AMPOSTA 5½ - EL MASNOU 4½
Per Josep Sánchez Mayor
Un cel net i blau donava la benvinguda a un dia de festa ple d'emocions.
El retrobament d'aquest cronista amb el seu ex equip del Masnou amb el qui va compartir i conviure multitud d'experiències durant 22 anys, donaven un caire atípic i molt especial a l'enfrontament entre el nostre equip i el del Maresme, inèdit en el temps i difícilment repetible per pertànyer el Masnou a la zona Nord i que per una "carambola" va ser convidat per jugar al nostre grup que conforma equips de Tarragona i de Barcelona-Sud.
Davant d'aquesta cita extraordinària, al nostre president sensible a l'esdeveniment històric per un cantó, i emocional per la part que en toca per un altre, va preparar una rebuda en què la simpatia, la germanor, les fotos, els entrepans, el cafè i begudes de tota mena no van faltar davant la sorpresa, agraïment i admiració dels masnovins, i només va faltar una guitarra i una pandereta per acabar d'animar la festa, que van acabar ballant sobre un tauler de seixanta-quatre caselles amb peces blanques i negres.
Dit això, començava un matx de forces igualades en què a priori cap dels equips pactava l'empat, i ambdós decidits d'anar a totes.
Després de la primera hora de joc, la balança estava prou equilibrada i no hi havia cap partida que donés pistes d'avantatge significant, però a partir d'aquí, la majoria de les nostres partides van començar a guanyar cert avantatge que donava bones vibracions per la nostra sort, i alguns dels jugadors masnovins es preguntaven si aquella rebuda obeïa a "trampeta", i dubtaven si el cafè en comptes de cafeïna hi havien posat algunes gotes de melissa o valeriana per adormir-los més del que estaven...
Però tot i que semblaven "adormits", ràpid van espavilar quan el marcador lluïa un 3 a 1 a favor nostre, després de les taules de Luna i Eloi, i les victòries de Ramos i Michel, i la seva reacció amb les victòries davant Xavi Abarca i Joanen van igualar el marcador amb el 3 a 3.
Quedaven quatre partides de les quals, la de Daniel Rius tenia cert avantatge que presumia el punt. En la resta, Miralles i Chavarria aguantaven bé la pressió i podien pintar les taules amb certes garanties, i la d'en Jaume Torres oferia certa incertitud pel canvi de cops i la manca de temps que encenia l'alerta en
el rellotge d'en Jaume.
En aquell moment s'esdevé un fet important que influiria en la sort final del matx. Balagué, contrincant de Chavarria en millor posició i perspectives, però en destrets de temps, consulta si les taules convenen al seu equip per segons com, acordar el 5 a 5. El seu equip de govern davant la consulta, arriba a la conclusió que la partida davant Miralles es pot guanyar, la d'en Jaume Torres veuen bones possibilitats de puntuar, la d'en Rius la donen per perduda, i si Balagué -expert en jugar en situacions límit en destrets de temps- consolida la pressió aconseguint avantatge i salvant la pressió del rellotge, entenen que l'empat el tenen a la mà i en possibilitats de guanyar, pel que recomanen que esperi a propers esdeveniments. Ja no hi ha treva, i ara tot succeeix molt ràpid.
En un vist i no vist, Daniel Rius fa la seva feina i situa el 4 a 3 previst, i Jaume aguanta els destrets del temps i després de simplificar la partida no dóna més opcions que l'empat. Simultàniament Balagué jugant al límit amb el rellotge, fa una greu errada que Chavarria no perdona i aprofita per decidir el matx amb el 5½ a 3½ providencial.
En Miralles veien el 5½ en el nostre marcador arrisca en posició delicada amb alternatives, però que recomanava prudència, i perd finalment una partida ben treballada situant el 5½ - 4½ final.
Pels nostres amics del Masnou queda el dubte que hauria succeït si haguessin proposat l'empat en la partida de Chavarria, i marxen amb un regust si no amarg, més aviat agredolç per l'experiència viscuda en un matx de bona germanor, i molt agraïts pel tracte, en la que el nostre president Ferran Torta va posar la música, l'equip el ball de bastons remullats amb la mel del fair-play, i jo l'emotivitat dels sentiments compartits. Per la part que en toca, aprofito aquestes línies per agrair dues coses. La primera, el detall de la bonica placa de reconeixement i d'amistat compartida pels 22 anys conviscuts amb aquesta bona gen del Masnou, i que conformen per mi una família que sempre portaré en el record.
I la segona, la d'agrair al nostre president la seva sensibilitat i delicadesa de oferir el tracte de germanor als meus amics masnovins, que estic segur que no oblidaran mai aquest gest que ens dignifica, i si no fos poc, també pel seu sacrifici de un compromís per acompanyar-me en el dinar que vam compartir amb els amics del Masnou.
Partides:
- Michel Accensi. Victòria. L'Ezequiel Sánchez rival d'en Michel no va tenir el seu dia. No sols es va quedar sense benzina en la A-7, sinó també a la partida davant un Michel impertèrrit i immutable, al que només li faltaven la camisa de flors, les ulleres de sol, el cubata i les xancletes de platja, i que de forma "festivalera" va aconseguir amb autoritat desesperar a un esforçat Ezequiel.
- David Miralles. Derrota. En David se les va veure amb Enrique Sánchez Abulí, guanyador del Saló del Còmic 2016 i creador de "Torpedo" popular personatge de còmic, i la partida d'Enrique poca broma, va ser un curs accelerat del valor de les peces, les caselles estratègiques, els peons passats, les columnes i també si cal les diagonals, que David va saber llegir molt bé i respondre en precisió, fins que al final veien el matx resolt i després d'aguantar molta pressió, va decidir tirar pel dret per desfogar-se, caient en una posició plena de trampes que no va poder superar.
- Josep Ramos. Victòria. Es les va veure amb Jordi Marchador, jugador molt experimentat campió de veterans de Barcelona 2016 i sotscampió de Catalunya del mateix any, que en les peces negres no va encertar amb la millor rèplica davant la variant contra la Siciliana que va proposar en Ramos, que tot i la seva falta d'entrenament va guanyar amb molta autoritat, i que bo seria per l'equip si poguéssim comptar amb ell per la seva valia.
- Josep Chavarria. Victòria. Els dos gladiators de cada equip enfront. L'Enric Balagué amb espasa, cuirassa i gabinets, en Chavarria amb la xarxa i la forquilla donant tombs i capejant les envestides d'Enric. Quan semblava que l'Enric entrava a matar, se li va "parar" el rellotge, moment que Josep el va enganxar amb la xarxa i sense pietat li va guanyar la transcendent partida que decidia el matx, i ressaltant que un cop més va tornar a ser decisiu al donar el punt definitiu de la victòria de l'equip. Molt important que cuidi aquesta xarxa, i sobretot que no es perdi!
- Joanen Ferré. Derrota. La partida del "misteri". Se les va veure amb Jorge
Ortega, jugador incisiu que amb negres va contrarestar la pressió de Joanen, igualant una partida en què tots dos especulaven en trobar camins que els hi portessin a la victòria. Amb una de les rondes en què revisava les partides, al parar amb aquesta tot estava igualat, i la posició no oferia perills imminents. Al donar la volta i tornar a mirar la posició, a Joanen li hi havia desaparegut una peça. On estava la peça? Havia caigut en un “quadre trampa” i se li havia empassat el tauler? Era una peça fantasma que hi era i jo no la veia? O és que en Jorge se li havia encomanat la màgia del nostre local i l'havia fet desaparèixer? Com ningú m'ho va aclarir vaig trucar a “Cuarto Milenio” perquè l'Iker Jiménez trobi l'explicació. Us tindré informats...
- Eloi Toldà. Taules. Algú li hauria dit que és les veuria amb Lluis Palau, pescador amb xarxa de les platges del Masnou, i acceptant el repte es va emportar unes quantes canyes de les que fa servir quan va al riu. Resultat: era diumenge i els peixos van fer festa, pel què no van tenir més remei que repartir-se el punt davant la infructuosa pesca. I sembla que van quedar que el pròxim cop jugarien entre setmana!
- Agustí Luna. Taules. Altre cop el resultat es va inscriure a l'acta abans de
jugar-se la partida. Qui ho podia dubtar? El seu rival, en Josep Igual, el taulífer consumat del Masnou davant de l’Agustí. Dues rocalles de les que es necessiten explosius per desfer-les, i és clar, lo dels explosius no ho teníem previst i les taules van tornar a ser presents davant la felicitat dels dos per mantenir el prestigi.
- Xavier Abarca. Derrota. Els dos representants de la "cullera de fusta" lluitant per trencar la ratxa. El seu rival era en Vicenç Rocher, el "presi" del Masnou, venia amb el braç dret amb cabestrell i tenia que en prou esforços amb la mà esquerra bellugar les peces i escriure, portant de belluguera al nostre Xavi que a més veia que no solament se'n sortia, sinó que a més a més li pressionava amb total efectivitat, fins a tal punt que va perdre a més de la concentració en la partida. Així i tot, al Xavi encara tindrà oportunitats de refer-se i demostrar el nivell que té. Ánims!
