Crònica ronda 8: Cambrils 3½ - 6½ Amposta

CAMBRILS 3½ - 6½ AMPOSTA 

Per Josep Sánchez Mayor

“TO BE OR NOT TO BE, THAT IS THE QUESTION…”

Això ens ballarà el cap durant la setmana després de haver guanyat al Cambrils.

El dia de bon matí prometia. Amb un cel clar i radiant, Cambrils ens donava una benvinguda amb un caire estiuenc, on l'activitat per l'hora primerenca pel passeig marítim era envejosa, i un mar pla convidava a la pesca que un temps més tard no vam desaprofitar.

I la cita per anar a pescar, el fantàstic local del Cambrils ubicat en l'Hotel Sol Port. Un saló de convencions de traca i moqueta ens acollia, i on jugar escacs és un privilegi, i nosaltres els privilegiats.

L’encontre era una cara o creu entre dos dels equips enfonsats en la classificació. Per nosaltres perdre era dir adéu a la categoria, i per part seva, significava anar a totes l'última jornada on encara podria tindre possibilitats de salvació, especulant amb la promoció.

Però la clau estava en la confiança. En aquest sentit, la nostra en aquest moment està pels núvols. Això combinat en què les forces del nostre equip era lleugerament superior a les seves, donaven un plus afegit que tal com van anar les partides es va traduir en una victòria molt autoritària, que l'equip contrari va poder maquillar a última hora, en dues partides que vam donar facilitats quan el matx ja estava decidit.

PARTIDES:

Stefan Djuric. Taules

El nostre Gran Mestre va tornar a fer una partida de control, portant la iniciativa en tot moment, i donant sempre la sensació de perill imminent.

Quant va començar a fer esquerdes en la barca del contrari, aquest a prou feina anava tapant els forats, i quan semblava que la tenia a punt per a enfonsar-la, el temps li va passar factura i no va encertar en el camí per la victòria.

David Miralles. Taules

Al contrari de la partida d'en Djuric, el contrari va portar sempre la iniciativa, i un Miralles inspirat, va suportar bé la pressió, simplificant material i arribant a un final exigent, que qualsevol dels dos que no precisés, podia conduir-li a la derrota

Al final resultat just i es van repartir el peix.

Josep Chavarria. Victòria

Ja en l'obertura, va fer servir la seva xarxa de gladiador quan va veure la perca, i el seu contrari no sabia si picar o no picar. Però aquest cop el nostre gladiador venia amb l'arpó amagat, i quan el va poder immobilitzar amb la xarxa, l'arpó va tindre premi.

Joanen Ferré. Victòria

Bona partida de Joanen, i demostra'n que la seva imbatiblilitat no és per casualitat.

Està gaudint d'una bona temporada de "'pesca", i avui el mar estava en calma i els peixos li voltaven, i es tal el seu estat de gràcia, que tot i anant en piragua sense xarxa ni canya, els peixos saltaven i li queien dintre. Enhorabona!!

Eloi Toldà. Victòria

Ell sabia a què venia, i va complir amb el protocol. Disfressat amb la barba i camisa de pescador, només li faltava la gorra i la pipa. La seva partida va ser com anar a pescar en canya. La va muntar tranquil·lament, va ficar el cuc en l'ham, va fer el tiratge, i va seure a esperar amb la seva cigarreta.

Quan van picar, perquè això estava més que cantat, va recollir sedal tranquil·lament, i amb la confiança que el caracteritza, va mostrar content la recompensa, i molt orgullós per la "masterclass" que ens havia donat.

Agustí Luna. Derrota

Si algun dia havia de perdre la imbatibilitat que compartia amb Joanen, avui era el millor dia. Amb el matx decidit es va ofuscar en una posició molt complexa, en la que els dos jugadors volien pescar en aigües turbulentes.

Quan semblava que en Luna ja veia el banc de peixos, es va fer un embolic en la xarxa, va trompassar, i li va servir el peix en safata al seu contrari, que estupefacte li va donar les gràcies.

Daniel Rius. Victòria

Molt bona partida dinàmica d'en Rius, que ja en l'obertura la veia guanyada.

Deduïm que veuria un catxalot, perquè el va veure de seguida. I com venia preparat, li va tirar de tot i més, i fins que no el va enganxar no va parar.

El seu punt va tornar a ser decisiu, perquè significava el 5½ a favor, que decidia ja el matx, i donava tranquil·litat a les partides que faltaven, i que permetia que arrisquessin per intentar guanyar i així augmentar el Bucholtz pel possible desempat en la classificació.

Xavier Abarca. Taules

La seva partida va ser molt igualada, amb arguments sòlids i sense prendre riscos innecessaris, com agafar petxines segut en la sorra, o musclos en les roques.

Va ser la primera a acabar i el punt de partida per l'allau de punts que anirien caient a favor nostre.

Al final, una mica d'aquí i una mica d'enllà, i teníem per fer un bon àpat...!

Joan Pujol. Victòria

Un altre bona partida d'en Joan mostra'n temperament, actitud i forces arguments, davant un veterà sorprès per la capacitat de resistència als seus embats, que al final desesperat, li va demanar taules quan el matx estava decidit i Joan li va denegar. Ell també volia pescar, i volia contribuir amb el menú.

Aleix Valmaña. Derrota

Bona partida en què sempre va portar la iniciativa, quedant millor i guanyant la columna "c" clau per al desenllaç de la partida que pressentia la victòria i anul·lant al seu contrincant que no tenia cap possibilitat de contra joc.

Semblant al que li va passar a Luna, en el seu cas, va perdre la xarxa que va caure en mans del contrari, que no va desaprofitar l'oportunitat per cobrar-se el peix i el punt.

La setmana vinent tenim l'última oportunitat per defensar la categoria, i per "celebrar-ho", rebem a un Vilafranca amb necessitat de guanyar per conquerir l'ascens. 

El matx estarà a priori molt desequilibrat per al seu potencial aclaparador respecte al nostre, però en aquests moments la il·lusió i la confiança és fonamental, i aquí tenim la partida guanyada sense dubtes, el que fa que la balança en part es compensi. Guanyant ens alliberaria de qualsevol fantasma del descens. Amb l'empat podrirem optar a la promoció, i perdent, depenem del Cambrils per salvar-nos del descens directe i optar a la promoció.

SALUT, FORÇA I SORT!!