dimarts, 27 de febrer de 2018

Crònica ronda 6: Tarragona 7½ - Amposta 2½

TARRAGONA 7½ - AMPOSTA 2½
Per Josep Sánchez Mayor


Nova visita al local del Tarragona, on les esperances de puntuar eren tant o més fredes que el dia.

La diferencia insultant d'Elos dels tarragonins respecte a nosaltres en tots els taulers menys en l'últim, i això és merament anecdòtic, ja que el rival de Xinjunjie era un americà experimentat en USA i que ha estat inscrit a la Federació Catalana d’Escas amb un Elo de 1700 -fictici pel seu nivell- feien preveure un resultat estrepitós, i més si tenim en compte que les baixes que portàvem les suplíem amb tres jugadors del "B". Més d'un diria, que per xulos natros...



Però com sembla que aquest any estem en estat de gràcia, vam poder esgarrapar 2½ punts i hauríem pogut sumar ½ punt més si aquest cronista no hagués acceptat les taules en un final guanyador, en el que més m'urgia era acabar una partida que vaig jugar molt congestionat en febre i en el que el meu nas era una fàbrica de mucositats, pel que l'angoixa patida va ser patent durant el transcurs de la mateixa.




 



Del matx la veritat és que moltes ganes no tinc de comentar les partides; en tot cas remarcar l’única i molt meritòria victòria nostre per part de Joanen, i positivitzar la reentré de Xavi Aloy al primer equip on, per si fos poc, va tornar a puntuar amb unes taules també molt meritòries amb un rival que el superava amb més de 200 punts d'Elo, així com l'estrena de dos jugadors novells que en un futur pròxim donaran molt què parlar.

Partida de Joanen Ferré


Partida de Xavier Aloy


Del primer d'ells, Joan Pujol, no li podien posar més difícil: 367 punts de diferència d'Elo, i a més a més cec, amb les circumstancies que això comporta la primera vegada que, per desconeixement, et toca una partida d’aquestes característiques. Però Joan, fent gala d'un aplom sorprenent, li va plantar cara amb una partida molt seriosa, on va consumir més temps que l'invident i al final la veterania d'aquell es va acabar imposant.

Joan Pujol a l'inici de la seva partida

Del segon, en Xijunjie Zhao, només dir que potser es va confiar pensant que el seu oponent amb només 1700 punts de Elo, seria presa assequible. Però no va trigar gaire adonar-se que aquell jugador era una "pedra", i la petita avantatge que va aconseguir l'americà en l'obertura la va anant mantenint i ampliant a mesura que s’incrementaven jugades.

Partida de Xijunjie Zhao

En qualsevol cas, no es pot demanar més i aquesta experiència els hi servirà per endurir-se en el seu camí per la senda dels escacs.


Per acabar dir que sembla que tothom dóna per fet la permanència, i estudiant els possibles resultats dels equips implicats pel vuitè lloc, hi ha una possible i no remota, que si no puntuem amb el Masdenverge i guanyés el Peó Vuit al Sant Feliu en un matx a vida o mort, els factibles resultats dels altres equips implicats podrien donar un quíntuple empat a 4, en el que tindríem pitjor sonen. "OJO AL DATO!"

Com en la meva dilatada experiència les i vistes de tots colors, la prudència obliga al fet que el matx contra els nostres veïns el prenem amb tota la serietat i concentració, i sempre tenint amb compte que, si cal, el 5 a 5 seria definitiu (i benvingut) per la nostra tranquil·litat. Si puntuem i assegurem la categoria el següent partit contra l'Espiga les Corts podríem descansar en la mesura de les possibilitats aquells jugadors del primer equip que ho desitgessin i donar pas a la nova generació que està pujant. Estic segur que ells viatjar a Barcelona representant al primer equip els hi deu omplir d'il·lusió.

Ànims i fins diumenge!

Classificació provisional, ronda 6

Cap comentari:

Publica un comentari