- Daniel Rius. Victòria. El "pitoniso" va a torna a predir-ho. Intuïen que si jugava jo podia acceptar taules ràpides va decidir que fes de delegat i substituir-me el mateix. Tenia molt clar que guanyaria i aquest mig punt de més era decisiu per la victòria que també tenia prevista de l'equip. Després d'això jo no faig més quinieles: a partir d'ara ho tinc clar, consultaré amb l'amic Daniel i li recomano que es posi un quiosquet per donar consultes. Segur que guanyaria més que en els escacs! Dit això, la seva "víctima" va ser en Jordi Bover, jugador molt sòlid que va ser incapaç de frenar l'empenta i l'energia mental del nostre "pitoniso". El primer que vaig pensar quan el vaig veure és que s'hagués pogut estalviar la matinada i el llarg viatge, però bé, encara que sigui pel bon dinar postmatx valia la pena!
- Jaume Torres. Taules. En Jaume li va tocar jugar amb Markus Sorg, un suís alemany arrelat al Masnou. La partida va tindre un problema d'idiomes. L'obertura no tenia una llengua definida. Podia semblar un Volga si les negres haguessin triat qualsevol variant del Volga, però les blanques van ajudar la confusió, replicant un anti-volga amb una proposta difícil d'entendre. I la partida es va convertir en un "travallengües", en què l'accent alemany es confonia amb l'accent ampostí del Delta. I davant tal confusió van decidir signar les taules, que pel nostre equip eren d'or perquè significava el mig punt que podia desfer el possible empat.
Amb aquest resultat en Jaume segueix consolidant el primer lloc del "pichichi" en 4½ de 5 partides. I que duri!
El resultat que particularment presumia avant matx d'un 5 a 5 valora'n la igualtat de forces, en la recta final s'ha vist alterat i afavorit per un detall, i consolida la nostra permanència un any més en aquesta categoria a la qual ja li hem agafat el pols, per tan això mereix una merescuda felicitació i més d'un...
“Visca l'Amposta! I endavant!”
Un cel net i blau donava la benvinguda a un dia de festa ple d'emocions.
El retrobament d'aquest cronista amb el seu ex equip del Masnou amb el qui va compartir i conviure multitud d'experiències durant 22 anys, donaven un caire atípic i molt especial a l'enfrontament entre el nostre equip i el del Maresme, inèdit en el temps i difícilment repetible per pertànyer el Masnou a la zona Nord i que per una "carambola" va ser convidat per jugar al nostre grup que conforma equips de Tarragona i de Barcelona-Sud.
Davant d'aquesta cita extraordinària, al nostre president sensible a l'esdeveniment històric per un cantó, i emocional per la part que en toca per un altre, va preparar una rebuda en què la simpatia, la germanor, les fotos, els entrepans, el cafè i begudes de tota mena no van faltar davant la sorpresa, agraïment i admiració dels masnovins, i només va faltar una guitarra i una pandereta per acabar d'animar la festa, que van acabar ballant sobre un tauler de seixanta-quatre caselles amb peces blanques i negres.
Dit això, començava un matx de forces igualades en què a priori cap dels equips pactava l'empat, i ambdós decidits d'anar a totes.
Després de la primera hora de joc, la balança estava prou equilibrada i no hi havia cap partida que donés pistes d'avantatge significant, però a partir d'aquí, la majoria de les nostres partides van començar a guanyar cert avantatge que donava bones vibracions per la nostra sort, i alguns dels jugadors masnovins es preguntaven si aquella rebuda obeïa a "trampeta", i dubtaven si el cafè en comptes de cafeïna hi havien posat algunes gotes de melissa o valeriana per adormir-los més del que estaven...
Però tot i que semblaven "adormits", ràpid van espavilar quan el marcador lluïa un 3 a 1 a favor nostre, després de les taules de Luna i Eloi, i les victòries de Ramos i Michel, i la seva reacció amb les victòries davant Xavi Abarca i Joanen van igualar el marcador amb el 3 a 3.
Quedaven quatre partides de les quals, la de Daniel Rius tenia cert avantatge que presumia el punt. En la resta, Miralles i Chavarria aguantaven bé la pressió i podien pintar les taules amb certes garanties, i la d'en Jaume Torres oferia certa incertitud pel canvi de cops i la manca de temps que encenia l'alerta en
el rellotge d'en Jaume.
