! La seva fe es va traduir en el tauler i en Rius, amb les peces negres i disfressat de Kasparov, li va donar tal correctiu que on més temps va gastar va ser en escollir per on li feia escac mat. Al seu rival li plovien per tots els cantons. Ja teníem el tercer punt dels quatre promesos i bé per en Daniel, que amb la seva moral s'està refent d'actuacions anteriors dubtoses que no feien gens de justícia al seu nivell.
- Jaume Torres Victòria. El “pichichi” provisional és un sòlid puntal per l'equip, no solament pel seu extraordinari estat de forma sinó també perquè està il·luminat per alguna divinitat. Això sembla que es contagia: pel camí deia, "si en fan l'Holandesa el trinxaré!" I que li van fer? Doncs... l'Holandesa!
A la jugada 6 ja tenia quatre peons enfilats en la quarta fila i el contrari estava ben perplex pensant com aturar aquella pluja que se li venia sobre. Aquella variant devia ser la "Variante Machaco" (innovació teòrica) perquè allò va ser un festival, i mentre el seu rival cuidava les esquenes pel flanc de rei, el remat li va vindre pel flanc de dama, on inútilment podia impedir la coronació d'un peó i les amenaces de mat següents. Era el quart punt promès dels cinc últims taulers i les prediccions es complien!
La setmana vinent juguem contra el Sant Feliu, un dels equips colíders i més fort encara que La Lira Vendrellenca. Haurem d'intentar mantenir el prestigi i, passi el que passi, el cert és que el que estem gaudint fins ara ja no ens ho traurà ningú.
Força i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada