dilluns, 18 de març de 2019

Crònica ronda 9: Amposta 5½ - 4½ Vilafranca

AMPOSTA 5½ - 4½ VILAFRANCA 
Per Josep Sánchez Mayor


Dia GRAN per l’Amposta. 

L'última jornada de la Lliga Catalana d’Escacs 2019, en què ens jugàvem el ser o no ser en la Segona Divisió, va estar marcada per una festa castellera que passarà a la història del nostre club.

Els Xiquets de Vilafranca colla molt experimentada en guanyar concursos de castells, ens visitava disfressats d'escaquistes per despistar. 

Nosaltres, els Braus d'Amposta ens vam disfressar de castellers per plantar cara i fer veure que la cosa anava en serio, i no volíem deixar-nos intimidar.



El repte es va traduir en el fet que els dos equips devia carregar un castell "deu de deu sense folre ni manilles", el que degut a l'experiència dels xiquets de la comarca de l'Alt Penedès, els feia favorits.

La situació de l'equip en aquesta última ronda era angoixosa, per salvar-nos del descens només valia la victòria. L'empat o la derrota ens conduïa a una promoció incerta, o bé al descens directe.



Però tot molt complicat per fer especulacions, i la consigna era GUANYAR o GUANYAR a un potentíssim Club Escacs Vilafranca el qual, exceptuant dos taulers, ens superava per molt en els elos. El Vilafranca mantenia encara aspiracions per pujar, sempre i quan ens guanyés per una gran diferencia, cosa factible sobre el paper però dubtosa davant la confiança i il·lusió del nostre equip, guanyada en les últimes rondes demostrant sobradament la seva vàlua, i donat fe que el seu lloc és la Segona Divisió.

El matx ha sigut dels que fan afició. En les tres primeres hores la igualtat era la constant. Cap partida donava pistes de superioritat o inferioritat, i la incertesa feia augmentar la temperatura en el local de joc.

Ja en el transcurs de la quarta hora van començar a definir-se les partides, però el marcador seguia dibuixant igualtat 3½ a 3½, fins que la partida del Xavi Aloy va posar-se impossible perquè un peó de l’adversari coronava dama sense aturador i, en conseqüència, els visitants es distanciaven amb un punt d'avantatge 3½ - 4½ encara que fos de manera virtual.

Quedaven, a la pràctica, dues partides: la de Joanen i la de Rius. 

La de Joanen pintava malament, ja que lluitava contra el seu temps al límit i es defensava d'un fort atac que el tenia quasi a les cordes. Qualsevol imprecisió li podia desmuntar el seu castell i deixar-lo en orris. Però Joanen aquest any pot en tot, i amb gran mestria va desesperar al seu ofuscat contrincant, aconseguint dinamitar la seva fortalesa, i guanyant el punt que posava el 3½ a 4½, però que en realitat igualava a 4½ el marcador.

Paral·lelament, Rius mantenia la tensió en una posició complicada amb atac per ambdós bàndols. Superada l'obertura, Rius va proposar una partida d'atac en què va aconseguir guanyar un peó a canvi d'un contra joc molt perillós, en què ambdós bàndols havien de jugar amb peus de plom perquè les amenaces i temes tàctics es multiplicaven.

Quan semblava que a Rius se li acabava la benzina i el contrari guanyava la iniciativa, les trampes de Rius van tenir efecte: el castell del seu oponent va trontollar i es va fer miques.
Joanen acabava de dibuixar l'empat, quan tot seguit Rius donava el punt de la victòria. Estàvem salvats i tothom ens felicitàvem de la gran gesta que l'equip acabava d'aconseguir.

La victòria per seguir en Segona Divisió l'any vinent era un fet, i aquesta GRAN VICTÒRIA per la història del nostre Club, a més d'un fet, era ja una fita històrica!!!


PARTIDES:


Stefan Djuric. Taules

Davant s'ha trobat amb un rival molt sòlid, plantejant una partida sense esquerdes i on Djuric ha esgotat el seu temps buscant la victòria. Quan les llums de les alarmes del seu rellotge s'han encès ha proposat taules que el seu rival ha acceptat ràpidament, rebutjant possibles complicacions.
El GM Djuric ha acabat la Lliga imbatut; la seva aportació a l'equip ha sigut de quatre victòries i cinc taules el qual, tractant-se d'un primer tauler, certifica que el fitxatge ha sigut un encert.
Curiosament de les quatre victòries, tres les va aconseguir en les tres primeres rondes, on l'equip no va puntuar, el que diu molt a favor dels mèrits de la resta de jugadors.




David Miralles. Taules

Clau i decisiva l'aportació de Miralles fen un gran esforç per venir i poder superar el difícil repte que teníem al davant. Durant la setmana la seva presència era dubtosa i, una vegada confirmada, tothom vam respirar.
En la seva partida en negres va tirar de recursos, i sense buscar complicacions va neutralitzar les iniciatives del blanc i, després de simplificar, les taules mitjançant una repetició de jugades eren un fet.
Després del resultat final de l'equip, ningú dubta que la seva presencia en el deu titular va ser tan important com decisiva per la sort del matx.




Josep Chavarria. Derrota

No va ser el seu millor dia per al nostre capità, i no va encertar en blanques la manera de conduir la iniciativa. Quan es va veure superat, el rival va muntar un fort setge al seu Rei, que va ser impossible de defensar tot i tirar de recursos que tantes vegades li han resolt difícils compromisos.




Joanen Ferré. Victòria

Les esperances de victòria del nostre imbatut "pichichi" van quedar en entredit quan, defensant les peces negres, la principal preocupació era neutralitzar els embats del seu contrari molt experimentat en fer miques les defenses del contrari.
Amb aquesta tasca va esgotar pràcticament el seu temps, i la resta, ja queda descrit en la introducció, i només cal felicitar-lo per la seva extraordinària temporada, clau també per a l'objectiu complert.




Eloi Toldà. Taules

Va ser la primera partida en què trobàvem avantatge. Eloi aconseguia guanyar un peó, i això era or pur dins la igualtat del matx i un bon símptoma pels ànims de l'equip.
Però el peó d'avantatge no va ser suficient per decidir, ja que el seu rival va trobar arguments per igualar i signar unes taules forçades, que en aquells moments sumaven i tot el que sumava era important per a l'equip.




Agustí Luna. Victòria

El nostre "Iron Man" es va treure l'espina de la setmana passada, i va treure de polleguera al seu rival incapaç de neutralitzar la iniciativa de l’agustí, i de mica en mica, sense fer soroll, li va assestar un cop mortal que va fer trontollar el castell dels Xiquets.
Ell també ha sigut un baluard destacat, amb una gran temporada en què ha tingut una incidència decisiva en la sort de l'equip.




Daniel Rius. Victòria

A priori tenia un difícil repte a superar. S'enfrontava amb un dels pilars més forts de la colla castellera de les terres del vi i del cava, Josep Ràfols, autèntic casteller i Goliath de la colla castellera de Vilafranca, i que tenia la missió de suportar la base del seu castell.
Un Daniel sense complexos va tirar d'arguments agressius, i la resta també està descrita en la introducció. Només cal afegir que, un cop més, va ser el protagonista de fer pujar el 5 en el marcador, i aquest cop també amb "propina", aconseguint carregar feliçment el nostre castell, davant la sorpresa dels experimentats castellers que no s'ho acabaven de creure.




Xavier Abarca. Derrota

Fins aleshores, havia mantingut la imbatibilitat en les seves actuacions. La prova era de foc i el rival d'entitat. Per aguantar els embats es va esgotar de temps, el que al final li va passar factura a l'hora de precisar en la millor defensa. En qualsevol cas, la seva temporada a estat a l'alçada, dins el bon nivell general mostrat per l'equip.



Xavi Aloy. Derrota

Lluita entre diferents pesos pesants dintre de les dues colles castelleres. La diferencia de "pes" a favor del seu rival era de més de 200 punts d'Elo. La diferència més gran de qualsevol de la resta de partides, però que no va minvar en la fe del nostre "casteller", que va defensar fins al final al seu tauler, així tant, que va ser l'antepenúltima partida en decidir-se, i la que va posar el 4½ en el marcador dels visitants.
Si alguna cosa bona té també en Xavi, és el seu compromís i responsabilitat amb l'equip, i això ho demostra setmana a setmana des dels seus principis.



Joan Pujol. Victòria

Junt amb el seu rival, van protagonitzar la lluita entre enxanetes. El seu contrincant era un noi de la seva edat que va mostrar bones aptituds a l'hora d'enfilar-se pel castell. Però li va trair la massa empenta que portava, i el nostre Joan, molt més segur, va arribar al cim després de veure com els intents del seu rival s'anava en orris per la seva precipitació que li va impedir descarregar el seu castell i la partida.
La seva actuació en el primer equip ha sigut positiva, amb un saldo de tres victòries i dues derrotes, però dóna garanties per confiar en ell, i tal com està creixent, aviat es farà amb un lloc de titular en l'equip.




La notícia és que l’Amposta disposa sorprenentment, sense cap coneixement previ, d'una "colla castellera", representada i ubicada en la seu del Club d'Escacs.

Aquests improvisats "castellers" han sigut capaços de carregar i descarregar un "deu de deu sense folre ni manilles", i guanyar un duel històric davant experimentats castellers de la comarca de l'Alt Penedès, que serà gravat en lletres d'or.





La temporada que bé, tornarem a viure les emocions de la competició en aquesta Segona Divisió, on des de fa tres anys estem demostrant que som un equip fet per aquesta categoria, i comencem a mirar un futur carregat d'il·lusió, on tenim dipositades forces expectatives, i on la joventut és la base per assolir les cotes més altes.





Temps al temps, i...  Força Amposta!!

Cap comentari:

Publica un comentari