En aquell moment s'esdevé un fet important que influiria en la sort final del matx. Balagué, contrincant de Chavarria en millor posició i perspectives, però en destrets de temps, consulta si les taules convenen al seu equip per segons com, acordar el 5 a 5. El seu equip de govern davant la consulta, arriba a la conclusió que la partida davant Miralles es pot guanyar, la d'en Jaume Torres veuen bones possibilitats de puntuar, la d'en Rius la donen per perduda, i si Balagué -expert en jugar en situacions límit en destrets de temps- consolida la pressió aconseguint avantatge i salvant la pressió del rellotge, entenen que l'empat el tenen a la mà i en possibilitats de guanyar, pel que recomanen que esperi a propers esdeveniments. Ja no hi ha treva, i ara tot succeeix molt ràpid.
En un vist i no vist, Daniel Rius fa la seva feina i situa el 4 a 3 previst, i Jaume aguanta els destrets del temps i després de simplificar la partida no dóna més opcions que l'empat. Simultàniament Balagué jugant al límit amb el rellotge, fa una greu errada que Chavarria no perdona i aprofita per decidir el matx amb el 5½ a 3½ providencial.
En Miralles veien el 5½ en el nostre marcador arrisca en posició delicada amb alternatives, però que recomanava prudència, i perd finalment una partida ben treballada situant el 5½ - 4½ final.
Pels nostres amics del Masnou queda el dubte que hauria succeït si haguessin proposat l'empat en la partida de Chavarria, i marxen amb un regust si no amarg, més aviat agredolç per l'experiència viscuda en un matx de bona germanor, i molt agraïts pel tracte, en la que el nostre president Ferran Torta va posar la música, l'equip el ball de bastons remullats amb la mel del fair-play, i jo l'emotivitat dels sentiments compartits. Per la part que en toca, aprofito aquestes línies per agrair dues coses. La primera, el detall de la bonica placa de reconeixement i d'amistat compartida pels 22 anys conviscuts amb aquesta bona gen del Masnou, i que conformen per mi una família que sempre portaré en el record.
Entrega de la placa en agraïment als 22 anys que Josep Sánchez va jugar amb el CE El Masnou
I la segona, la d'agrair al nostre president la seva sensibilitat i delicadesa de oferir el tracte de germanor als meus amics masnovins, que estic segur que no oblidaran mai aquest gest que ens dignifica, i si no fos poc, també pel seu sacrifici de un compromís per acompanyar-me en el dinar que vam compartir amb els amics del Masnou.
Partides:
- Michel Accensi. Victòria. L'Ezequiel Sánchez rival d'en Michel no va tenir el seu dia. No sols es va quedar sense benzina en la A-7, sinó també a la partida davant un Michel impertèrrit i immutable, al que només li faltaven la camisa de flors, les ulleres de sol, el cubata i les xancletes de platja, i que de forma "festivalera" va aconseguir amb autoritat desesperar a un esforçat Ezequiel.
- David Miralles. Derrota. En David se les va veure amb Enrique Sánchez Abulí, guanyador del Saló del Còmic 2016 i creador de "Torpedo" popular personatge de còmic, i la partida d'Enrique poca broma, va ser un curs accelerat del valor de les peces, les caselles estratègiques, els peons passats, les columnes i també si cal les diagonals, que David va saber llegir molt bé i respondre en precisió, fins que al final veien el matx resolt i després d'aguantar molta pressió, va decidir tirar pel dret per desfogar-se, caient en una posició plena de trampes que no va poder superar.
- Josep Ramos. Victòria. Es les va veure amb Jordi Marchador, jugador molt experimentat campió de veterans de Barcelona 2016 i sotscampió de Catalunya del mateix any, que en les peces negres no va encertar amb la millor rèplica davant la variant contra la Siciliana que va proposar en Ramos, que tot i la seva falta d'entrenament va guanyar amb molta autoritat, i que bo seria per l'equip si poguéssim comptar amb ell per la seva valia.
- Josep Chavarria. Victòria. Els dos gladiators de cada equip enfront. L'Enric Balagué amb espasa, cuirassa i gabinets, en Chavarria amb la xarxa i la forquilla donant tombs i capejant les envestides d'Enric. Quan semblava que l'Enric entrava a matar, se li va "parar" el rellotge, moment que Josep el va enganxar amb la xarxa i sense pietat li va guanyar la transcendent partida que decidia el matx, i ressaltant que un cop més va tornar a ser decisiu al donar el punt definitiu de la victòria de l'equip. Molt important que cuidi aquesta xarxa, i sobretot que no es perdi!
- Joanen Ferré. Derrota. La partida del "misteri". Se les va veure amb Jorge
Ortega, jugador incisiu que amb negres va contrarestar la pressió de Joanen, igualant una partida en què tots dos especulaven en trobar camins que els hi portessin a la victòria. Amb una de les rondes en què revisava les partides, al parar amb aquesta tot estava igualat, i la posició no oferia perills imminents. Al donar la volta i tornar a mirar la posició, a Joanen li hi havia desaparegut una peça. On estava la peça? Havia caigut en un “quadre trampa” i se li havia empassat el tauler? Era una peça fantasma que hi era i jo no la veia? O és que en Jorge se li havia encomanat la màgia del nostre local i l'havia fet desaparèixer? Com ningú m'ho va aclarir vaig trucar a “Cuarto Milenio” perquè l'Iker Jiménez trobi l'explicació. Us tindré informats...
- Eloi Toldà. Taules. Algú li hauria dit que és les veuria amb Lluis Palau, pescador amb xarxa de les platges del Masnou, i acceptant el repte es va emportar unes quantes canyes de les que fa servir quan va al riu. Resultat: era diumenge i els peixos van fer festa, pel què no van tenir més remei que repartir-se el punt davant la infructuosa pesca. I sembla que van quedar que el pròxim cop jugarien entre setmana!
- Agustí Luna. Taules. Altre cop el resultat es va inscriure a l'acta abans de
jugar-se la partida. Qui ho podia dubtar? El seu rival, en Josep Igual, el taulífer consumat del Masnou davant de l’Agustí. Dues rocalles de les que es necessiten explosius per desfer-les, i és clar, lo dels explosius no ho teníem previst i les taules van tornar a ser presents davant la felicitat dels dos per mantenir el prestigi.
- Xavier Abarca. Derrota. Els dos representants de la "cullera de fusta" lluitant per trencar la ratxa. El seu rival era en Vicenç Rocher, el "presi" del Masnou, venia amb el braç dret amb cabestrell i tenia que en prou esforços amb la mà esquerra bellugar les peces i escriure, portant de belluguera al nostre Xavi que a més veia que no solament se'n sortia, sinó que a més a més li pressionava amb total efectivitat, fins a tal punt que va perdre a més de la concentració en la partida. Així i tot, al Xavi encara tindrà oportunitats de refer-se i demostrar el nivell que té. Ánims!
- Daniel Rius. Victòria. El "pitoniso" va a torna a predir-ho. Intuïen que si jugava jo podia acceptar taules ràpides va decidir que fes de delegat i substituir-me el mateix. Tenia molt clar que guanyaria i aquest mig punt de més era decisiu per la victòria que també tenia prevista de l'equip. Després d'això jo no faig més quinieles: a partir d'ara ho tinc clar, consultaré amb l'amic Daniel i li recomano que es posi un quiosquet per donar consultes. Segur que guanyaria més que en els escacs! Dit això, la seva "víctima" va ser en Jordi Bover, jugador molt sòlid que va ser incapaç de frenar l'empenta i l'energia mental del nostre "pitoniso". El primer que vaig pensar quan el vaig veure és que s'hagués pogut estalviar la matinada i el llarg viatge, però bé, encara que sigui pel bon dinar postmatx valia la pena!
- Jaume Torres. Taules. En Jaume li va tocar jugar amb Markus Sorg, un suís alemany arrelat al Masnou. La partida va tindre un problema d'idiomes. L'obertura no tenia una llengua definida. Podia semblar un Volga si les negres haguessin triat qualsevol variant del Volga, però les blanques van ajudar la confusió, replicant un anti-volga amb una proposta difícil d'entendre. I la partida es va convertir en un "travallengües", en què l'accent alemany es confonia amb l'accent ampostí del Delta. I davant tal confusió van decidir signar les taules, que pel nostre equip eren d'or perquè significava el mig punt que podia desfer el possible empat.
Amb aquest resultat en Jaume segueix consolidant el primer lloc del "pichichi" en 4½ de 5 partides. I que duri!
El resultat que particularment presumia avant matx d'un 5 a 5 valora'n la igualtat de forces, en la recta final s'ha vist alterat i afavorit per un detall, i consolida la nostra permanència un any més en aquesta categoria a la qual ja li hem agafat el pols, per tan això mereix una merescuda felicitació i més d'un...
“Visca l'Amposta! I endavant!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada